LEsglésia de San Sepolcro és una església de Milà, Itàlia. Va ser construïda originalment el 1030, però ha estat sotmesa a múltiples revisions. L'església està situada a la Piazza San Sepolcro, al centre històric de Milà.
Història esquerra|miniatura|L'església en una fotografia anterior al 1894, amb la façana antiga i els antics campanars esquerra|miniatura|L'església en una fotografia feta entre 1897 i 1903, amb la nova façana i els antics campanars L'església va ser fundada com a privada l'any 1030 amb el títol de Santíssima Trinitat pel Magister Monetæ Benedetto Ronzone o Rozone, Mestre de la Casa de la Moneda, i construïda en terrenys pertanyents a la mateixa família prop de casa seva, a la zona nodal de la ciutat, seu de la casa de la moneda i de les activitats comercials.
El més probable és que la construcció de l'església fos aprovada pel govern diocesà, també per reafirmar la historicitat de la persona de Crist i la realitat de la creu, que a Milà uns anys abans havien negat els heretges de Monforte.
La darrera restauració interior va ser entre 1713 i 1719, mentre que l'actual façana neoromànica es va completar entre 1894 i 1897, sota els dissenys de Gaetano Moretti i Cesare Nava. Els frescos de Bramantino es van traslladar del portal a l'interior de l'església. Altres obres de l'interior s'atribueixen a Francesco Maria Richini i Carlo Bellosio.
La renovació de la façana, duta a terme entre els anys 1894 i 1897, va ser dirigida per Cesare Nava i Gaetano Moretti.
El 1928 la parròquia de Sant Sepolcre va ser suprimida i l'església va passar a ser propietat de la Biblioteca Ambrosiana.
Durant la Segona Guerra Mundial, la biblioteca va patir danys pels bombardejos. Juntament amb altres llocs, l'església inferior es va utilitzar com a magatzem per als actius de l'institut i, per tant, va esdevenir inaccessible. El 1968, l'administració Ambrosiana va promoure la restauració de l'església inferior per utilitzar-la com a seu d'exposicions d'art. L'església, després de ser sotmesa a importants obres de renovació interna el 2009, ha tornat a ser accessible als fidels i al públic.
Descripció Obres d'art enllaç=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Santo_Sepolcro_Milan_Inside_1.jpg|miniatura|270x270px|Interno|esquerra
Bramantino, Crist en Pietat, avui a la Pinacoteca Ambrosiana. Giampietrino, Adoració del Nen amb Sant Roc i àngels músics, avui a la Pinacoteca Ambrosia
La façana actual és el resultat d'una reconstrucció entre 1894 i 1897 per Gaetano Moretti i Cesare Nava, en estil romànic llombard, d'acord amb el gust historicista d'aquella època. En aquella ocasió, però només amb una intervenció posterior el 1903, els dos campanars es van bessonar rebaixant el de la dreta a la seva alçada original, i el fresc de Bramantino que estava col·locat sobre el portal es va desprendre i es va traslladar a l'interior de l'església.
Cripta alt=The crypt of the church.|miniatura|La cripta de l'església. La cripta subterrània de l'església inferior, a la qual s'accedeix des de l'esquerra de la nau principal, està coberta amb lloses de marbre d'època augusta que donen testimoni de l'antic paviment del Fòrum Romà.
El 19 de març de 2016, després de més de cinquanta anys de tancament, la Cripta de Sant Sepulcre, a la part subterrània del temple, va ser reoberta al públic: era el lloc d'oració de Sant Carles Borromeu i el lloc d'enterrament de famílies importants de la ciutat, així com dels pares oblates. El 1616, el cardenal Federico Borromeu va confiar a Gian Andrea Biffi i Gerolamo Olivieri la creació d'una palmera de coure i bronze com a símbol de "saviesa i regeneració". L'obra es troba al punt exacte d'intersecció del Cardo i el Decumanus de l'antiga ciutat romana. Dins de la Cripta, s'exhibeix un llibre antic de la Biblioteca Ambrosiana que conté el mapa que Leonardo da Vinci va dibuixar quan va visitar la Cripta.
Referències
Enllaços externs
Antropologia Arte Sacra, La Chiesa del Santo Sepolcro in Milano e la sua Cripta
Categoria:Arquitectura romànica