Postumià (en llatí: Postumianus) va ser un oficial romà del , actiu durant el regnat dels emperadors Gracià (r. 375–383), Valentinià II (r. 375–392) i Teodosi I (r. 378–395).
Biografia miniatura|Sòlid de Teodosi I (r. 378–391) Nadiu d'alguna regió en l'Imperi Romà d'Occident. Segons informació continguda a l'epístola 173 de Gregori de Nazianz, va ocupar diversos càrrecs inespecífics. L'epístola li va ser enviada el 383, any que va ocupar la posició de prefecte del pretori d'Orient. La prova que marca que en veritat va exercir aquest càrrec són les diverses lleis, recollides als codis legals. Cap d'elles indica directament que va ocupar el càrrec però la suposició d'això es basa per altres informacions que aquestes subministren. Igualment, en una d'elles és estilitzat com II PPO i si la informació continguda en aquesta és correcta, pot haver exercit abans el càrrec de prefecte pretorià d'Il·líria. Va ser nomenat com emissari del senat a la cort imperial l'any 395/396.Martindale 1971, p. 718.
Postumià era un cristià, erudit en grec i llatí, i va rebre l'encàrrec, de Gregori de Nazianz, d'utilitzar la seva influència per a intentar assegurar la unitat entre els bisbes reunits al Concili de Constantinoble del 383. Casat amb Adeodata va tenir una filla, Anastasia, casada amb Àvit Marinià. Tal vegada era parent de Fest i ell o el seu fill, el senador cristià Postumià, tenia propietat a la Lucània o Brutii segons ens informa l'epístola 49.15 de Paulí de Nola (escrita entre el 408 i el 431).
Referències
Bibliografia
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IV