A finals d'agost de 2025, els Estats Units van començar una acumulació naval al sud del Carib amb l'objectiu declarat de combatre el tràfic de drogues. El president nord-americà, Donald Trump, va dirigir a les Forces Armades dels Estats Units a començar a utilitzar la força militar contra certs càrtels llatinoamericans de drogues, caracteritzant els contrabandistes com a narcoterroristes.
La primera operació de la campanya va ser el del 2 de setembre i l'enfonsament d'un vaixell, procedent de Veneçuela i que suposadament implicava membres de la banda Tren de Aragua que transportaven drogues il·legals, matant a 11 persones. Els Estats Units van desplegar actius militars a Puerto Rico, posteriors atacs aeris van destruir altres suposats vaixells de contraban de drogues, inclosos els suposadament connectats a l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Colòmbia, i la Marina Dominicana es va comprometre a recuperar les drogues d'un dels vaixells destruïts. A principis de novembre, el desplegament d'actius a la regió del Carib s'havia convertit en el més gran en dècades.
Experts, l'administració Trump i fonts veneçolanes de l'oposició van declarar que un objectiu probable de l'operació és forçar la sortida de les principals figures del govern de Nicolás Maduro. Tot i que la majoria dels experts creuen que és poc probable una invasió terrestre de Veneçuela, alguns han dit que els Estats Units intenten utilitzar atacs dirigits per pressionar el lideratge veneçolà perquè lliuri el poder.
Fons La militarització de la guerra contra les drogues, també coneguda com la guerra contra els càrtels, data de 1989 durant la presidència de George H. W. Bush, quan Bush va introduir una estratègia nacional de control de drogues que posava èmfasi en la interdicció de subministraments i assignava recursos significatius per implicar el Departament de Defensa. Això va incloure la creació de l'Oficina de Política Nacional de Control de Drogues i va formalitzar l'ús de les forces militars en les operacions de detecció, l'entrenament de la força estrangera i el suport a les agències policials. El 18 de setembre de 1989, el llavors secretari de Defensa Dick Cheney va anunciar plans específics: una força de combat contra els narcòtics del Carib amb avions i vaixells militars, desplegament de forces al llarg de la frontera amb Mèxic, ús expandit del Comandament de Defensa Aeroespacial d'Amèrica del Nord per detectar el tràfic de drogues, i formació de forces en països sud-americans com Colòmbia, Perú i Bolívia. Cheney va emfatitzar que els militars no realitzarien detencions o incursions, sinó que ampliarien el seu paper en la detecció i el suport logístic, involucrant "uns pocs centenars" de tropes a Amèrica Llatina.
El 1989, el president Bush va ordenar la invasió de Panamà per deposar el dictador de facto del país, Manuel Noriega. La invasió va ser condemnada per l'Assemblea General de les Nacions Unides com una "violació flagrant del dret internacional". Més tard, els Estats Units van proporcionar informació sobre els vols amb civils sospitosos de portar drogues a funcionaris colombians i peruans; després que diversos avions van ser abatuts, l'administració Clinton va cessar la seva assistència en el subministrament d'informació. La Marina dels Estats Units ha interceptat vaixells que es creu que s'utilitzen per a operacions de contraban de drogues. Les Forces Armades dels Estats Units participen àmpliament en exercicis conjunts d'entrenament antidroga amb altres països, incloent-hi Colòmbia i Mèxic.
Durant la presidència de George W. Bush, la Llei AUMF i la designació especial del Terrorisme Global en el context de la Guerra contra el terrorisme van establir les bases per a les classificacions posteriors.
Accions preliminars El gener de 2025, el president dels Estats Units, Donald Trump, va signar l'Ordre Executiva 14157 que va dirigir el Departament d'Estat dels Estats Units per etiquetar certs càrtels de drogues de l'hemisferi occidental com a organitzacions terroristes estrangeres i terroristes globals especialment designats. Al febrer, l'administració Trump va designar Tren de Aragua, una organització criminal de Veneçuela; MS-13; i sis grups amb seu a Mèxic com a organitzacions terroristes estrangeres, dient en el seu moment que suposaven "una amenaça de seguretat nacional més enllà de la plantejada pel crim organitzat tradicional". Al juliol, els Estats Units van designar el Càrtel dels Sols, una suposada organització criminal que els Estats Units al·leguen que té vincles amb el lideratge veneçolà, com una organització terrorista. En aquell moment, l'Oficina d'Afers de l'Hemisferi Occidental del Departament d'Estat dels Estats Units va publicar a X que utilitzaria "tots els recursos a la nostra disposició per evitar que Maduro continuï beneficiant-se de destruir vides americanes i desestabilitzar el nostre hemisferi". Les avaluacions d'intel·ligència dels Estats Units han contradit les afirmacions fetes per l'administració Trump en les denúncies legals que Maduro controla Tren de Aragua. L'administració Trump va demanar que es tornés a avaluar, i va arribar a la mateixa conclusió.
miniatura|219x219px|Cartell de la Drug Enforcement Administration (DEA) amb una recompensa de 50 milions de dòlars per al president veneçolà, Nicolás Maduro La decisió de Donald Trump de designar els càrtels de la droga com a organitzacions "terroristes" -incloent el càrtel de Sinaloa, el Càrtel Jalisco Nova Generació, el Càrtel del Noreste, Tren de Aragua, MS-13, el càrtel del Golf i l'Organització Michoacana de La Nova Família, va establir les bases per a la intervenció dels Estats Units. Al juliol, Trump va signar secretament una ordre executiva dirigint les forces armades per invocar l'acció militar contra els càrtels que havien estat declarats organitzacions terroristes.
L'administració Trump ha acusat el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, de tràfic de drogues als Estats Units. A principis d'agost, l'administració Trump va recaptar 50 milions de dòlars per la detenció de Maduro pel que al·lega el seu paper en el tràfic de drogues. Maduro va ser acusat als Estats Units per càrrecs de drogues, inclòs el narcoterrorisme el 2020.
Després d'autoritzar El Pentàgon a utilitzar la força militar contra els càrtels de la droga llatinoamericans, l'administració Trump va duplicar la recompensa per la captura de Maduro a 50 milions de dòlars. En aquell moment, un funcionari anònim dels Estats Units va dir a Reuters que l'acció militar contra aquests grups no semblava imminent; un altre oficial va dir a Reuters que els poders concedits en l'ordre incloïen permetre a la Marina dur a terme operacions marítimes, incloent-hi la interdicció de drogues i atacs militars dirigits.
Desplegament inicial i atacs aeris L'agost de 2025, els Estats Units van començar a desplegar vaixells de guerra i personal al Carib, citant la necessitat de combatre els càrtels de la droga, encara que la major part del fentanil que entra als Estats Units és per terra a través de Mèxic.
El 14 d'agost, l'Uss Iwo Jima, Fort Lauderdale i San Antonio del grup de preparació amfibi Iwo Jima van sortir de Norfolk, Virgínia, amb més de 4.000 persones, incloent-hi la 22a Unitat Expedicionària Marina, amb 2.200 marines. Segons l'Institut Naval dels Estats Units, això va marcar "la primera vegada que un grup de preparació amfibi amb seu als Estats Units amb marines embarcats s'ha desplegat des de desembre". L'historiador Alan McPherson va declarar que l'acumulació naval és la més gran de la regió des de 1965.
El 20 d'agost, Trump va ordenar tres vaixells de guerra de l'Armada a la costa de Sud-amèrica.
L'Agència Central d'Intel·ligència es va unir a la campanya militar després de confirmar que exerciria un paper significatiu en la lluita contra els càrtels de la droga, igual que està considerant l'ús de la força letal contra aquestes organitzacions criminals.
Veneçuela va dir que mobilitzaria més de quatre milions de soldats a la Milícia Bolivariana de Veneçuela.
El 26 d'agost, el ministre de Defensa de Veneçuela va anunciar un desplegament naval al voltant del principal centre petrolier de Veneçuela. Maduro va dir que "declararia constitucionalment una república en armes" si el país és atacat per forces que els Estats Units han desplegat al Carib.
A partir del 29 d'agost, set vaixells de guerra dels Estats Units, juntament amb un submarí d'atac ràpid amb energia nuclear, es trobaven al sud del Carib i al voltant, portant a més de 4.500 mariners i marines.
El 2 de setembre, Trump va dir que els Estats Units havien colpejat un vaixell que portava drogues il·legals no especificades, al·legant que era operat pel Tren d'Aragua. Trump va dir que la vaga va matar 11 "narcoterroristes". Segons The Wall Street Journal, "l'atac va ser el primer atac aeri reconegut públicament per l'exèrcit nord-americà a Amèrica Central o del Sud des de la invasió nord-americana de Panamà el 1989". Trump va insinuar una nova acció militar, afirmant: "Hi ha més d'on ve això".
El 3 de setembre, Hegseth va declarar que les accions militars contra els càrtels a Veneçuela continuarien. El secretari d'estat Marco Rubio, parlant a Ciutat de Mèxic, va dir que es produirien més atacs, afegint que els Estats Units eren conscients de les identitats dels que estaven en el vaixell destruït, però no proporcionaven proves per autenticar la seva identitat com a membres del Tren d'Aragua. miniatura|El general Dan Caine i l'assessor sènior del president del SEAC, David Isom, viatgen a l'USS Fort Lauderdale al mar Carib el 8 de setembre de 2025 El 4 de setembre, en resposta a la presència de vaixells de guerra de l'Armada a Amèrica Llatina, dos caces veneçolans F-16 van volar sobre l'USS Jason Dunham. El Departament de Defensa dels Estats Units el va anomenar "altament provocatiu" i va desplegar deu avions de combat F-35 i dos drons MQ-9 Reaper a Puerto Rico. Aquest mateix dia, Rubio es va reunir amb el president equatorià Daniel Naboa a Quito; Rubio va declarar que Trump pretenia "perdonar la guerra" a aquells que "van estar lliurant la guerra contra nosaltres durant trenta anys" i va designar les bandes Los Lobos i Los Choneros com a terroristes del narco, d'acord amb Noboa.
El 12 de setembre, el govern veneçolà va declarar que un destructor estatunidenc havia detingut i abordat un vaixell pesquer de tonyina amb nou membres de la tripulació. El destructor finalment va alliberar el vaixell, i va ser escortat per la marina veneçolana. El ministre veneçolà d'Afers Exteriors, Yván Gil, va respondre que aquest acte era il·legal i va afegir que Veneçuela es defensaria.
El 15 de setembre, Trump va anunciar que un segon vaixell veneçolà havia estat colpejat aquell matí, matant tres persones que eren, segons ell, "narcoterroristes confirmats". No es va proporcionar cap prova que el vaixell portés drogues. The Guardian va informar al setembre que fonts anònimes van dir que es va prendre un "paper principal" en la decisió d'atacar els vaixells pel recentment empoderat Consell de Seguretat Nacional sota el seu líder Stephen Miller, amb molts funcionaris de la Casa Blanca aprenent sobre la segona vaga poques hores abans que succeís.
El 17 de setembre, en una mostra de la seva força militar, Veneçuela va iniciar exercicis militars a gran escala al Carib. Les maniobres, que implicaven forces navals i aèries, estaven destinades a reforçar les capacitats de defensa de la nació i demostrar la seva disposició a protegir les seves aigües sobiranes.