Phạm Văn Đồng (; 1 de març de 1906 - 29 d'abril de 2000) va ser un polític vietnamita que va exercir com a Primer Ministre del Vietnam del Nord de 1955 a 1976. Més tard va exercir com a Primer Ministre del Vietnam, després de la reunificació del Vietnam del Nord i del Sud, de 1976 fins a la seva jubilació el 1987 sota la presidència de Trường Chinh i Nguyễn Văn Linh. Va ser considerat un dels lloctinents més propers de Ho Chi Minh.
Phạm Văn Đồng és el primer ministre del Vietnam amb més anys de servei, més de 30 anys, del 1955 al 1987, i un estudiant i col·laborador proper de Ho Chi Minh. El seu sobrenom és To, que solia ser el seu àlies. També se l'anomenava Lam Ba Kiet quan treballava com a subdirector de l'oficina del fiscal de districte a Guilin (el director era Ho Hoc Lam).
Primers anys de vida Segons un informe oficial, Dong va néixer en una família de funcionaris al poble de Đức Tân, al districte de Mộ Đức, a la província de Quảng Ngãi, a la costa central, l'1 de març de 1906. El 1925, als 18 anys, es va unir a altres estudiants per organitzar una asseguda escolar per lamentar la mort del famós erudit patriòtic Phan Châu Trinh.
Per aquella època va desenvolupar un interès pel Partit Comunista i per la unificació i descolonització del Vietnam. El 1926, va viatjar a Canton, al sud de la Xina, per assistir a un curs de formació impartit per Nguyen Ai Quoc (més tard conegut com a Ho Chi Minh), abans de ser admès com a membre de la Lliga Revolucionària de la Joventut Vietnamita, o Thanh Niên per abreujar, el predecessor del Partit Comunista del Vietnam.
El 1929, va treballar per a Thanh Niên a Saigon. El mateix any, va ser arrestat, jutjat per les autoritats colonials franceses i condemnat a deu anys de presó. Va complir la condemna a la presó de l'Illa de Côn Sơn fins al 1936, quan va ser alliberat en virtut de l'amnistia general concedida pel govern del Front Popular a França després dels seus recents èxits electorals.
Carrera revolucionària i del partit El 1936, va ser alliberat de la presó i va començar a operar a Hanoi. El 1940, va anar en secret a la Xina amb Võ Nguyên Giáp, es va unir al Partit Comunista Indoxinès i Ho Chi Minh li va encarregar construir una base a la frontera entre Vietnam i Xina.
Phạm Văn Đồng es va unir al Partit Comunista Indoxinès el 1940 i després va continuar participant en activitats dirigides per Ho Chi Minh. El 1945, al Congrés Nacional Popular de Tân Trào, va ser elegit membre del Comitè Permanent de cinc membres del Comitè Nacional per a l'Alliberament, preparant la Revolució d'Agost.
Després que Ho Chi Minh arribés al poder durant la Revolució d'Agost de 1945, Phạm Văn Đồng va ser nomenat ministre de finances del govern recentment establert de la República Democràtica del Vietnam, un càrrec que va ocupar fins al 1946.
Abans d'assumir el càrrec de ministre de Finances, el 31 de maig de 1946, va ser el cap de la delegació de la República Democràtica del Vietnam a Fontainebleau (França) en lloc de Nguyễn Tường Tam, que no va assumir la tasca, buscant una solució independent per a Indoxina. Tanmateix, la conferència va fracassar perquè França no va fixar una data límit definitiva per al referèndum a la Cotxinxina.
El 1947 va ser elegit membre suplent del Comitè Central del Partit Comunista Indoxinès (comissionat oficial des del 1949). A partir del juliol de 1949, va ser nomenat viceprimer ministre.
El setembre de 1954, Phạm Văn Đồng va esdevenir Ministre d'Afers Exteriors de la República Democràtica del Vietnam, Cap d'Afers Exteriors del Comitè Central del Partit. A la 5a sessió de la convocatòria de la Primera Assemblea Nacional de la República Democràtica del Vietnam (1955), Dong va ser nomenat Primer Ministre de la República Socialista del Vietnam i Vicepresident del Consell de Defensa Nacional fins a la seva jubilació el 1987. Va ser membre de l'Assemblea Nacional de 1946 a 1987.
Primera Guerra d'Indoxina Després de la derrota del Japó, les forces nacionalistes van lluitar contra les forces colonials franceses a la Primera Guerra d'Indoxina que va durar de 1945 a 1954. Phạm Văn Đồng va ser nomenat enviat especial del Comitè Central al Vietnam del Centre-Sud.
Després que els francesos patissin una gran derrota a la batalla de Dien Bien Phu el 1954, van començar les converses de pau. El maig de 1954, Phạm Văn Đồng va ser nomenat cap de la delegació governamental a la Conferència de Ginebra sobre Indoxina. Després d'intenses negociacions, es va signar un tractat de pau i les forces franceses es van retirar del conflicte directe amb el Vietnam del Nord, recentment independent, alhora que preveia el que originalment es preveia com la divisió temporal del Vietnam del Nord i del Sud, i reconeixia la independència de Cambodja i Laos. Va signar els acords de pau amb el primer ministre francès Pierre Mendès France.
Segona Guerra Indoxina Ho Chi Minh havia patit diversos accidents cerebrovasculars a principis dels anys seixanta, cosa que el va obligar a retirar-se en gran manera de la gestió diària del Vietnam del Nord. A causa de l'absència de Ho, Đồng es va convertir en la cara del Vietnam del Nord durant la guerra amb els Estats Units, ja que era qui solia parlar amb diplomàtics i periodistes estrangers. Era conegut per tenir vincles estrets amb el govern xinès, que va ajudar a finançar el conflicte amb el Vietnam del Sud i el desenvolupament econòmic del Vietnam del Nord. També va ser una de les figures involucrades en les converses de pau per posar fi al conflicte sota les administracions de Lyndon B. Johnson i Richard Nixon.
El 1963, Đồng va participar en l'"afer Maneli", que porta el nom de Mieczysław Maneli, el comissionat polonès de la Comissió Internacional de Control. El maig de 1963, Đồng va dir a Maneli que estava interessat en el seu pla de pau que demanava una federació dels dos Vietnams, dient que sempre que els assessors americans abandonessin el Vietnam del Sud "podem arribar a un acord amb qualsevol vietnamita". Reflectint els problemes imposats per la sequera al Vietnam del Nord, Đồng va dir a Maneli que estava disposat a acceptar un alto el foc que aniria seguit d'un comerç de bescanvi amb carbó del Vietnam del Nord intercanviat per arròs del Vietnam del Sud. Aquesta proposta finalment no va arribar enlloc davant la resistència tant del govern del Vietnam del Sud com dels Estats Units i l'oposició dels aliats del Vietnam del Nord.
El 1964–65, Đồng va participar en l'anomenada "Missió Seaborn", reunint-se amb el diplomàtic J. Blair Seaborn, que havia exercit com a Comissionat canadenc de la Comissió Internacional de Control. El 8 de juny de 1964, Đồng es va reunir amb Seaborn a Hanoi. Seaborn va rebre una oferta del president Johnson que prometia milers de milions d'ajuda econòmica americana i reconeixement diplomàtic del Vietnam del Nord a canvi que el Vietnam del Nord posés fi als seus intents d'enderrocar el govern del Vietnam del Sud. Seaborn també va advertir que Johnson li havia dit que estava considerant una campanya de bombardejos estratègics contra el Vietnam del Nord si la seva oferta era rebutjada. Đồng va dir a Seaborn que les condicions americanes eren inacceptables, ja que exigia la fi de l'assistència americana al Vietnam del Sud; que el Vietnam del Sud esdevingués neutral a la Guerra Freda; i que el Front d'Alliberament Nacional , més conegut com el Viet Cong, participés en un govern de coalició a Saigon.
Vida posterior En general, Phạm Văn Đồng va ser considerat un comunista convençut i un gran líder nacionalista, un dels deixebles més fidels de Ho Chi Minh i una figura important en la lluita del Vietnam per la independència i la unitat. Va intentar mantenir una posició neutral en els diversos conflictes dins del partit, sobretot després de l'establiment de la República Socialista del Vietnam el 1976.
Del 12 al 17 d'octubre de 1978, Dong va visitar Malàisia. Allà va prometre que el Vietnam no interferiria en els afers interns d'altres nacions i va dipositar una corona de flors al Monument Nacional. [ 8 ] [ 9 ]
Tot i que estava retirat dels càrrecs públics, va exercir com a assessor del Comitè Central del Partit des del desembre de 1986 fins al 1997. Sovint va instar el partit a fer més esforços per aturar la corrupció, que encara és un problema generalitzat al Vietnam avui dia. Va donar consells sobre temes similars, fins i tot després que acabés el seu mandat com a assessor del Comitè Central.
A mesura que es feia gran, la seva visió es va deteriorar i va estar cec durant els darrers 10 anys de la seva vida. Després de diversos mesos de malaltia, va morir a Hanoi el 29 d'abril de 2000, als 94 anys. La seva mort va ser anunciada pel Partit Comunista Vietnamita i el govern vietnamita tres dies després, el 2 de maig. Els serveis commemoratius i funeraris es van celebrar el 6 de maig de 2000 a Hanoi.
Bibliografia Karnow, Stanley Vietnam: A History, New York: Viking, 1983, . Miller, Edward Misalliance: Ngo Dinh Diem, the United States, and the Fate of South Vietnam, Cambridge: Harvard University Press, 2013,
Referències
Categoria:Morts el 2000 Categoria:Comunistes vietnamites Categoria:Morts a Hanoi Categoria:Primers ministres Categoria:Orde de Lenin Categoria:Orde de José Martí Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1906