Songbie (xinesa: 送别, català: «Comiat») és una cançó xinesa de comiat amb lletra atribuïda a Li Shutong (弘一大師) i basada en la melodia de la cançó americana de 1868 Dreaming of Home and Mother de John P. Ordway. Es va popularitzar a la Xina durant les primeres dècades del segle XX com a cançó escolar i peça de comiat en cerimònies.

Història La melodia original va ser composta el 1868 per l'americà John P. Ordway. El 11 de març de 1916, el tenor Evan Williams va gravar la versió anglesa per a la Victor Talking Machine Company a Camden, New Jersey.

Durant la seva estada al Japó (1905-1910), Li Shutong va conèixer la versió japonesa de la cançó, anomenada Ryoshū (旅愁), amb lletra de 犬童球溪, i va traduir-la parcialment al xinès.

El 1915, ja de tornada a la Xina, Li Shutong va completar la versió xinesa i la va titular «送别», inspirat per l'adéu del seu amic 许幻园.

El 1935, la Pathé (després EMI) va publicar una gravació amb la veu d'un estudiant de l'Escola Primària Adjunta a la Universitat de Pequín (北师附小) anomenat Long Xun (龙珣), consolidant la popularitat de la cançó.

Lletra 長亭外，古道邊，芳草碧連天， Cháng tíng wài, gǔ dào biān, fāng cǎo bì lián tiān. Fora del llarg pavelló, al costat de l'antiga ruta, l'herba perfumada s’estén fins tocar el cel.

晚風拂柳笛聲殘，夕陽山外山。 Wǎn fēng fú liǔ dí shēng cán, xì yáng shān wài shān. La brisa del capvespre acarona els salzes, la flauta s’apaga, i el sol ponent cau darrere muntanyes encara més llunyanes.

天之涯，地之角，知交半零落， Tiān zhī yá, dì zhī jiǎo, zhī jiāo bàn líng luò. Als confins del cel, als racons de la terra, la meitat dels bons amics ja s’han dispersat.

一瓢濁酒盡餘歡，今宵別夢寒。 Yī piáo zhuó jiǔ jìn yú huān, jīn xiāo bié mèng hán. Amb una carabassa de vi tèrbol s’acaben les darreres alegries; aquesta nit, el somni del comiat és fred.

長亭外，古道邊，芳草碧連天， Cháng tíng wài, gǔ dào biān, fāng cǎo bì lián tiān. Fora del llarg pavelló, a la vora del vell camí, l'herba verda s’estén sense fi.

問君此去幾時來，來時莫徘徊。 Wèn jūn cǐ qù jǐ shí lái? Lái shí mò pái huái. Et pregunto quan tornaràs; quan tornis, no dubtis ni vagis errant.

天之涯，地之角，知交半零落， Tiān zhī yá, dì zhī jiǎo, zhī jiāo bàn líng luò. Als confins del cel, als racons de la terra, la meitat dels bons amics ja s’han dispersat.

人生難得是歡聚，惟有別離多。 Rén shēng nán dé shì huān jù, wéi yǒu bié lí duō. En la vida, les trobades alegres són escasses; el que abunda sempre són els comiats.

Melodia La cançó es basa en la melodia original de John P. Ordway de 1868, amb ajustos menors per adaptar-la a la prosòdia xinesa.

Versions i influència La cançó va aparèixer com a insert en pel·lícules com 早春二月 i 城南旧事. Ha estat versionada per artistes com 唐朝乐队, Park Shu, Zhou Xinquan i Qi Yu. SNH48 va presentar una versió adaptada el 2018 titulada «砥砺前行» (Di Li Qian Xing). La melodia es va utilitzar en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d'Hivern 2022 a Pequín.

Referències

Enllaços externs Text complet de la lletra a Wikisource en xinès Text japonès «Ryoshū» a Wikisource

Categoria:Cançons