miniatura|313x313px|George F. Kennan (1947), autor del «Telegrama llarg». L'anomenat «Telegrama llarg» (Long Telegram, en anglès) va ser un missatge enviat el 22 de febrer de 1946 pel diplomàtic nord-americà George F. Kennan des de l’ambaixada dels Estats Units a Moscou al Departament d’Estat a Washington. El document analitzava la política exterior i la conducta de la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial, i és considerat un text fonamental en l’origen de les polítiques estatunidenques durant la Guerra Freda.Gaddis, John Lewis. Strategies of Containment: A Critical Appraisal of Postwar American National Security Policy. Oxford University Press, 1982.
Context històric En acabar la Segona Guerra Mundial, la relació entre els antics aliats —els Estats Units i la Unió Soviètica— s’havia deteriorat ràpidament. A Moscou, Kennan, expert en afers soviètics de l'ambaixada, va rebre l’ordre d’explicar les causes de la desconfiança i l’hostilitat del Kremlin. El seu telegrama, enviat al secretari d’Estat James Byrnes, pretenia donar una visió de conjunt sobre la naturalesa i els objectius del règim de Stalin. Kennan, que havia estat observador privilegiat de la política soviètica, creia que la manca de transparència i la rigidesa ideològica de Moscou feien impossible una col·laboració real amb Occident.LaFeber, Walter. America, Russia and the Cold War, 1945–2006. McGraw-Hill, 2008.
Contingut del Telegrama Llarg miniatura|442x442px|Primera pàgina del «Telegrama Llarg» enviat el 22 de febrer de 1946. El text del «Telegrama llarg» conté més de 8.000 paraules i es divideix en cinc parts principals, quatre dedicades a un aspecte específic del comportament soviètic i una les recomanacions estratègiques per als Estats Units.
Arrels ideològiques i històriques. Kennan afirmava que el règim soviètic es basava en una combinació de marxisme-leninisme i tradicions polítiques russes anteriors, com l'autoritarisme i la desconfiança. Així, el Kremlin percebia el món capitalista com inherentment hostil i creia que el conflicte entre comunisme i capitalisme era inevitable. Aquesta visió justificava una actitud permanent de lluita i competició amb Occident. Naturalesa del poder soviètic. El diplomàtic descrivia el sistema soviètic com un estat totalitari dominat per una elit del Partit Comunista que utilitzava la repressió i la propaganda per mantenir el control. El poder soviètic no depenia tant de la força militar com de la influència psicològica i política sobre altres nacions. El Kremlin, deia, aprofitava la por i la inseguretat dels governs occidentals per dividir-los i reforçar la seva pròpia autoritat. Objectius de política exterior. Kennan sostenia que la Unió Soviètica no buscava una guerra directa amb els Estats Units, sinó una expansió gradual de la seva influència mitjançant partits comunistes locals, moviments socials i governs afins. El seu objectiu era aprofitar la inestabilitat política i econòmica d’Occident per guanyar terreny ideològic i consolidar una esfera de poder a Europa Oriental i més enllà. Mètodes de propaganda i infiltració. El telegrama descrivia amb detall els mecanismes de propaganda soviètica: la desinformació, la manipulació mediàtica i l’ús d’organitzacions pantalla per promoure posicions favorables a Moscou. Kennan també advertia que la Unió Soviètica fomentava el pacifisme i l’antinuclearisme a Occident per debilitar la seva cohesió interna, alhora que presentava l'URSS com una potència defensiva i moralment superior. Política recomanable pels Estats Units. Com a conclusió, Kennan proposava la política de contenció (containment): resistir l’expansió soviètica sense recórrer a la guerra directa. Aconsellava reforçar les institucions democràtiques, promoure el creixement econòmic i mantenir la unitat entre els països occidentals. Amb el temps, creia que el sistema soviètic acabaria debilitant-se per les seves pròpies contradiccions internes.
Impacte i conseqüències El «Telegrama llarg» va marcar el naixement d’una nova etapa en la política exterior nord-americana. Les idees de Kennan van inspirar la Doctrina Truman (1947), el Pla Marshall (1948) i, en general, l’estratègia de contenció que definiria la Guerra Freda. L'any 1947, Kennan va publicar una versió revisada del telegrama a la revista Foreign Affairs, sota el pseudònim «X» i amb el títol «The Sources of Soviet Conduct». L’article va tenir un gran impacte intel·lectual i va convertir Kennan en un dels principals teòrics de la política exterior dels Estats Units durant el segle XX.Offner, Arnold A. Another Such Victory: President Truman and the Cold War, 1945–1953. Stanford University Press, 2002.
Referències
Vegeu també Guerra Freda Pla Marshall Doctrina Truman NSC 68
Categoria:Guerra Freda Categoria:1946 als Estats Units Categoria:Relacions internacionals dels Estats Units