Jenny Eugenia Nyström (Kalmar, 13 de juny de 1854 - Estocolm, 17 de gener de 1946) va ser una pintora i il·lustradora sueca coneguda principalment per haver estat la creadora de la imatge tradicional dels jultomten, els gnoms del folklore escandinau, que són la versió sueca del Pare Noel, tal com el coneixem actualment, amb caputxa vermella i carregat de paquets, i que apareixen en moltes il·lustracions nadalenques. A Suècia, Nyström va ser la primera persona a dedicar-se professionalment a la il·lustració de llibres infantils.

Formació i primers anys El seu pare era un mestre d'escola i professor de piano, i cantava a l'església del Castell de Kalmar. Quan Nyström tenia vuit anys, la família es va mudar a Göteborg. Va estudiar a la Kjellbergska flickskolan [Escola de noies de Kjellberg]. El 1865 va passar a l'escola d'art del Museu de Göteborg, Göteborgs Musei Ritskola, avui coneguda com a Konsthögskolan Valand o Acadèmia de Belles Arts de Valand. El 1873 va ser admesa a la Reial Acadèmia Sueca de les Arts d'Estocolm, on va estudiar durant vuit anys. Al llarg de la seva formació va guanyar una medalla real en un concurs sobre el tema Gustav Vasa, va presentar l'obra Nen abans del rei Hans. Va obtenir una beca per a estudiar a l'Académie Colarossi i a l'Académie Julian de París entre 1882 i 1886.miniatura|332x332px|Jenny Nyström, Autoretrat, 1884, oli sobre tela. Museu d'Art de Kalmar A París va descobrir l'incipient mercat de les targetes postals, així que va tractar de convèncer l'editorial sueca Bonnier perquè comencés a produir-les, però s'hi van negar. Nyström va fer il·lustracions per acompanyar el conte nadalenc curt Lilla Viggs äventyr på julafton [Les aventures del petit Vigg la nit de Nadal], de l'autor Viktor Rydberg, que les hi havia encarregat. L'obra, amb les seves il·lustracions, es va publicar a l'editorial Bonnier el 1871. El llibre es distribuí àmpliament i es convertí des de llavors en un clàssic nadalenc a Suècia. Va ser per a aquest projecte que Jenny Nyström va començar a investigar la figura popular del tomte. Va il·lustrar també el primer llibre infantil suec, Barnkammarens bok, i va acabar convertint-se en la pintora i il·lustradora més productiva de Suècia.

L'obra artística Nyström va crear la imatge sueca del jultomte que apareix en moltes targetes nadalenques, vinculant així la versió sueca del Pare Noel amb els gnoms del folklore escandinau.

Els tomten suecs, que s'assemblen força als follets, porten una túnica, un barret de llana i una barba. La paraula deriva de tomt, que significa camp o, literalment, granger. El tomte treballa cuidant els animals, els nens i la casa. Tot el que demana a canvi és un bol de farinetes. Però també és entremaliat i té mal geni.esquerra|miniatura| Jenny Nyström L'obra de Jenny Nyström no se centrà només en les il·lustracions de Nadal o en les infàncies idíl·liques i els mons alegres i de fantasia. Tenia una formació clàssica en les belles arts i també va produir obres d'art en un estil classicista. Així, durant la seva estada a París i les dècades següents, va pintar paisatges i retrats, entre els quals imatges de convalescents, un tema popular en la pintura de principis del segle XX. També el retrat del seu benefactor, Albert Ehrensvärd (1890) i l'autoretrat amb el seu fill Nosaltres dos (1895, Museu d'Art de Gbgs). Una exposició permanent de la seva obra s'exhibeix en el Museu del comtat de Kalmar.

Vida personal El 1887, als 33 anys, es va casar amb l'estudiant de medicina Daniel Stoopendaal, amb qui va tenir un fill. Stoopendaal va contreure tuberculosi, per la qual cosa mai va poder acabar els estudis ni exercir la seva professió, així que va ser Nyström qui va mantenir la família gràcies a la seva labor artística, mentre Stoopendaal es feia càrrec dels assumptes comercials, fins que va morir, al 1927.miniatura|Vídeo: Jenny Nyström – Successfully Specialized in the Realm of ChildhoodEl 1933, el seu fill, Curt Nyström Stoopendahl, va seguir els seus passos i es va convertir en un popular il·lustrador de postals i cartells, amb un estil artístic molt pròxim al de la seva mare. A principis del , el seu cunyat, Georg Stoopendaal, es va adonar que les postals eren una bona font d'ingressos, a diferència de les seves pintures més formals, així que va produir targetes de Nadal també inspirades clarament en les de Nyström.

Obra

Postals nadalenques

Referències

Categoria:Pintors suecs del segle XX Categoria:Il·lustradors suecs Categoria:Dibuixants suecs Categoria:Alumnes de l'Académie Julian Categoria:Alumnes de l'Académie Colarossi Categoria:Persones de Kalmar Categoria:Morts a Estocolm Categoria:Morts el 1946 Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts Categoria:Pintors morts al segle XX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1854