Cordeilla o CordèliaJehan de Waurin, Recueil des croniques et anchiennes istories de la Grant Bretaigne, à présent nommé Engleterre, XV, vol.1, p.87.Isaac de Larrey, Histoire d'Angleterre, d'Ecosse, et d'Irlande, partie 1, 1707.Philippe Haugeard, Du roman de Thèbes à Renaut de Montauban: une genèse sociale des représentations familiales, 2002, p. 28. és una reina llegendària de l'illa de Britànnia (ara Gran Bretanya), la "història" de la qual relata Jofre de Monmouth en Historia regum Britanniae (de cap al 1135). És la filla més jove del rei Lear (El rei Lear de William Shakespeare). Sembla que el seu regnat sols va durar 5 anys.

El Regne de l'illa de Bretanya Després de la Guerra de Troia, Enees arriba a Itàlia amb el seu fill Ascani i esdevé governant dels romans. El seu net Brutus de Bretanya va ser obligat a exiliar-se després de matar accidentalment son pare. Després d'un llarg viatge, Brutus desembarca a l'illa de Britànnia, l'ocupa i la converteix en el seu regne. Es casa amb Innogen, amb qui tenen tres fills. A la seua mort, el regne es divideix en tres parts, i els seus fills el succeeixen. Locrinus rep el centre de l'illa, que anomena Loegrie. Kamber rep "Cambrie" (actual Gal·les) i li dona el seu nom. Albanactus hereta la regió nord i l'anomena "Albània" (Escòcia). Després de la invasió dels huns d'Albània i la mort d'Albanactus, el regne es reunifica sota el govern de Locrinus. Això marca l'inici d'una llarga línia de governants.

Cordeilla esquerra|miniatura|Cordeilla, de William Frederick Yeames (1888) El rei Lear no tenia hereu masculí, sinó tres filles: Gonorilla, Regau i Cordeilla. Quan es va fer vell, va dividir el regne en tres i volgué casar les filles. Per a assignar la millor porció de la terra, els va preguntar quina l'estimava més. Gonorilla va respondre que l'estimava més que la seua ànima, Regau digué que l'estimava més que totes les altres criatures. Cordeilla respongué que l'estimava com un pare, i no li va fer cap més afalagament. El rei va dividir les terres en dues parts. Va guardar la meitat per a ell fins a la seua mort, l'altra meitat va anar a les dues filles grans que es van casar, l'una amb Henvinus, duc de Cornualla, i l'altra amb Maglaurus, duc d'Albània. Cordeilla fou desheretada.

El rei franc, Aganippe (o Aganippus), envià missatgers a Lear per demanar la mà de Cordeilla, la bellesa de la qual havia estat lloada. Lear hi va acceptar, però no li va donar ni terres ni dot. Aganippe va respondre que era ric i que posseïa la meitat de la Gàl·lia.

Havent estat expulsat del seu regne pels seus gendres, Lear va decidir anar a la Gàl·lia. En arribar a Carítia,Jehan de Waurin, Recueil des croniques et anchiennes istories de la Grant Bretaigne, à présent nommé Engleterre, XV, vol.1, p. 87. envià un missatger a Cordeilla que li va descriure les seues desgràcies i misèries. Ella li donà or i argent, quaranta soldats i el convidà a anar a una altra ciutat a descansar. Aganippe aplegà un exèrcit per al seu sogre, que tornà a Britànnia amb Cordeilla. Amb el seu exèrcit, Lear derrotà els ducs d'Albània i Cornualla i després regnà tres anys més fins a la seua mort. Cordeilla el va succeir al tron de Britànnia.

Després de cinc anys de govern, els seus dos nebots, Marganus (fill de Maglaurus, duc d'Albània) i Cunedagius (fill d'Henvinus, duc de Cornualla), s'hi revoltaren. Consideraven indigne que el Regne de Britànnia fos governat per una dona. Després de devastar el país amb els seus exèrcits, atacaren la reina i la van capturar. Cordeilla es va suïcidar a la presó. Els dos cosins es van repartir el regne entre ells. Dos anys més tard, Marganus volgué apoderar-se de tota l'illa, però el va derrotar Cunedagius, que el va matar en un poble cambrià on s'havia refugiat i que ara duu el nom de Margan. Cunedagius n'esdevingué l'únic rei.

Font Geoffroy de Monmouth, Histoire des rois de Bretagne, traduït i comentat per Laurence Mathey-Maille, Les Belles lettres, coll. «La Roue à livres», París, 2004, .

Referències

Categoria:Matèria de Bretanya Categoria:Reines Categoria:Suïcides britànics Categoria:Polítics britànics