Els recursos digitals són qualsevol mitjà codificat en un format llegible per a una màquina. Els mitjans digitals es poden crear, visualitzar, distribuir, modificar i preservar en dispositius electrònics digitals. Exemples de mitjans digitals inclouen programari, imatges digitals, vídeo digital, videojocs, pàgines web i llocs web, xarxes socials en Internet, arxius digitals i bases de dades, àudio digital com MP3 i llibres electrònics. Els mitjans digitals sovint contrasten amb mitjans impresos, com a llibres, diaris+ i revistes impreses, i altres mitjans tradicionals o analògics, com a pel·lícula fotogràfica, cassets o cintes de vídeo. En combinació amb Internet i la informàtica personal, els mitjans digitals han causat una ruptura en la publicació, el periodisme, l'entreteniment, l'educació, el comerç i la política.
En poques paraules, són els espais en els quals es genera la comunicació i l'intercanvi d'informació entre usuaris i productors de contingut digital. Són totes aquelles plataformes que es troben disponibles en internet. Ja que estan en suports virtuals, el contingut és molt més interactiu del que sol ser en les plataformes tradicionals.
Tipus D'aquesta manera, es poden precisar els següents tipus de mitjans de comunicació digitals, com ho estableix Alicia Durango en el seu llibre Màrqueting en els Mitjans Socials (2015), i que es detallen a continuació:
Xarxes socials. Permeten als usuaris crear espais virtuals per a compartir continguts amb interessos personals, entre amics, familiars, col·legues i altres usuaris. Facebook, Instagram i TikTok, són alguns exemples.
Blogs. Serveixen per a compartir contingut digital específic —textos, imatges, àudios o vídeos— en diaris en línia que estan organitzats cronològicament. Alguns exemples són Bloguer i WordPress.
Microblogs. Permeten fer actualitzacions ràpides, compartint missatges curts, vídeos o imatges, que generalment són distribuïdes per mitjà de dispositius mòbils. Twitter és un exemple d'això.
Comunitats de contingut. Ofereixen la possibilitat d'organitzar, compartir i comentar sobre diversos tipus de continguts de text, d'imatges o de vídeos. Alguns exemples són YouTube i Scribd.
Wikis. Es tracta de pàgines web a les quals tenen accés una comunitat de persones, els qui poden alimentar i actualitzar el contingut en una base de dades. L'exemple més popular és Wikipedia.
Pódcast. Són espais digitals on els usuaris poden compartir i trobar arxius d'àudio i de vídeo, amb temes informatius, noticiosos o d'entreteniment. Spotify, Apple pódcast i Google pódcast, són alguns.
Història Abans de l'electrònica miniatura|Ordinadors analògics, com Babbage Motor de Diferència, l'ús físic, i.e. tangible, parts i accions per a controlar operacions. Els suports llegibles per màquines són anteriors a Internet, els ordinadors moderns i l'electrònica. Codis i informació llegibles per màquines van ser conceptualitzats per primera vegada per Charles Babbage a principis de 1800. Babbage va imaginar que aquests codis li proporcionarien instruccions per al seu Motor de Diferència i Motor Analític, màquines que Babbage havia dissenyat per a resoldre el problema de l'error en els càlculs.
Entre 1822 i 1823, Ada Lovelace, matemàtica, va escriure les primeres instruccions per al càlcul dels números en els motors de Babbage. Les instruccions del Lovelace ara es creu que és el primer programa d'ordinador.
Encara que les màquines van ser dissenyades per a fer tasques d'anàlisis, Lovelace va anticipar el possible impacte social de les computadores i la programació, l'escriptura. "Perquè, en la distribució i la combinació de les veritats i les fórmules d'anàlisis, que poden arribar a ser més fàcils i ràpidament sotmesos a les combinacions mecàniques del motor, les relacions i la naturalesa de molts temes en què la ciència es relaciona necessàriament en nous temes, i més profundament investigats... hi ha en totes les extensions del poder humà o addicions al coneixement humà, diverses influències col·laterals, a més del principal i objecte primari aconseguit.'' Altres vells mitjans llegibles per màquina inclouen les instruccions per a pianoles i màquines de telers.
Sorgiment La interactivitat és una característica inherent a la Xarxa, en la qual qualsevol usuari pot exercir els rols d'emissor i de receptor. A més, qualsevol ciutadà pot transmetre dades a través d'Internet, però no totes les persones poden ser periodistes digitals, ja que es tracta d'una professió basada en la cerca, selecció i redacció de notícies difoses a través dels mitjans de comunicació social amb una realitat canviant.
La interactivitat comunicativa permet als usuaris comunicar-se entre si a través del suport digital. A més de ser receptor, s'erigeix en emissor. Respecte a les opcions d'interactivitat comunicativa, no són moltes i podrien dividir-se en dos grans blocs: les opcions que té el lector de difondre, al seu torn, els continguts del mitjà per a iPad a través de xarxes socials o enviaments per correu electrònic i les opcions de crear contingut i veure-ho publicat en el mitjà.
Ordinadors digitals miniatura|El codi digital, com el codi binari, es pot canviar sense reconfigurar parts mecàniques. A pesar que utilitzen suports llegibles per a màquines, els motors de Babbage, pianoles, màquines de telers i moltes altres màquines calculadores eren ordinadors analògics, amb parts físiques i mecàniques. Els primers mitjans veritablement digitals van arribar a existir amb l'aparició de les computadores digitals.
Els ordinadors digitals utilitzen el Codi binari i la Lògica booleana per a emmagatzemar i processar la informació, cosa que permet a una màquina amb una configuració fer diferents tasques. Els primers ordinadors digitals, programables, moderns, Mánchester Mark 1 i el EDSAC, es van inventar de manera independent entre 1948 i 1949.
Encara que diferents en molts aspectes de les computadores modernes, aquestes màquines tenien un programari digital per a controlar les seves operacions lògiques. Estaven codificades en binari, un sistema d'uns i zeros que es combinen per a fer centenars de caràcters. Els uns (1) i zeros (0) en codi binaris són els "dígits" dels mitjans digitals.
"As We May Think" Mentre que els mitjans digitals es van convertir d'ús comú en la dècada de 1950, les bases conceptuals dels mitjans digitals es remunten als treballs del científic i enginyer Vannevar Bush i el seu cèlebre assaig ''As We May Think'', publicat en la revista Atlantic Monthly en 1945. Bush preveu un sistema de dispositius que podrien ser utilitzats per ajudar als científics, mèdics, historiadors i altres, per emmagatzemar, analitzar i comunicar la informació. Quan va anomenar a aquest dispositiu ''Memex'', Bush va escriure:
Bush esperava que la creació d'aquest Memex seria el treball dels científics després de la Segona Guerra Mundial. Encara que l'assaig “As We May Think” va ser anterior a les computadores digitals per diversos anys, va anticipar els possibles beneficis socials i intel·lectuals dels mitjans digitals i va proporcionar el marc conceptual per a la producció acadèmica digital, la “World Wide Web”, els wikis i fins i tot els mitjans de comunicació social. Va ser reconegut fins i tot en el moment de la seva publicació.
Impacte Cal mantenir en ment que els mitjans digitals pot aconseguir 3 propòsits: acostar a les persones cap a la marca, després quan ja hi són, mostrar el producte o servei i finalment aconseguir que l'adquireixin.
La revolució digital La universalitat dels mitjans digitals i els seus efectes en la societat suggereix que estem en el començament d'una nova era en la història de la indústria, anomenada l'Era de la informació. En els anys transcorreguts des de la invenció dels primers ordinadors digitals, el poder de la informàtica i la capacitat d'emmagatzematge han augmentat de manera exponencial. Els ordinadors personals i telèfons intel·ligents tenen la capacitat d'accedir, modificar, emmagatzemar i compartir mitjans digitals a les mans de milers de milions de persones.
Molts dispositius electrònics, des de càmeres digitals fins a drons, tenen la capacitat de crear, transmetre i visualitzar els mitjans digitals. En combinació amb la World Wide Web i Internet, els mitjans digitals ha transformat la societat del d'una manera que amb freqüència es compara amb l'impacte cultural, econòmica i social de la impremta. El canvi ha estat tan ràpid i de tal magnitud que ha posat en marxa una transició econòmica d'una economia industrial a una economia basada en la informació, creant d'un nou període en la història humana coneguda com l'era de la informació o de la revolució digital. La transició ha creat certa incertesa sobre les definicions.
Els mitjans digitals, nous mitjans de comunicació, multimèdia i termes similars tenen una relació tant a les innovacions d'enginyeria i l'impacte cultural dels mitjans digitals. La mescla de mitjans digitals amb altres mitjans de comunicació, i amb factors culturals i socials, és a vegades conegut com a nous mitjans de comunicació o "els nous mitjans".
De la mateixa manera, els mitjans digitals semblen exigir un nou conjunt d'habilitats de comunicació, anomenat transliteracy (habilitat per a entendre i comunicar), l'educació mediàtica, o l'alfabetització digital. Aquestes habilitats inclouen no sols la capacitat de llegir i escriure – alfabetització tradicional – sinó la capacitat de navegar per Internet, avaluar les fonts, i crear continguts digitals. La idea que ens estem movent cap a una societat "sense paper" totalment digital està acompanyada pel temor que aviat podrem -o actualment - fer front a una edat fosca digital, en el qual els mitjans de comunicació de més antics ja no són accessibles en dispositius moderns. Els mitjans digitals tenen un ampli i complex impacte en la societat i la cultura.
Disjunció en la indústria En comparació amb els mitjans de comunicació impresos, els mitjans de comunicació, i altres tecnologies analògiques, els mitjans digitals són fàcils de copiar, emmagatzemar, compartir i modificar. Aquesta qualitat dels mitjans digitals ha donat lloc a canvis significatius en moltes indústries, especialment el periodisme, l'edició, l'educació, l'entreteniment i el negoci de la música.
L'impacte global d'aquests canvis és de tan llarg abast que és difícil de quantificar. Per exemple, en la realització de pel·lícules, la transició de les càmeres de pel·lícula analògiques a les càmeres digitals és gairebé absoluta. La transició té beneficis econòmics per a Hollywood, fent que la distribució sigui més fàcil i fent possible afegir efectes digitals d'alta qualitat a les pel·lícules. Al mateix temps, ha tingut un impacte en els efectes especials analògics, les indústries de dobles, i animació a Hollywood. Ha imposat costos dolorosos als cinemes petits, alguns dels quals no sobreviuran a la transició a la tecnologia digital. L'impacte dels mitjans digitals en altres indústries dels mitjans és igualment complex.
En el periodisme, mitjans digitals i periodisme ciutadà han donat lloc a la pèrdua de milers de llocs de treball en els mitjans impresos i la fallida de molts periòdics importants, no obstant això, l'augment del periodisme digital també ha creat milers de nous llocs de treball i especialitzacions. Els e-books i l'autopublicació estan canviant la indústria dels llibres, i els llibres de text digitals i altres plans d'estudis de mitjans estan canviant l'ensenyament primari i secundari. En el món acadèmic, els mitjans digitals ha donat lloc a un nou tipus de beca, anomenats beca acadèmica digital i nous camps d'estudi, com les humanitats digitals i història digital. S'ha canviat la forma en què s'utilitzen les biblioteques i el seu paper en la societat. Tots els grans mitjans de comunicació i cossos acadèmics s'enfronten a un període de transició i la incertesa relacionada amb els mitjans digitals.
L'individu com a creador de contingut