Ganweriwal (urdu: گنویريوالا; Punjabi: گنیریوالا), més conegut com a Ganweriwala, és un jaciment arqueològic al desert de Cholistan, al sud del Punjab, Pakistan. Va ser una de les ciutats més grans de la civilització de la vall de l'Indus, una de les civilitzacions més extenses de l'edat del bronze, i es creu que va ser un centre de ciutat dins de la civilització. El jaciment va ser redescobert a la dècada de 1970 per Mohammad Rafique Mughal, però no ha estat excavat correctament. La recollida de troballes superficials i l'estudi topogràfic del jaciment han mostrat parets de maó fang similars a les trobades en altres jaciments de la vall de l'Indus, així com figures d'unicorn, un segell de coure i una tauleta d'argila impresa. El futur del jaciment, així com qualsevol treball d'excavació, es veu amenaçat pel desenvolupament continu de la zona circumdant per a ús agrícola, així com per la construcció d'una carretera pel mig del jaciment.
Ubicació Ganweriwala està situat a prop de la frontera amb l'Índia, al llit sec del riu Ghaggar-Hakra, que ara forma part del vast desert de Cholistan. La mida del jaciment és un tema controvertit, ja que s'han registrat quatre mides diferents en diferents moments.
La ciutat és gairebé equidistant de dues ciutats importants de la vall de l'Indus, 340 km al nord-est de Mohenjo-daro i 260 km al sud-oest d'Harappa.
Actualment la terra que envolta el lloc és inhòspita per a la gent, però en l'època de la civilització de la vall de l'Indus la zona s'alimentava del riu Hakra, cosa que la feia fèrtil i els ciutadans de la zona hi podien conrear i criar animals.
Context històric Ganweriwala va ser la cinquena ciutat més gran de la civilització de la vall de l'Indus i es creu que va ser un centre important des del 2600 fins al 1900 aC. La civilització de la vall de l'Indus va ser una civilització de l'edat del bronze que en el seu zenit tenia una població estimada de 5 milions. Juntament amb Mesopotàmia i l'antic Egipte, va ser una de les primeres civilitzacions complexes, i de les tres, va ser la més extensa. Ganweriwala va ser una de les ciutats més grans de la civilització de la vall de l'Indus, però és la menys explorada. Es creu que Ganweriwala va seguir la planificació urbana típica de la civilització de l'Indus. Tenia una ciutat alta i una ciutat baixa, com es veu en la presència dels dos túmuls diferents.
La civilització era extraordinàriament sofisticada per a l'època, amb sistemes de clavegueram, sistemes de recompte, uns mitjans de comunicació ben desenvolupats i moltes proves d'activitat artística. Els artefactes han demostrat que els ciutadans de Ganweriwala van produir artesanies com ara perles, ceràmica i figures, i artefactes industrials com ara fulles i tauletes d'argila. Es va observar un nivell similar de cultura material a les ciutats i pobles de la vall de l'Indus. Això indica que es va produir un comerç extensiu dins de la regió. La investigació també ha demostrat que el comerç es va produir entre la vall de l'Indus i Mesopotàmia. L'evidència arqueològica suggereix que la civilització de la vall de l'Indus depenia principalment de l'agricultura. Es conreaven cereals i verdures de jardí, i la ramaderia era important per a l'economia agrícola de la regió.
Tot i que s'han trobat diverses inscripcions de la llengua harappana, aquesta roman sense desxifrar. Diversos investigadors han afirmat ser capaços d'entendre l'escriptura, però encara no s'ha arribat a un acord entre aquestes diverses afirmacions. L'escriptura consta de diferents símbols, iconografia i paraules clau que s'escrivien en taules d'argila, segells i olles. La família lingüística moderna del dravídic pot ser la llengua moderna més propera a l'escriptura de la vall de l'Indus segons investigacions recents. També es va utilitzar i estandarditzar un sistema de mesura regular a tota la civilització, que té una taxa de precisió del 96%. El sistema segueix els principis subjacents dels sistemes binari i decimal.
No és clar com s'organitzava políticament la vall de l'Indus, però s'ha argumentat que potser no estava organitzada amb un lideratge i una economia centralitzats, així com un sistema social basat en una jerarquia, com es pensava originalment i com s'ha vist en altres civilitzacions primerenques. L'evidència arqueològica mostra que, tot i que hi havia un cert grau d'homogeneïtat en la cultura a tota la regió, hi havia una gran diversitat regional. S'ha plantejat la hipòtesi que la vall de l'Indus estava formada per moltes ciutats-estat.
Hi ha tres períodes diferents reconeguts a la història de la vall de l'Indus: Harappa primerenca, Harappa i post-Harappa. El Harappa primerenca fa referència al període comprès entre el 3300 i el 2600 aC, durant el qual la zona va tenir una gamma diversa de cultures regionals. Durant aquest temps hi va haver un gran creixement de la població de la regió, que al seu torn va veure un creixement en la mida i el nombre d'assentaments a la zona. Les proves dels arqueòlegs suggereixen que aquesta època va veure l'inici de la diferenciació social i l'especialització artesanal.
El període Harappa va ser entre el 2600 i el 1900 aC i es caracteritza per un augment de l'entorn urbà i dels principals centres urbans. La mida dels assentaments va augmentar i també ho va fer l'entorn urbà construït. Es van adoptar sistemes estandarditzats a tota la regió i es van utilitzar maons cuits per a la construcció. En aquest període també es van formar relacions entre civilitzacions veïnes, i aquestes noves connexions socioeconòmiques i socioculturals van ajudar a crear una societat urbana més connectada.
El període post-Harappa va tenir lloc al voltant del 1900 aC i va marcar un període de grans canvis en l'estat econòmic, polític i cultural de la vall de l'Indus, així com grans canvis en el medi ambient. Les principals ciutats van ser abandonades a favor d'assentaments a la part nord-est de l'actual Pakistan. Hi ha proves que els ciutadans van deixar d'utilitzar pesos cúbics, segells quadrats d'esteatita i estàtues de la deessa mare durant aquest temps, cosa que possiblement suggereix una manca de control centralitzat durant aquest temps.
Es desconeix el moment i el motiu de la fi de la civilització de la vall de l'Indus. Es suggereix que els canvis en el clima i la geografia de la regió poden haver causat el col·lapse. El moviment tectònic pot haver provocat les inundacions del riu Indus, mentre que es creu que el riu Ghaggar Hakra es va assecar. Com que aquests dos rius eren la principal font d'aigua de la vall de l'Indus i donaven suport al seu sistema agrícola, aquests canvis poden haver provocat el seu declivi. Alternativament, alguns estudiosos han plantejat la hipòtesi que les interferències humanes, potser una invasió o un creixement demogràfic insostenible, podrien haver causat el col·lapse.
Redescobriment i excavació La vall de l'Indus va ser redescoberta originalment al desert de Cholistan per Sir Aurel Stein el 1941. La zona va ser explorada de nou per Henry Field el 1955. Finalment, Ganweriwala va ser descoberta quan Mohammad Rafique Mughal va estudiar la zona a la dècada de 1970 i va redescobrir 174 jaciments madurs de Harrapa al llarg del llit del riu Hakra. Ganweriwala va ser el jaciment més significatiu per la seva mida. Mughal va estimar que era similar al de Mohenjo-daro i Harrappa, les dues capitals de la civilització de la vall de l'Indus.
Ganweriwala va ser estudiada per primera vegada el 2007, quan el Departament d'Arqueologia i Museus del Govern del Pakistan va emetre una llicència al Departament d'Arqueologia de la Universitat del Punjab. L'estudi va començar establint una quadrícula sistemàtica del jaciment per tal de cartografiar Ganweriwala i per ajudar en futures excavacions del jaciment. El jaciment està format per dos túmuls, el túmul A es troba més a l'est i el túmul B, el més gran dels dos, es troba a l'oest del jaciment. Un carrer principal actuava com a pas central per al transport i el moviment de mercaderies per a ambdues parts de la ciutat. Aquestes característiques suggereixen que Ganweriwala segueix el pla de quadrícula típic de la civilització de l'Indus.
Tot i que Mughal inicialment va estimar que Ganweriwala cobria 81,5 hectàrees les mesures de l'equip de la Universitat del Punjab van estimar que el jaciment només tenia 42 hectàrees. Es va plantejar la hipòtesi que les 39 hectàrees restants que Mughal va informar podrien haver estat cobertes per dunes de sorra i que es podrien descobrir amb més treballs d'excavació. El desert de Cholistan ha canviat dràsticament durant les últimes dècades. Tanmateix, ambdues mesures es basaven en tècniques de mesurament tradicionals que són inexactes. Es creu que això pot explicar la disparitat en les mesures. El 2008, Masih va estimar que el jaciment mesurava 64 ha i, finalment, un estudi del 2021 amb sistemes de mesurament més avançats va crear un mapa de contorns que mostrava que el jaciment de Ganweriwala tenia 66,7 ha. Per tant, l'estimació més recent es considera la més precisa, però cal una excavació per confirmar la mida.
Qualsevol excavació futura de Ganweriwala s'enfronta a reptes, ja que la zona continua sent desenvolupada per a ús agrícola. La zona també està subjecta a operacions militars, festes de caça privades i caçadors de tresors, que poden danyar el jaciment. L'estudi de la Universitat del Punjab va assenyalar que s'havia construït una carretera de 4 metres d'amplada pel mig del jaciment de Ganweriwala per a festes de caça dels Emirats Àrabs Units. Tot i que això és lamentable pels danys que pot haver causat al jaciment, va proporcionar seccions prefabricades a les seccions superiors dels túmuls, cosa que va permetre a l'equip examinar el jaciment més a fons. Malgrat aquests problemes, es creu que la major part del jaciment de Ganweriwala pot haver estat preservat per les dunes de sorra sota les quals existeix ara.
No s'han fet excavacions científiques al jaciment, però mitjançant estudis topogràfics, cartografia i recollida d'artefactes superficials, s'han fet diverses troballes importants a Ganweriwala. Es va trobar una paret de maó de fang de 90 cm d'amplada que anava de sud a nord a través del túmul A. Les mostres de carboni van permetre datar els nivells superiors del jaciment al voltant del Període Harappa 3C, aproximadament entre el 2300 i el 1900 aC. Es planteja la hipòtesi que els contorns del jaciment són blocs de cases amb carrers que discorren entre ells. La disposició és similar a altres assentaments Harappa, tot i que es necessiten mètodes d'excavació científica adequats per confirmar aquestes hipòtesis. Es van recollir i examinar troballes superficials. Inclouen ceràmica pintada i llisa, eines de coure, eines de pedra, maons cuits, maons en forma de falca, perles de disc d'esteatita i perles d'àgata. Entre les troballes destacades hi ha figures d'unicorn, un segell de coure i una tauleta d'argila impresa.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics del Pakistan Categoria:Panjab (Pakistan)