miniatura|Representació del segle XIV de la Fe, l'Esperança i la Caritat a la Capella Paulus sota el castell de Bischofstein al riu Mosel·la. Les Tres Santes Dones o Tres Verges fa referència a un complex d'idees basades en representacions pictòriques i testimonis de veneració de tres figures femenines a l'Edat Mitjana i a principis de l'Edat Moderna, així com en les seves interpretacions en moviments esotèrics moderns.

El patró de la Trinitat també és comú entre els sants masculins, la veneració dels quals, però, va romandre majoritàriament regional i que, per tant, són menys coneguts.Zender 1987, pg. 215

Origen Sovint se sospita que les deesses precristianes són l'origen d'algunes tríades de sants. Si més no, la preferència per grups de tres sembla remuntar-se a costums i conceptes precristians, com ara les matrones celtes. Fins i tot els antics monuments de pedra, alguns dels quals encara són visibles avui dia, de vegades es van interpretar més tard com a representacions cristianes de sants i es van incorporar al culte.Zender 1987, pg. 227 Tanmateix, encara no s'ha demostrat una continuïtat directa de figures o noms.

La representació de grups de tres sants a l'Església Catòlica és un fenomen de l'Europa Occidental. En canvi, l'⁣Església Ortodoxa i Escandinàvia presenten principalment representacions de grups de quatre, especialment Santa Sofia amb les seves filles Fides, Spes i Caritas (o en grec, Pistis, Elpis i Agape (Fe, Esperança, Caritat)).

La predilecció per representar els sants en grups de tres sovint implica que, en origen, els sants individuals s'agrupaven posteriorment per a complir amb aquest patró. Això també podia comportar la simplificació de conjunts més grans, com ara reduir un grup de cinc sants a tres.Zender 1987, pg. 228 En el cas d'algunes dedicatòries a tres verges, fins i tot, no es conserven els noms de les figures representades. A més a més, alguns d'aquests grups ternaris van sorgir d'un costum de pelegrinatge: la visita a tres santuaris diferents en una sola ruta, fet que amb el temps va portar a venerar conjuntament els seus sants patrons respectius.

Grups individuals de sants El nombre de grups de tres verges és gran i la seva composició és variada. Els més importants són: miniatura|Santa Sofia amb les seves 3 filles, estàtua cap al 1870, capella de la casa principesca al castell de Löwenstein, Kleinheubach

Fides, Spes i Caritas Són personificacions de les virtuts cristianes de la fe, l'esperança i l'amor, i provenen de la tradició ortodoxa oriental, on són venerades juntes com a filles de Santa Sofia, la personificació de la saviesa. El grup es va crear abans del segle VI. Era conegut a Occident al segle XVI i es va estendre principalment a França, amb el centre a Cahors, i a Luxemburg. A les regions de parla alemanya, el seu culte es concentra a Renània, al nord del Mosel·la.

Einbeth, Wilbeth i Worbeth L'origen dels tres noms no queda clar; presumiblement són noms personals germànics. La llegenda els compta entre els companys d'Úrsula de Colònia. Es diu que van morir a Estrasburg durant el viatge de tornada des de Roma, mentre que la resta del grup d'Úrsula va ser assassinada pels huns a Colònia. El culte d'Einbeth es remunta a mitjans del segle XII. Evidenciat al , però només a la segona meitat del segle XIII. Sembla que Wilbeth i Worbeth es van afegir al seu nom al segle XVI; en alguns llocs encara es va utilitzar fins al . Va ser venerada sola al . Com que Einbeth va aparèixer per primera vegada a Estrasburg, se suposa que el seu model era un personatge històric d'aquest nom o la seva làpida a l'església de Sant Pere d'allà. Es poden trobar més proves primerenques al segle XIV. El seu culte existia a Worms, Meransen i Schildthurn al . A finals de l'Edat Mitjana, es va estendre principalment a l'Alta Baviera i al Tirol del Sud.

A causa dels seus orígens poc clars, aquest grup en particular ha generat especulacions sobre un origen pagà. En el seu tractat Els tres eterns de 1936, Hans Christoph Schöll va desenvolupar una teoria exhaustiva sobre les "tres deesses" en el seu estudi de les creences camperoles germàniques. Aquesta teoria atribueix directament els tres noms a deesses primordials germàniques o fins i tot indoeuropees. Com que tota la teoria es basa en similituds fonètiques demostrablement falses sense cap metodologia lingüística, va ser rebutjada immediatament fins i tot pels seus col·legues acadèmics, però, tanmateix, continua sent àmpliament acceptada en cercles esotèrics fins avui.

Die drei Marien La veneració de les dues, inicialment tres Maries, es va originar a la Provença als segles XIII/XIV i es va estendre amb l'elevació de les seves relíquies a Saintes-Maries-de-la-Mer al segle XV. El culte de Maria Magdalena, Maria Salomé i Maria Jacobi es va estendre per França al . S'associa amb Maria Magdalena, Maria Salomé i Maria Jacobi, i de vegades també inclou Maria, la mare de Jesús, i Maria, la germana de Llàtzer. Des de França, el seu culte es va estendre a Renània i al sud-oest d'Alemanya, i en casos aïllats fins a Saxònia (per exemple, Härtensdorf).

d'⁣Tres Verges El patronatge de tres verges, que sovint porten noms diferents o no en tenen, apunta a fortes tradicions populars. Les llegendes de les tres verges, que són transportades miraculosament a través d'una vall rocosa o rebudes per una roca mentre fugien, provenen de contes similars que estaven vinculats a llocs corresponents. Per circumstàncies que en la seva majoria ja no es poden rastrejar, aquestes llegendes es van incorporar al culte eclesiàstic. Dues llegendes de la zona de Basilea són particularment conegudes:

Gla: Kunigunde, Mechtrudis, Wibrandis La llegenda de les tres donzelles Cunigunde, Mechtrudis i Wibrandis està molt estesa a la regió meridional de Baden. Eren seguidores d'⁣Úrsula de Colònia en el seu pelegrinatge a Roma. En el seu viatge de tornada, es diu que van emmalaltir prop d'Eichsel i van morir en un lloc anomenat Rapprechtsweier (també Rapperschwier, avui presumiblement Adelhausen). Un cas d'identitat equivocada va portar a associar Cunigunde amb la ciutat de Rapperswil. Les tres donzelles encara es commemoren anualment a la comunitat d'Eichsel.

Basilea: Chrischona, Margaretha, Odilia Una llegenda relacionada és la de les tres verges Chrischona, Margaretha i Odilia. Elles també van ser algunes de les companyes d'⁣Úrsula de Colònia. En tornar de Roma, es diu que es van negar a patir el proclamat martiri amb Úrsula a Basilea i van ser expulsades de la ciutat. Es van establir als turons dels voltants, prop de Basilea, i van col·locar una llanterna a les seves ermites a la nit per indicar-se mútuament que eren vives.

Una versió de la llegenda les descriu com tres germanes nobles de la Casa de Pfeffingen. Després de la mort dels seus pares, el seu germà va esdevenir senyor del castell i les va acollir. Després que s'enamoressin secretament de tres germans de l'odiada Casa de Thierstein, un nan va profetitzar al senyor del castell la caiguda de la Casa de Pfeffingen, mentre que les seves germanes construirien cases eternes. Així doncs, el senyor del castell va atrapar els tres germans durant una visita nocturna i els va decapitar, després de la qual cosa les tres germanes es van retirar a viure com a eremites. Una altra versió anomena les famílies Münch von Münchenstein i Reich von Reichenstein en lloc de les Cases de Pfeffingen i Thierstein.

Les esglésies de Santa Crischona, Santa Margarida i Sant Ottilien porten el seu nom.

Una versió publicada el 1647 per l'historiador de l'església Hermann Crombach barreja la llegenda d'Eichsler amb parts sobre Chrischona de la llegenda de Basilea, que es deu a la canonització simultània d'aquestes quatre verges pel cardenal Raimund Peraudi el juny de 1504.

Tres donzelles santes Les tres santes donzelles Bàrbara, Margarida i Caterina pertanyen al grup de les Catorze Santes Auxiliadores. Són santes que van ser verges i màrtirs alhora. Per recordar les santes i els seus atributs, hi ha una mnemotècnica popular: "Margarida amb el cuc, Bàrbara amb la torre, Caterina amb la roda, aquestes són les tres santes donzelles".

Tres germanes: Bertília, Eutropia i Genovefa El culte de les tres santes de l'alta edat mitjana Bertília, Eutropia i Genoveva, separades per uns 100 anys cadascuna, es va desenvolupar a Limburg i Brabant al , amb Zepperen com a centre, i va romandre essencialment confinat a aquesta regió. Un terç de les capelles dedicades a les tres germanes només es van construir al segle XIX.

Tres donants o curanderes La propietat compartida d'un bosc per diverses comunitats s'explicava sovint, en la llegenda popular, com un regal de tres germanes riques, conegudes generalment com les "Heilrätinnen" (assessores santes) a Baviera. Aquestes benefactores de la comunitat foren a vegades integrades en la creença popular com a santes, passant a formar part del culte eclesiàstic a partir de la segona meitat del . Malgrat això, en nombrosos casos, existeixen proves documentals de la transferència real de la propietat d'aquests boscos a les comunitats, fet que demostra que la llegenda no sempre es correspon amb la realitat històrica.

Referències

Bibliografia Matthias Zender: Die Verehrung von drei heiligen Frauen im christlichen Mitteleuropa und ihre Vorbereitungen in alten Vorstellungen. In: Matronen und verwandte Gottheiten (= Beihefte der Bonner Jahrbücher. Band 44). Rheinland-Verlag, Köln 1987. Anton Bauer: Zur Verehrung der heiligen drei Jungfrauen Ainbeth, Gwerbeth und Fürbeth im Bistum Freising. In: Bayerisches Jahrbuch für Volkskunde. 1961, S. 33–44. Hans Christoph Schöll: Die drei Ewigen. Eine Untersuchung über germanischen Bauernglauben. Jena 1936.

Categoria:Deesses Categoria:Esoterisme