El Concili d'Aríminum va ser un sínode de l'església cristiana primitiva a Aríminum, l'actual Rímini, l'any 359. Convocat per l'emperador romà Constanci II per resoldre la controvèrsia arriana, el Concili d'Aríminum per als bisbes occidentals va ser paral·lel al Concili de Selèucia per als bisbes orientals.Philostorgius, in Photius, Epitome of the Ecclesiastical History of Philostorgius, book 4, chapter 10.
Tot i que el Concili d'Ariminum va concloure a favor del Credo de Nicea el 21 de juliol de 359, el seu consens va ser anul·lat el 10 d'octubre de 359, quan els enviats del concili a Constanci van acceptar un credo homoeu. Els bisbes que quedaven a Ariminum van ser obligats a assentir al credo. El papa Liberi va declarar més tard que el Concili d'Ariminum es va celebrar sense autoritat.
Context El 358, l'emperador romà Constanci II va sol·licitar dos concilis, un dels bisbes occidentals de l'Imperi Romà a Aríminum (l'actual Rímini) i un dels bisbes orientals, previst per a Nicomèdia però finalment celebrat a Selèucia Isàuria. Constanci havia visitat Aríminum el 357 i havia encarregat al prefecte del pretori, Taure, que preparés la ciutat per al concili; la ubicació probablement va ser escollida perquè el clergat local simpatitzava amb l'arianisme.
Els concilis van ser convocats per resoldre la controvèrsia arriana que assolava l'església primitiva del . Els credos arrians havien estat redactats als Concilis de Sírmium del 357 i el 358, considerats els punts àlgids de l'arianisme. Com era costum, els bisbes participants al Concili d'Aríminum tenien garantit el transport i els subministraments gratuïts. Els bisbes de la Gàl·lia, excepte tres bisbes britànics, van insistir a pagar les seves pròpies despeses per no restringir la seva llibertat al concili.
El Concili de Selèucia es va celebrar el setembre de l'any 359, amb la participació de 150 bisbes orientals.
Concili El concili va començar el 27 de maig de l'any 359, i va concloure el 21 de juliol. Va tenir lloc a la Catedral de Santa Colomba, ja desapareguda, amb una capella arriana, tradicionalment considerada una zona desfavorida prop de l'Arc d'August, coneguda com , famós per les seves prostitutes. El concili va involucrar aproximadament 400 bisbes,Philostorgius, in Photius, Epitome of the Ecclesiastical History of Philostorgius, book 4, chapter 10. dels quals 40 eren proarrians a l'inici del concili.
Victòria del Credo de Nicea Durant el concili, Constanci II va decretar que qualsevol decisió hauria de ser portada per deu representants a Constantinoble per a la seva ratificació; escoltaria les resolucions del concili juntament amb les del Concili de Selèucia. El Concili d'Aríminum només havia de considerar assumptes de fe i unitat, mentre que Selèucia consideraria qüestions doctrinals.
En una sèrie de sessions que van durar fins al 21 de juliol de 359, el concili va aprovar per unanimitat el Credo de Nicea, condemnant com a heretges els bisbes arrians Ursaci, Valent, Germini, Auxenti, Gai d'Il·líric i Demòfil. Va rebutjar el Credo elaborat per alguns homoeos i semiarrians a Sirmium el 22 de maig de 359. Després de designar els seus deu representants, el concili va enviar una petició a Constanci demanant que s'ajornara el concili i que es permetés als bisbes tornar a les seves diòcesis. Taure va rebre instruccions de retenir els bisbes a Ariminum fins que Constanci dissolgués el concili.
Capitulació a Tràcia Malgrat el consens, Ursaci, Valent i Germini van liderar una minoria ariana de 80 bisbes. La minoria va escriure una carta separada a Constanci demanant que fossin excusats del concili. Constanci va acollir amb satisfacció la petició de la minoria, però es va negar a concedir audiència als representants de la majoria, amb l'excusa que s'estava preparant per a la Guerra romano-sassànida del 337-361 i va demanar als enviats de la majoria que esperessin, primer a Adriànòpolis i després a Nicè, a Tràcia.
El 10 d'octubre de 359 a Nike, Restitut de Cartago, lider de la delegació, i altres enviats majoritaris van acceptar una revisió del Credo de Sírmium. En tornar a Ariminum, als enviats que van capitular se'ls va negar inicialment la comunió, però Taure va exigir als bisbes que quedaven a Ariminum que signessin el credo revisat abans de poder marxar. Els darrers bisbes van abandonar Aríminum l'hivern del 359. El 31 de desembre del 359, sota l'amenaça de Constanci, els representants d'ambdós concilis van aprovar el credo revisat.
Martiri de Gaudenci Segons l'Hagiografia, Gaudenci, el primer bisbe d'Aríminum, va participar al Concili; en contra de l'arianisme. Un cop va semblar cert que els arrians perdrien, o per fugir de la violència a la ciutat, amb disset bisbes més, Gaudenci es va retirar a una ciutat propera, que la tradició diu que va ser rebatejada com a Cattolica després de la seva retirada. En tornar a Ariminum, Gaudenci va ser arrestat. Segons una tradició va ser acusat de condemnar l'arianisme; en un altre, els seus miracles el van portar a ser acusat de la mort successiva de dos soldats imperials. Una multitud el va arrabassar de les mans dels magistrats de la ciutat i en un relat, va ser linxat o lapidat fins a la mort pels partidaris d'Arri i en un altre, va ser lapidat fins a la mort per perduellio.
Gaudenci va ser martiritzat el 14 d'octubre del 360. Va ser assassinat en una zona pantanosa al sud de l' Arc d'August de la ciutat, que va passar a ser conegut com a (Llac del Màrtir); es creu que és l'etimologia de Via Lagomaggio i del suburbi epònim de Rímini. El relat de la participació de Gaudenci al Concili d'Ariminum es considera inconsistent amb les llegendes anteriors sobre la seva vida.
Conseqüències L'any 360, el Concili de Constantinoble va confirmar les resolucions d'Ariminum i Selèucia. L'església primitiva va ignorar posteriorment les resolucions d'ambdós concilis. El papa Liberi va declarar que el Concili d'Ariminum es va celebrar sense autoritat.
Algunes fonts atribueixen el nomenament de Taure com a cònsol l'any 361 a la seva gestió del Concili d'Ariminum.
Referències
Bibliografia Barnes, Timothy David. Athanasius and Constantius: Theology and Politics in the Constantinian Empire (en anglès). Harvard University Press, 1993. ISBN 978-0-674-00549-5. Biblioteca Civica Gambalunga. La Gambalunga racconta: San Gaudenzio patrono di Rimini (en italià). [Consulta: 11 gener 2024]. Chiamami Città. 21 luglio 359 - Si chiude il Concilio di Rimini ma gli Ariani vanno alla riscossa (en italià). 21-07-2023. [Consulta: 24 gener 2024]. https://www.chiamamicitta.it/21-luglio-359-si-chiude-il-concilio-di-rimini-ma-gli-ariani-vanno-alla-riscossa/ Chiamami Città. 27 maggio 359 - L'imperatore Costanzo II convoca il Concilio di Rimini (en italià). 26-05-2023. [Consulta: 11 gener 2024]. https://www.chiamamicitta.it/27-maggio-359-limperatore-costanzo-ii-convoca-il-concilio-di-rimini-2/ Cicchetti, Stefano. San Gaudenzo, chi era costui? (en italià). Chiamami Città, 15-10-2016. [Consulta: 11 gener 2024]. Encyclopædia Britannica. Entrada sobre Ariminium. [Consulta: 24 gener 2024]. Filostorgi, extret de Foci, Epitome of the Ecclesiastical History of Philostorgius, book 4, chapter 10. Gwatkin, Henry Melvill. The Arian Controversy. Project Gutenberg. Longmans, Green, & Co. [Consulta: 24 gener 2024]. Lanzoni, Francesco. Le diocesi d'Italia dalle origini al principo del secolo VII (an. 604) (en italià). 2, 1927. Morri, Carlo Ennio. San Gaudenzio (Gaudenzo) di Rimini (en italià). Santi e Beati, 23-01-2002. [Consulta: 11 gener 2024]. Rimini Sparita. San Gaudenzo, un santo senza pace (en italià). 23-09-2016. [Consulta: 11 gener 2024]. RiminiToday. San Gaudenzo, storia e misteri del patrono di Rimini. (en italià). 18-10-2021. [Consulta: 11 gener 2024].
Categoria:Rímini Categoria:Arrianisme