Joan Mates fou un pintor gòtic, català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà. Mates va ser un artista expressiu, que utilitzava els contrastos de línies per modelar les figures. D'aquesta manera va aconseguir que les seves obres destaquessin sobretot per la seva elegància, en què també es reflecteix l'empremta dels il·luminadors francoflamencs.Ressenya biogràfica del Museu Thyssen-Bornemisza
Procedent de Vilafranca del Penedès l'any 1390, es va establir a Barcelona al taller de Pere Serra, amb qui va tenir una llarga relació i col·laboració, junts van treballar en el retaule de la Verge amb els Sants de Siracusa (1400) i, quan es va produir la defunció del seu mestre, va recuperar altres encàrrecs seus, com el del retaule de lAnunciació per l'església de Sant Francesco de Stampace de Càller (Sardenya), o el desaparegut retaule de sant Tomàs i sant Antoni de la catedral de Barcelona, segons un document del 20 d'abril de 1409.
Va tenir bona relació amb alts càrrecs de l'església i la noblesa catalana i amb mecenes com les famílies Cabrera, Cervelló, Queralt o Foix. Va realitzar diversos encàrrecs destinats per a diferents parts d'Aragó i Catalunya. El retaule de Sant Jaume de Vallespinosa (1406-1410), patrocinat per la família Cervelló, es troba al Museu Diocesà de Tarragona.
Tot i residir permanentment a Barcelona va realitzar estades per atendre encàrrecs a la zona de Vilafranca del Penedès d'on era originari. Hi consten poders atorgats a persones de la població com el notari i cunyat seu en Francesc Gabiol el 1402 i a Berenguer Ferrer el 1403 i 1418. En aquest període va realitzar per al santuari de Santa Maria de Penyafel (Santa Margarida i els Monjos) els retaules de sant Miquel i de santa Llúcia.
Per a la catedral de Barcelona, se li va encarregar el gran retaule de Sant Ambròs i Sant Martí de Tours (1411-1415), encara conservat i d'altres avui desapareguts com el retaule de Santa Anna i Sant Miquel (1406-1409) segons una carta de pagament del 5 de juny de 1406, el retaule de Santa Agnès (1412-1413) segons una carta de pagament del 8 de juliol de 1412, així com l'esmentat retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409) iniciat per Pere Serra. Per a la Pia Almoina de Barcelona, el de Sant Sebastià i Calvari, guardat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, executat l'any 1431 en els límits finals de la seva producció.
Estil Al taller de Serra va adquirir la tècnica i els models trecentistes, si bé no es va acomodar i va explorar noves possibilitats que connectaven amb l'estil Internacional. Joan Mates va començar a mostrar el seu estil des de les darreres produccions del taller de Pere Serra, caracteritzat per l'allunyament progressiu dels plantejaments del titular del taller. Mates disgrega els accents gràfics propis dels Serra i defineix una modalitat diferent que li permet entrar en el 1400 amb aires de renovació. La seva visió guarda relació amb els models francoflamencs més avançats modelant l'antic italianisme alterant la seva aparença de manera admirable.
El seu estil es caracteritza per la suavitat en les formes i una sofisticació pictòrica que és alhora mística i cortès. Estilitza les figures i les adapta a la narració de forma expressiva. És en summa, un mestre molt interessant per quan desmitifica l'existència d'una uniformitat estilística per a tots els mestres del gòtic internacional català. El seu llenguatge s'adhereix amb personalitat pròpia a les motivacions que defineixen l'aportació d'alguns dels seus contemporanis europeus.
Obra
Retaule de Vila-Rodona (1422).
Retaules desapareguts miniatura|140px|La caiguda dels àngels rebels, possible fragment del Retaule de Santa Anna i Sant Miquel. Col.privada 1406 - Retaule de Santa Anna i Sant Miquel, encarregat pel canonge Alfons de Tous per a la catedral de Barcelona, segons una carta de pagament del 5 de juny de 1406. Tot i que es considera desaparegut, existeix una taula amb La caiguda dels àngels rebels en una col·lecció privada de Barcelona que havia estat antigament a la Col·lecció Otto-O’Meara de Brussel·les i que, es pensa que podria ser un vestigi d'aquest retaule. 1409 - Retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni iniciat per Pere Serra i continuat per Mates a la mort d'aquell. 1412 - Retaule de Santa Agnès per a la catedral de Barcelona, segons una carta de pagament del 8 de juliol de 1412 1414 - Retaule de sant Jaume per al monestir de Sant Joan de les Abadesses, contractat el 20 d'abril de 1414. 1418 - Retaule de les santes Llúcia i Caterina. Va ser un encàrrec per a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, segons consta en una àpoca de 13 d'abril de 1418. El seu cost va ser de 250 florins d'or d'Aragó. 1421 - Retaule de sant Jaume i santa Llúcia per al monestir de Valldonzella de Barcelona, segons document del 27 de febrer de 1421. 1423 - Retaule del Corpus Christi per a la parriòquia de Santa Maria de Blanes. 1426 - El 9 d'abril va contractar un retaule per al castell de Palau-Sator. El 24 de setembre va signar un altre encàrrec per a Santa Maria del Pla de Cabra. 1428 - El 27 de maig signà una àpoca on indicava que estva realitzan un retaule per a confraria de la Santíssima Trinitat de Barcelona. 1434 - Retaule per a la Llacuna (Anoia) i Retaule per a Bellvei (Baix Penedès), dues obres que figuren al seu testament i que va acabar el seu fill Bernat.
Referències
Bibliografia
Art de Catalunya: Vol. IX Pintura antiga i medieval Barcelona: Edicions L'isard, 1998
Categoria:Pintors catalans del gòtic Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XIV Categoria:Artistes vilafranquins Categoria:Pintors dels Països Catalans morts al segle XV Categoria:Pintors nascuts al segle XIV