Els al·ligatoroïdeus (Alligatoroidea) són una de les tres superfamílies de l'ordre dels crocodilians. Evolucionaren durant el Cretaci superior i inclouen els al·ligàtors, els caimans i crocodilians extints més propers als al·ligàtors que als crocodiloïdeus i els gavialoïdeus.
Evolució miniatura|Niu d'al·ligàtor al Parc Nacional dels Everglades (Estats Units) miniatura|Extremitat anterior dAlligator olseni miniatura|Fòssil dAlligator prenasalis Es calcula que els al·ligatoroïdeus divergiren del llinatge dels cocodrils i els gavials en el Cretaci superior, fa uns 80 milions d'anys o, segons la filogènia molecular, fa 100 milions d'anys. El gènere més antic conegut és Leidyosuchus, d'Alberta (Canadà), encara que un estudi del 2025 considera que aquest gènere i Deinosuchus eren eusucs propers als crocodilians. S'han trobat al·ligatoroïdeus fòssils arreu d'Euràsia, car hi hagué ponts continentals entre Nord-amèrica i Euràsia durant el Cretaci, el Paleogen i el Neogen. Els al·ligàtors i els caimans divergiren a Nord-amèrica a principis del Terciari o finals del Cretaci (fa entre 53 i 65 milions d'anys.) Aquests últims arribaren a Sud-amèrica cap al Paleogen, abans del tancament de l'istme de Panamà durant el Neogen. L'al·ligàtor xinès divergí de l'al·ligàtor del Mississipi fa 33 milions d'anys i segurament descendeix d'un llinatge que travessà el pont continental de Bering durant el Neogen. L'al·ligàtor del Mississipi d'avui en dia està ben representat en el registre fòssil del Plistocè. El genoma mitocondrial complet de l'al·ligàtor fou seqüenciat a la dècada del 1990. El genoma complet, publicat el 2014, fa pensar que l'al·ligàtor evolucionà a un ritme molt més lent que els mamífers i els ocells.
Filogènesi En cladística, Alligatoroidea es defineix com el clade que inclou Alligator mississippiensis (l'al·ligàtor del Mississipi) i tots els crocodilians que siguin més propers a A. mississippiensis que a Crocodylus niloticus (el cocodril del Nil) o Gavialis gangeticus (el gavial). Es tracta d'una definició troncal, més inclusiva que el grup corona Alligatoridae. Com a grup corona, Alligatoridae es restringeix a l'últim avantpassat comú de tots els al·ligàtors i caimans vivents i els seus descendents, tant vivents com extints, mentre que el grup troncal Alligatoroidea també inclou avantpassats extints més basals dels al·ligàtors que són més propers als al·ligàtors que als crocodílids o gaviàlids. En la neontologia, que només té en compte els tàxons vivents, Alligatoroidea i Alligatoridae són sinònims i només es fa servir Alligatoridae. Així doncs, l'ús d'Alligatoroidea es limita a la paleontologia.
Tradicionalment, els cocodrils i els al·ligàtors han estat considerats parents propers i agrupats en el clade dels brevirostres, que exclou els gavials. Aquesta classificació es basava en estudis morfològics que se centraven en l'anàlisi dels caràcters de l'esquelet d'espècies vivents i extintes. Tanmateix, estudis moleculars recents basats en la seqüenciació d'ADN han establert que els crocodílids i els gaviàlids tenen un vincle més proper entre si que amb els al·ligàtors i, per tant, han rebutjat Brevirostres. El nou clade Longirostres fou erigit per Harshman et al. el 2003.
Un estudi d'anàlisi bayesiana d'extrems calibrats de Lee i Yates publicat el 2018 i basat en l'ús simultani de dades morfològiques, moleculars i estratigràfiques elucidà les relacions en el si dels crocodilians. Hekkala et al. les exploraren en més profunditat el 2021 treballant amb paleogenòmica i extraient ADN de l'espècie extinta Voay robustus.
Referències
Categoria:Crocodilians