, conegut com a S.A. Andrée, va ser un enginyer, físic, aeronauta i explorador polar suec que va morir mentre dirigia un intent d'arribar al pol Nord geogràfic en globus de gas. L'expedició en globus no va aconseguir arribar al Pol i va provocar la mort dels tres participants.

Primers anys Nascut a la petita ciutat de Gränna, Suècia; de petit va estar molt unit a la seva mare, sobretot després de la mort del seu pare el 1870. Va estudiar a l'Institut Reial de Tecnologia d'Estocolm, on es va llicenciar en enginyeria mecànica el 1874.

El 1876 va viatjar als Estats Units, on va visitar l'Exposició del Centenari de Filadèlfia i va treballar com a conserge al Pavelló Suec. Durant el viatge va passar el seu temps lliure llegint un llibre sobre els vents alisis i també va conèixer l'aeronauta estatunidenc John Wise. Aquesta trobada va despertar una fascinació de per vida per l'aeronàutica i els viatges en globus. Després de la seva estada a Pennsilvània va tornar a Suècia i va obrir un taller mecànic, on va treballar-hi fins al 1880.

De 1880 a 1882 fou assistent a l'Institut Reial de Tecnologia d'Estocolm; de 1882 a 1883 va participar en una expedició científica a Spitsbergen, una illa de l'arxipèlag de Svalbard, dirigida per Nils Ekholm, on va ser responsable de les observacions sobre l'electricitat atmosfèrica. Des de 1885 i fins a la seva mort va treballar per a l'oficina de patents sueca . De 1891 a 1894 també va ser membre liberal de l'Ajuntament d'Estocolm. Com a científic va publicar revistes científiques sobre electricitat atmosfèrica, la conducció de la calor i diversos invents. Gran amic de Jonas Patrik Ljungström, va educar els seus fills, Birger i Fredrik Ljungström.

La seva visió sobre la vida es basava en les ciències naturals, ja que no tenia cap mena d'interès per les arts ni per la literatura. Creia en el desenvolupament industrial i tècnic i afirmava que l'emancipació de les dones seria conseqüència del progrés tècnic.

Expedició al Pol Nord Amb el suport de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències i finançada per diversos donants, com el rei Òscar II i Alfred Nobel, el projecte d'exploració polar d'Andrée va ser un tema d'enorme interès, considerat un pla valent i patriòtic.

L'expedició al Pol Nord va fer un primer intent de llançar el globus, l'Örnen, l'estiu de 1896 des de l'illa Danesa, a l'oest de l'arxipèlag de Svalbard, però els vents no van permetre que el globus s'enlairés. En un segon intent, l'11 de juliol de 1897, juntament amb l'enginyer Knut Frænkel i el fotògraf Nils Strindberg, el globus es va enlairar amb èxit i va volar durant 65 hores. Tanmateix, aquest no va ser un vol dirigit ni tripulat, ja que, en enlairar-se, la góndola ja havia perdut dues de les tres cordes lliscants, dissenyades per arrossegar el gel, funcionant com una mena de timó. Deu hores després de l'enlairament, el trio va quedar atrapat per una forta tempesta de vent.

Degut a aquests problemes el globus i els seus passatgers es van veure obligats a baixar i aturar-se sobre el gel. Sorprenentment, l'aterratge es va dur a terme de manera semicontrolada. Havien recorregut 475 km. L'expedició estava ben equipada per travessar la neu i el gel, ja que portaven tres trineus i una barca, a banda de menjar i medicaments suficients per a tres mesos. També havien deixat preparades provisions al nord de Svalbard i a la Terra de Francesc Josep. Els homes van intentar arribar a la Terra de Francesc Josep, tot i que els corrents i la deriva del gel els van modificar la ruta. Els tres van arribar a terra ferma, a Kvitøya, a començaments d'octubre. Esgotats per l'esforç realitzat hi van morir, probablement dues setmanes més tard.

El darrer campament d'Andrée no fou localitzat fins el 1930 per part de l'Expedició Bratvaag, que en va recollir algunes restes, entre elles dos cossos. Un mes després, el vaixell M/K Isbjørn, contractat per un diari, va fer troballes addicionals, entre elles el tercer cos. Es van recuperar quaderns, diaris, negatius fotogràfics, el vaixell, diversos estris i altres objectes. El retorn a casa dels cossos d'Andrée i els seus companys, Strindberg i Frænkel, va suposar un esdeveniment nacional. El rei Gustau V va pronunciar un discurs i els exploradors van rebre un funeral amb grans honors. Els tres exploradors van ser incinerats i les seves cendres van ser enterrades juntes al cementiri de Norra begravningsplatsen, a Estocolm.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Exploradors de l'Àrtida Categoria:Morts a Noruega Categoria:Enginyers suecs Categoria:Persones del Comtat de Jönköping Categoria:Físics suecs Categoria:Alumnes del Reial Institut de Tecnologia Categoria:Nascuts el 1854