fou un escriptor i periodista veneçolà, dues vegades cronista oficial de Caracas, autor de Cubagua (1931) i La galera de Tiberio (1938), i membre numerari de l’Acadèmia Nacional d’Història a partir de 1948.
Biografia Fill d’Enrique Núñez i Isabel María Rodríguez, va néixer i va passar la seva infantesa i part de l’adolescència a Valencia. Estudià a l’Escola Rafael Pérez i després al Col·legi Requena de Valencia. En acabar el batxillerat, el 1910 es traslladà a Caracas amb la intenció d’estudiar medicina a la Universitat Central de Veneçuela i dedicar-se al periodisme.
Dos anys després d’ingressar a la universitat, abandonà els estudis, atret per la seva vocació literària. Durant aquest temps, fou un assidu de les tertúlies i reunions dels escriptors que més tard serien coneguts com la Generación de 1918, i hi va escriure les seves primeres obres serioses.
Trajectòria literària El 1918 va obtenir una menció en un concurs amb l’obra Bolívar orador i va publicar la seva primera novel·la, Sol interior. El 1920 publicà la seva segona novel·la, Después de Ayacucho.
Començà també la seva carrera periodística, exercint com a redactor a El Imparcial entre 1919 i 1920, i col·laborant des del 1922 en altres diaris com El Universal, El Heraldo i El Nuevo Diario, així com en revistes com Élite i Billiken. Va dirigir el diari El Heraldo de Margarita, que ell mateix fundà el 1925, època en què exercia el càrrec de secretari general de Govern de l’estat de Nueva Esparta, designat pel governador i també escriptor Manuel Díaz Rodríguez.
També exercí la carrera diplomàtica com a primer secretari de Veneçuela a Colòmbia, Cuba i Panamà, i com a cònsol de Veneçuela a Baltimore (Estats Units).
El 1931 publicà la seva obra més reconeguda: Cubagua. Núñez va concebre Cubagua cap a finals de 1925 durant una estada a l'illa de Margarita; l’escriví entre 1928 i 1930, i finalment va aparèixer el 1931 a París, editada per Le Livre Libre. La seva circulació inicial fou escassa i la crítica veneçolana li prestà poca atenció en el moment de la seva publicació; tanmateix, amb el temps, fou reconeguda com una obra major.
El 1938 publicà La galera de Tiberio. Aquesta novel·la presenta una Amèrica Llatina del futur, amb un registre alhora mític i històric. Combina tres plans temporals (passat, present i futur) i ofereix una visió possible de Veneçuela i del món. Hi té un paper fonamental un anell amb el poder de canviar el curs dels esdeveniments, que havia pertangut a Tiberi, Ferran d’Aragó, Carles V, Felip II o Joan d’Àustria, i que acaba a les mans d’un almirall estatunidenc. Segons Carlos Sandoval, és un dels primers exemples de novel·la de ciència-ficció a Veneçuela.
A la dècada del 1940 tornà a Veneçuela, on continuà la seva tasca periodística en diferents diaris. Fou nomenat cronista de Caracas el 1945 i exercí aquest càrrec (amb intervals) fins al 1964, període durant el qual impulsà la revista Crónica de Caracas. Com a cronista de la ciutat, escriví La ciudad de los techos rojos (1947–1949), considerada una fita de la crònica urbana veneçolana per la seva reconstrucció documentada de la topografia, la memòria històrica i la identitat de la capital. Fou un dels projectes emblemàtics de Núñez com a cronista oficial de la ciutat.
El 1948 s’incorporà com a membre numerari de l’Acadèmia Nacional d’Història. El seu discurs d’ingrés es titulà Juicios sobre la historia de Venezuela, i fou respost per Mario Briceño Iragorry. També fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia Nacional d’Història de l’Argentina.
Va preparar i redactar el pròleg de les quatre primeres entregues dels Anales Diplomáticos de Venezuela, una publicació fundada el 1943 pel canceller Caracciolo Parra Pérez, però que no veié la llum fins al 1952, quan Núñez n’assumí la direcció.
Va morir a Caracas l'1 d'octubre de 1964.
Obres Novel·les 1918: Sol interior 1920: Después de Ayacucho 1931: Cubagua 1938: La galera de Tiberio
Relats
1932: Don Pablos en América 1997: La insurgente y otros relatos
Assaigs
1918: Bolívar orador 1939: Signos en el tiempo 1943: El hombre de la levita gris 1944: Arístides Rojas, anticuario del Nuevo Mundo 1945: Tres momentos en la controversia de límites con Guayana 1947–1949: La ciudad de los techos rojos 1954: Viaje por el país de las máquinas 1963: Bajo el samán
Reconeixements i premis 1947: Premi Municipal de Literatura 1948: Membre numerari de l’Acadèmia Nacional d’Història 1950: Premio Nacional de Periodismo Juan Vicente González
Referències
Categoria:Novel·listes veneçolans Categoria:Escriptors veneçolans en castellà Categoria:Morts a Caracas Categoria:Persones de Valencia (Veneçuela) Categoria:Escriptors veneçolans del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX