Lobstrucció o obstruccionisme () consisteix en la negativa a comunicar-se o cooperar. Aquest comportament s'observa en situacions com les relacions interpersonals, la teràpia de parella, les negociacions diplomàtiques, la política i els processos judicials. El llenguatge corporal pot indicar i reforçar això evitant el contacte i la interacció amb l'altra part. Les persones fan servir l'evasiva en una conversa per fer-la semblar inútil i insignificant. Les tàctiques de l'obstrucció inclouen donar escasses i vagues respostes, negar-se a respondre preguntes i respondre amb més preguntes. L'obstrucció es pot utilitzar com una tàctica dilatòria més que no pas com una tàctica d'evasió.
Relacions personals Quan un o tots dos membres d'una parella es neguen a comunicar-se, això pot marcar el pas final a la ruptura de la seva relació. El psicòleg nord-americà va caracteritzar aquesta etapa com el "Quart genet" al seu "". En els seus estudis, la tàctica de "bloqueig emocional" era practicada majoritàriament per homes, mentre que les dones recorrien majoritàriament a la "crítica". Als seus estudis, la fisiologia dels homes assolia un estat d'excitació abans del bloqueig emocional, mentre que la dona mostrava una reacció fisiològica d'augment de la freqüència cardíaca després que la seva parella l'hagués bloquejada emocionalment. Gottman aprofundeix en els "Quatre genets" al seu llibre "Els set principis perquè un matrimoni funcioni".
A mesura que el bloqueig emocional persisteix en una relació i es converteix en un cicle continu, els seus efectes negatius superen els positius, convertint-se així en el principal predictor de divorci en un matrimoni. Quan un o tots dos membres d'una parella es tanquen a la comunicació, la capacitat per escoltar-se mútuament, comprendre les diferències, preocupacions, punts de vista o arguments de l'altre disminueix, reduint així la capacitat per involucrar-se i abordar la situació. Aquesta actitud pot ser perjudicial per a les relacions, ja que sovint impedeix la resolució del conflicte.
Quan es produeix aquesta actitud, té un efecte tant fisiològic com psicològic a la persona que la practica. Fisiològicament, la persona es pot desconnectar completament, especialment quan la utilitza com a mecanisme d'autocalma. La persona que es tanca a la comunicació pot ser conscient o no que això està passant, a causa d'un augment d'adrenalina provocat per l'estrès, cosa que li permet involucrar-se o fugir de la situació. Atès que l'actitud de tancament emocional és una reacció fisiològica, es pot considerar una reacció de lluita o fugida. Psicològicament, és un mecanisme de defensa per preservar la pròpia identitat i les emocions.
Altres senyals d'obstrucció són el silenci, els murmuris monòtons, el canvi de tema i l'allunyament físic de la situació (per exemple, sortir de l'habitació).
Vegeu també Psicologia social Comportament humà Ruptura a la francesa Fer el buit Rebuig social
Referències
Categoria:Comportament humà Categoria:Conflictes interpersonals Categoria:Psicologia social