La mesquita aljama de Fatehpur Sikri és una mesquita del divendres que data del . És dins del Patrimoni Mundial de la UNESCO de Fatehpur Sikri, a Uttar Pradesh, a l'Índia. Construïda per l'emperador mogol Akbar, és una de les mesquites més grans de l'Índia i un important lloc de pelegrinatge. Alguns dissenys de la mesquita reflecteixen influències arquitectòniques iranianes.

Història Akbar encarregà la mesquita aljama com a part de la nova capital, Fatehpur Sikri. Fou un dels primers edificis construïts a la ciutat i s'acabà entre els 1571 i 1574, segons les inscripcions. La mesquita estava dedicada al xeic sufí Salim Chishti, assessor espiritual d'Akbar. També servia com a khanqah (escola monàstica) per als descendents del xeic. El monument fou elogiat per alguns autors i viatgers per la seua bellesa i grandesa.

La mesquita va tenir un paper en les creences religioses d'Akbar. El 1579, va fer la khutbah per a una pregària congregacional a la qual assistiren els residents de Fatehpur Sikri. Tot i que alguns dels seus avantpassats ho havien fet, la lectura de la khutbah generalment es reservava als dirigents religiosos (com ara un imam) i, per tant, els ulemes la perceberen com a radical. Akbar també s'uní a la gent en la pregària i fins i tot se'l va veure agranant el terra de la mesquita. Kavuri-Bauer argumenta que totes aquestes accions eren deliberades en Akbar, utilitzà la mesquita per a presentar-se com un governant diví en lloc d'un governant normal.

La mesquita aljama de Fatehpur Sikri ha romàs un «símbol del patrimoni i l'orgull mogol» després del regnat d'Akbar. La mesquita va ser molt admirada pel fill i successor d'Akbar, Jahangir, que la qualificava dels principals èxits arquitectònics del seu pare. Jahangir va parlar del conjunt de la mesquita amb el seu fill Khurram durant una estada a Fatehpur Sikri el 1619. Khurram més tard es va convertir en l'emperador mogol Xa Jahan i va citar aquesta mesquita com a model per a la seua mesquita aljama a Delhi.

Arquitectura esquerra|miniatura|Porta de Buland de la mesquita aljama La mesquita aljama és al punt més alt de la cresta rocosa del jaciment de Fatehpur Sikri. És sobre una plataforma elevada. El conjunt està envoltat amb murs perimetrals. Fora del mur sud hi ha un gran baoli (pou octogonal). De manera semblant a la resta de Fatehpur Sikri, la mesquita és de gres roig autòcton. També utilitza gres groc, marbre i pissarra per a la decoració, i presenta cal·ligrafia persa i àrab.

En el moment de la construcció, la mesquita era la més gran de l'Índia mogol. Representa una fusió d'arquitectura islàmica, hindú i jainista, amb una marcada influència gujarati. Asher afirma que la mesquita s'inspira en la mesquita aljama de Mandu i de Chanderi, dues estructures premogols. Alfieri també hi veu inspiració en la mesquita aljama premogol, però esmenta les d'Atala i Champaner.

Portes El conjunt de la mesquita és accessible per tres portes. La porta est, coneguda com a Badshahi Darwaza ('Porta Imperial'), la va utilitzar Akbar per a arribar a la mesquita. Està decorada amb mosaics retallats. Les portes nord i sud podien ser semblants; tanmateix, el 1573, la porta sud la va reconstruir Akbar com a Buland Darwaza (Porta Alta) per a celebrar l'èxit de la seua campanya militar a Gujarat. És la porta més important i un monument en si mateixa, amb corredors i cambres en els seus nombrosos pisos. Asher diu que és més probable que la porta fos construïda per emfatitzar la relació d'Akbar amb l'orde sufí Chishti.

Pati El sahn (pati) fa 165 m per 130 m. Al bell mig n'hi ha una cisterna per a les ablucions (wudú). Els costats nord, sud i est del pati estan vorejats de dalans (arcades), ombrejats per un chhajja (ràfec) continu i sostingut per mènsules. Els chhatris coronaven els parapets d'aquestes arcades.

Cap al costat nord del pati hi ha la Tomba de Salim Chishti i la d'Islam Khan. La primera contrasta amb el gres roig del complex de la mesquita aljama per l'ús extensiu de marbre blanc de Makrana. Hi ha aljubs d'aigua subterranis davall el pati.

Sala de pregària La sala de pregària, rectangular (89 m per 20 m), és a l'extrem oest del pati, orientada cap a la Meca, d'acord amb la tradició. La façana conté un gran iwan, amb tres entrades arquejades. Tres cúpules s'eleven des del sostre. El mur occidental presenta mihrabs ornamentats (nínxols de pregària), vorejats amb mosaics i rajoles de ceràmica vidriada. Als extrems de la sala d'oració hi ha zenanes (galeries per a dones).

Vegeu també Taj Mahal Porta Buland Darwaza

Notes i referències

Categoria:Mesquites de l'Índia Categoria:Art de l'islam Categoria:Imperi mogol