Maria Antonietta Torriani, nascuda l'1 de gener del 1840 a Novara (Regne de Sardenya-Piemont) i morta el 24 de març a Milà, és una escriptora italiana, coneguda per les seues populars novel·les escrites sota el pseudònim de Marquesa Colombi. És considerada una de les primeres escriptores feministes en toscà.
Maria Antionietta també fou una periodista prolífica que va col·laborar amb nombrosos diaris i revistes com ara L'illustrazione italiana, el i Il Giornale delle Donne. Col·laboradora propera de la feminista Anna Maria Mozzoni, lluità pels drets de les dones i contra la discriminació sexista, i es dedicà a l'educació de les joves.
Biografia Joventut alt=Peinture d'une place avec des maisons à arcades et un dôme à l'horizon|miniatura|La de Novara cap al 1840, amb la casa Torriani a l'esquerra. Maria Antonietta Torriani nasqué l'11 de gener del 1840 a Novara, al Regne de Sardenya (actualment nord d'Itàlia), sos pares foren Luigi Torriani, rellotger, i Carolina Imperatori, mestressa de casa. Va ser batejada el dia del seu naixement a la catedral de Novara. Era la segona i darrera filla de la família, tres anys després de la seua germana Giuseppina, nascuda el 1837. La família vivia amb la mare de Luigi Torriani i les seues tres germanes en una casa que Luigi Torriani havia heretat a la mort del seu pare el 1830,. al número 104 de la Plaça de les Herbes.
Luigi Torriani va morir de malaltia el 31 de març del 1841 als 32 anys, i Maria Antonietta Torriani llavors només tenia 15 mesos.. La llei de l'època obligava Carolina Imperatori a envoltar-se d'un "consell familiar" format per quatre persones per ajudar-la a tenir cura de les seues filles i dels béns del difunt pare. Aquest consell incloïa a Martino Moschini, un veí propietari i farmacèutic, i a Antonio Stefanone, marit de Teresa, una de les germanes de Luigi Torriani..
La mare de Maria Antonietta Torriani, que aleshores tenia 25 anys, hagué de treballar per a mantenir la família. Entrà com a mestra d'una escola primària de xiques el 2 de novembre del 1842 i hi va romandre sis anys.. P. 75. Tenia una classe de 48 alumnes i guanyava un petit sou de 350 lires anuals. Un cop van tenir l'edat, les seues dues filles van estudiar a la mateixa escola.. El 1847, es va casar amb Martino Moschini, ell també vidu i ja de setanta anys, i la família es traslladà a casa d'ell, al número 101 de la mateixa plaça. El germanastre de Maria Antonietta Torriani, Tommaso Giuseppe, nasqué el 31 d'agost del mateix any.. Les dues germanes li van posar afectuosament el sobrenom d'"el vell".
Després de l'escola primària, Torriani va assistir a l'Institut públic d'arts i oficis Bellini com a alumna externa del 1850 al 1853. Sa mare va morir el 20 de desembre del 1854 i Torriani visqué amb el seu padrastre fins que aquest va morir, el 14 d'abril del 1865,. als 88 anys..
Amb poc més de , Maria Antonietta Torriani va optar per entrar en un convent per a evitar el matrimoni sota la pressió de la seua família, i es retirà a l'Abadia Mater Ecclesiae de Miasino, al llac d'Orta. Aviat, però, es va cansar de la rígida disciplina i es va dedicar a estudiar i escriure. A la mort del seu padrastre el 1865, heretà 4.500 lires i abandonà el convent. Va obtenir un diploma de mestra el 1866 i després ensenyà breument a l'escola primària a la part sud de la província de Novara.
La vida a Milà El 1868, Torriani es trasllada a Via San Pietro in Gessate, a Milà. Va escriure articles per a diaris i revistes, i publicà el poema , una de les seues primeres obres, a l' del 27 de desembre del 1868. Freqüentava salons literaris com el de la comtessa Clara Maffei, en què es parlava sobre realisme i es llegia Zola en francés, juntament amb Giovanni Verga, Luigi Capuana, Neera i Evelina Cattermole, comtessa Lara..
El 1869, col·labora amb la revista feminista , rebatejada com a Il Giornale delle Donne el 1872, mentre escrivia contes i novel·les amb el pseudònim d'Amelia Lorrit. A partir del 1870, entra en l'escola secundària de xiques Maria Gaetana Agnesi per a ensenyar literatura, en aquell moment una assignatura considerada difícil i controvertida perquè una idea generalitzada sostenia que podia conduir les dones joves al "pecat"... Torriani donava gran importància a l'accés de les dones a l'educació, l'única manera, segons ella, de lluitar contra la dominació masculina en la societat.. alt=Photographie d’Anna Maria Mozzoni|miniatura|Anna Maria Mozzoni Durant una conferència del 10 d'abril del 1870 va conéixer Anna Maria Mozzoni, una professora llombarda de filosofia moral i feminista radical, amb qui va col·laborar com a professora i conferenciant per a conscienciar sobre l'educació de les dones. L'any següent, gràcies al suport de , va viatjar amb Mozzoni a Gènova, Florència, Nàpols i Bolonya, on va conéixer el polític Cesare Correnti, els escriptors Anton Giulio Barrili, Dora d'Ístria i Ludmilla Assing, i els poetes Enrico Panzacchi i Giosuè Carducci.. Després va mantenir correspondència amb aquest darrer durant un any, Pàg. 1.148. el qual li va dedicar el seu poema ('Tardor romàntica'), escrit el 8 de gener del 1872.. Les dues dones fan conferències sobre "les dones i el seu potencial". Torriani insisteix en el valor de la literatura mentre que Mozzoni s'interessa pel condicionament que produeix la religió. Mentrestant, Torriani continua contribuint a la revista feminista La Donna, dirigida per Alaide Gualberta Beccari. El 1871, va publicar un article en diverses parts en titulat , en què descriu la seua experiència com a professora amb Mozzoni. Aquest període de fer conferències amb Mozzoni fou de curta durada. Malgrat la influència de Mozzoni en la personalitat i les idees de Torriani, ella va romandre moderada pel que fa als drets de les dones, com la majoria d'escriptores de l'època: per exemple, s'oposa fermament a l'entrada de dones al parlament.. alt=Photographie d’Eugenio Torelli Viollier vu de profil|miniatura|Eugenio Torelli Viollier A la dècada dels 1870, el periodista Eugenio Torelli Viollier (1842-1900) era cap de redacció d'una revista molt popular llavors, L'illustrazione italiana, que publicava en especial contes i novel·les curtes. Maria Antonietta Torriani el conegué quan ella va venir a oferir els seus serveis a l'equip editorial de la revista, i la parella es casà el 30 d'octubre del 1875. La parella passava llargues vetlades junts llegint novel·les i assaigs en francés, però Maria Antonietta Torriani valorava la seua llibertat. No dubta a mostrar la seua independència fent bromes en públic: "La primera nit de noces, bah! No era la primera vegada que m'havia ficat al llit amb l'Eugenio". Incompleix les convencions i fuma cigars i cigarretes en públic per a escandalitzar l'opinió pública. L'autonomia demostrada per l'escriptora és remarcable, ja que en aquell moment el codi civil del 1865 estipulava que una dona no podia fer res sense autorització del marit.
El 1876, Torelli Viollier funda el diari . Maria Antonietta Torriani fou una cofundadora discreta d'aquest diari (tot i que les dones no pogueren crear empreses amb el seu nom fins al 1919). Per tal de diversificar el lectorat, s'hi obriren seccions sobre una varietat de temes, especialment els populars entre les dones de l'època, com ara moda, literatura i notícies de societat. Aquest enfocament no sols n'augmentà el nombre de lectores, sinó que també obrí l'accés al periodisme per a les escriptores.. Des del primer any, Torriani va escriure extensament per al diari, especialment a la columna mensual (Cartes obertes a les senyores), que signa amb el pseudònim de "". Escriu per a un públic femení i parla de moda, bones maneres, debats actuals sobre la condició de les dones i l'obertura de l'educació per a les xiquetes.. Torriani porta la jove Evelina Cattermole, futura escriptora i poeta, al diari, en què té una columna popular dedicada a la roba femenina.
Aquell mateix any, publicà una carta oberta a Neera en titulada "Dona povera. Carta de la marquesa Colombi a la senyora Neera" (La dona pobra. Carta de la marquesa Colombi a la senyora Neera), en què respon a un text d'aquesta que nega a les dones de la petita burgesia el dret a treballar. Torriani defensa el dret de les dones a un treball remunerat que els permeta una independència raonable.. Especifica, però, la seua oposició a l'accés de les dones a professions importants com ara advocada, metgessa o membre del parlament.
En aquesta etapa Torriani comença la seua carrera com a novel·lista amb el pseudònim de Marquesa Colombi, que ja feia servir per signar els articles en el . El nom prové de la comèdia de Paolo Ferrari, en què els marquesos Colombi són personatges fútils i frívols. El 1875, utilitzà alhora els pseudònims Amèlia Torit Pàg. 101. i Marquesa Colombi, i el seu nom propi., p. 71., note 1. Abandona Amèlia Torit el 1877., note 8.
Aquell mateix any, inspirada per la seua experiència en el , escriu , un assaig sobre l'educació i els bons costums. El llibre fou un gran èxit i es reimprimí 27 vegades entre els anys 1877 i 1901.
Maria Antonietta Torriani també va escriure per a òpera. En col·laboració amb el marit, va compondre el llibret de , musicada per Gaetano Coronaro i estrenada el 24 de novembre del 1878 al Teatro Comunale de Bolonya. abans de ser represa a Vicenza el 1880. També escrigué el llibret de La violinista de Cremona, amb música de Giulio Litta, que s'estrenà a La Scala de Milà el 18 d'abril del 1882. alt=Peinture montrant Maria Antonietta Torriani debout|miniatura|Retrat de Torriani de Leonardo Bazzaro A la dècada dels 1880, feu amistat amb el pintor italià Leonardo Bazzaro, que va fer dos retrats seus a l'oli sobre tela, conservats a la Galeria Municipal d'Art Modern i Contemporani de Torí.
Separació i vida a Torí alt=Peinture montrant Maria Antonietta Torriani dans la rue portant une ombrelle|miniatura|Retrat de Torriani per Giovanni Segantini, 1885-1886 En aquell moment, la parella vivia amb Eva, neboda de Torriani i filla de sa germana Giuseppina. Torriani la considerava quasi com la seua filla, però la seua estreta relació amb Torelli Viollier va crear una atmosfera de gelosia entre les dues dones. La tensió augmentà fins a tal punt que el 1886, Eva, en un atac de deliri, se suïcidà en llançar-se per una finestra. De llavors ençà, Torriani i Torelli Viollier van discutir contínuament, acusant-se de ser responsables del suïcidi, fins que es van separar uns mesos més tard, el 1887. Maria Antonietta Torriani, però, va romandre a Milà fins a la mort de Torelli Viollier el 1900, i va escriure llibres infantils i textos sobre moralitat, assaigs i contes. Els anys 1890-1891, va escriure la columna "" en la revista cultural femenina Vita intima..
El 1901, Maria Antonietta Torriani es traslladà a Torí i va comprar un terreny a Cumiana, on es va construir una casa. Hi va passar la major part de l'any, sovint envoltada d'amics. Així desaparegué de l'escena literària milanesa, però va continuar veient els seus amics i familiars. Viatjà molt per Europa fins al començament de la Primera Guerra Mundial. Aleshores va fer amistat amb el jove pintor Augusto Carutti, que il·lustrà alguns dels seus darrers escrits, i a qui llegà sa casa en morir.