La història universalWilliams, H. S. (1904). The historians' history of the world; una obra que tracta de l'aparició i el desenvolupament de les nacions, enregistrades per més de dos mil dels grans escriptors de totes les èpoques. Nova York: The Outlook CompanyBlainey, Geoffery (2000). A Short History Of The World. Penguin Books, Victoria. Gombricth, Ernst H. A Little History of the World. Yale. UK and USA, 2005. és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat. Aquesta història és explicada per una successió gradual de descobertes i nous invents, com per desenvolupaments més accelerats lligats a canvis de paradigma i a períodes revolucionaris, que han fet possible l'evolució material, social i espiritual de la humanitat.
Tradicionalment es considera que la història registrada, i en oposició a la prehistòria, es destaca la invenció de l'escriptura com un fet rellevant esdevingut de manera independent a diversos llocs de la Terra. Aquest fet ha fet possible l'existència d'un mitjà per difondre i preservar de manera més duradora el coneixement adquirit.<ref>D'acord amb lEncyclopedia Americana, 1986 ed., vol. 29, pàg. 558, "L'escriptura dona permanència al coneixement dels homes i els permet comunicar-se a grans distàncies…. Sense l'art de l'escriptura no seria possible l'existència de la complexa societat d'una gran civilització." </ref>Webster, H. (1921). World history. Boston: D.C. Heath. Pàgina 27. L'escriptura, al seu torn, ha esdevingut una necessitat fonamental arran de l'aparició de l'agricultura,Bellwood, Peter. (2004). First Farmers: The Origins of Agricultural Societies. Blackwell Publishers. Cohen, Mark Nathan (1977). The Food Crisis in Prehistory: Overpopulation and the Origins of Agriculture. New Haven i Londres: Yale University Press. del desenvolupament d'assentaments estables i de l'aparició del comerç. En general, aquest model considera que el progrés humà condueix cap a l'agricultura, la qual deriva en el control de la terra i els recursos. Aquesta transformació, conduiria a estils de vida sedentaris en detriment del nomadisme, comportant aglomeracions que deriven en l'aparició de les ciutats, les jerarquies, el control burocràtic i, en última instància, els estats. Tanmateix, tal com s'aborda a The Dawn of Everything, estudis recents cada vegada més qüestionen el model linear i deterministic que s'en deriva, a causa de que replica biaixos eurocèntrics i no s'adscriuen del tot a les dades recollides. Per contra, tot i que el relat clàssic no podria ser descartat del tot, caldria considerar que l'agricultura no va conduir a la jerarquia i coerció, que ja hauria existit abans, i l'origen de les ciutats i les aglomeracions podria anar vinculat a formes d'organització social igualitàries.
Sabem que forces de les primeres grans civilitzacions es van desenvolupar a les vores de grans rius. Una de les primeres a aparèixer, entre el 4000 i el 3000 aC, va ser la dels sumeris, a Mesopotàmia, paraula que en grec significa "entre rius" (μέσος, ‘entre’ i ποταμός, ‘riu’). Altres civilitzacions també s'han desenvolupat al costat de rius, com la dels egipcis al Nil, la de la vall de l'Indus, i les de l'Antiga Xina a la vora del riu Groc.
De manera progressiva la majoria dels éssers humans d'Europa, d'Àsia i de l'Àfrica del Nord passen a dependre d'estats més o menys organitzats, procés que també succeeix a Mèxic i a la part occidental d'Amèrica del Sud. A poc a poc, totes les regions i poblacions del globus cauen sota la tutela d'un o un altre estat fins que el tractat de Berlín de 1878 distribueix els darrers territoris desocupats, amb l'excepció de l'Antàrtida.Geography.about.com - Conferència de Berlín de 1884-1885 per dividir Àfrica Tot i així continuen havent-hi territoris que de facto no són controlats per cap estat, tribus més o menys aïllades autosuficients i persones a tot el globus que no se senten formar part de cap estat.
La història se sol dividir en quatre grans períodes: Edat antiga, fins al voltant del , amb l'Orient Pròxim,William W. Hallo & William Kelly Simpson. The Ancient Near East: A History, Holt Rinehart and Winston Publishers, 1997Jack Sasson. The Civilizations of the Ancient Near East, Nova York, 1995Marc Van de Mieroop. History of the Ancient Near East: Ca. 3000-323 B.C., Blackwell Publishers, 2003 el Mediterrani bressol de l'antiguitat clàssica, la Xina, i l'Índia. L'edat mitjana,Internet Medieval Sourcebook ProjectThe Online Reference Book of Medieval Studies des del fins al . L'edat moderna, des del fins al 1750, que inclou el Renaixement europeu. L'edat contemporània, iniciada cap al 1750, amb la Il·lustració i la Revolució Industrial, i arriba fins avui en dia.
A Europa, habitualment s'ha agafat la data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) com el moment en què finalitza l'Edat antiga i comença l'edat mitjana. Un mil·lenni després, a mitjan , Johannes Gutenberg inventà la impremta moderna, usant la tipografia, revolucionant la comunicació, i impulsant el Renaixement europeuJacob Burckhardt (1878), The Civilization of the Renaissance in Italy , S. G. C. Middlemore, reeditat el 1990 <ref>[http://www.uni-mannheim.de/mateo/camenaref/cmh/cmh.html The Cambridge Modern History. Vol 1: The Renaissance (1902)]</ref> i la revolució científica.Grant, Edward. The Foundations of Modern Science in the Middle Ages: Their Religious, Institutional, and Intellectual Contexts. Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1996.
Al , el desenvolupament del coneixement i la tecnologia, especialment a Europa, va assolir una massa crítica que va fer possible la Revolució Industrial.More; Charles. Understanding the Industrial Revolution (2000) online edition Aquest increment tan espectacular, d'una banda, del coneixement, la tecnologia i el comerç i, de l'altra, en consonància, de l'augment del potencial destructor de la guerra, han generat una situació que en l'actualitat afecta el conjunt de comunitats que habiten la Terra.Reuters - The State of the World The story of the 21st centuryScientific American Magazine (Setembre de 2005), "The Climax of Humanity".
Origen de la humanitat
miniatura|Crani dHomo erectus La genètica i l'estudi dels fòssils mostren que Homo sapiens va aparèixer a l'ÀfricaOrigins of Modern Humans: Multiregional or Out of Africa? per Donald Johanson fa uns 200.000 anys, després d'un llarg període d'evolució biològica al llarg del Paleolític.Middle and Upper Paleolithic Hunter-Gatherers The Emergence of Modern Humans: The MesolithicChristopher Scotese. Map of Earth during the late Upper Paleolithic En aquesta època, la Terra resta immersa en una glaciació, amb un clima bastant més fred que l'actual.
Molt abans, altres espècies d'homínids, com per exemple lHomo erectus, ja utilitzen eines i, amb el transcurs del temps, aquests utensilis esdevenen cada cop més elaborats i complexos. És també en el Paleolític que es desenvolupa el llenguatge i es generalitza l'enterrament dels morts, probablement amb l'objectiu d'amagar la descomposició dels cossos. També indica una comprensió més avançada del concepte de la mort.
En un determinat moment, els humans comencen a fer ús del foc tant per escalfar-se com per cuinar els aliments. En aquesta fase, els éssers humans viuen de la carronya, la cacera i la collita; són nòmades, i no tenen la capacitat de produir el seu propi aliment. També es guarneixen amb objectes diversos i en aquest període és quan apareixen les primeres manifestacions artístiques.
Fa uns 50.000 anys, els éssers humans comencen a establir-se per tot el planeta. Primer, a l'Àfrica, després arriben a Àsia Central, des d'on es dirigeixen, per una banda, cap a Europa, i per l'altra, cap a Amèrica tot creuant l'Estret de Bering.
La ràpida colonització humana d'Amèrica del Nord i d'Oceania té lloc durant la darrera glaciació, en una època en què les actuals zones temperades són extremadament inhòspites. Al final d'aquesta última glaciació, fa aproximadament uns 12.000 anys, l'home ja habita la quasi totalitat de les zones lliures de gel del món. Les darreres àrees colonitzades són les illes de la Polinèsia, que ocuparà al llarg del primer mil·lenni de la nostra era.
Les societats de caçadors-recol·lectors són, en general, de petites dimensions, i ja es desenvolupen algun tipus d'estratificació social; també s'estableixen contactes amb altres societats tot recorrent, en alguns casos, grans distàncies, com és el cas dels aborígens australians.
Amb el temps, la major part d'aquestes societats o es transformaren en estats agrícoles més poderosos, o són exterminats o absorbides per altres grans estats; alguns grups continuaren sobrevivint aïllats de la resta i, en l'actualitat, encara segueixen existint en algunes regions molt remotes.
Mesolític
miniatura|Canoa feta d'un tronc d'arbre<p> El Mesolític s'inicia al final del Plistocè, fa aproximadament 10.000 anys, i finalitza amb el desenvolupament de l'agricultura, tot i que aquesta data inicial varia segons les determinades peculiaritats de cada regió. En algunes zones arriba a durar uns quants mil·lennis, però en certs indrets on l'agricultura ja existeix, com per exemple al Pròxim Orient, el Mesolític té una durada curta i queda mal definit; en les regions poc afectades per la glaciació de vegades es prefereix parlar d'Epipaleolític.
On va persistir més temps va ser en societats d'Europa del Nord, que tenen abundor d'aliments pel fet que viuen en zones pantanoses aparegudes a conseqüència del canvi climàtic. Aquestes condicions afavoreixen l'existència de diferents ritmes en el desenvolupament, com es pot observar analitzant els vestigis de les cultures aziliana i maglemosiana. La persistència del Mesolític retardà l'arribada del Neolític, que es produeix al voltant del 4000 aC.
Ens han arribat pocs vestigis d'aquest període i aquests es limiten generalment a deixalles alimentàries, però cal destacar que a les regions boscoses apareixen els primers signes de desforestació. Aquesta pràctica no es generalitza fins al Neolític, que és quan l'agricultura requereix la utilització de grans espais de conreu.
A moltes zones, el Mesolític es caracteritza per l'existència d'eines de sílex, d'objectes destinats a la pesca, aixes de pedra i artefactes de fusta, com per exemple canoes i arcs que s'han trobat en alguns indrets. Aquests objectes producte del progrés tecnològic es produeixen primer a l'Àfrica, associats amb la cultura aziliana, abans d'estendre's a Europa a través de dues zones: la península Ibèrica, i la zona de l'actual Palestina.
Neolític
miniatura|Agricultura i ramaderia a l'antic Egipte. Al Neolític –que vol dir, la "nova edat de pedra"–, es produeix un primer període de desenvolupament tecnològic i social. S'inicia ara fa uns 12.000 anys (10.000 aC) i es caracteritza per la creació dels primers poblats i l'aparició de l'agricultura, la ramaderia, i la metal·lúrgia.Bellwood, Peter. (2004). First Farmers: The Origins of Agricultural Societies. Blackwell Publishers. Comença a conrear diversos cereals com l'arròs, el blat, el blat de moro, i tubercles com la patata. D'aquesta manera, l'ésser humà ja no depèn de la caça, la pesca i la recollida de productes de les plantes silvestres, i esdevé autosuficient; això permet que pugui adoptar un tipus de vida sedentària, tot i que algunes activitats com el pasturatge encara requereixen la pràctica del nomadisme o del seminomadisme. La incorporació d'aquest canvi de vida comporta canvis en l'alimentació i, d'aquesta manera, aprèn fabricar pa i elaborar begudes alcohòliques.
Agricultura