L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria a Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat, Bages, és una petita capella romànica del ubicada al jardí del Monestir de santa Maria de Montserrat.

L'església Edifici simple d'una sola nau amb una coberta de volta de canó, ampliada a la banda de est amb un absis semicircular. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera i s'uneix a la nau amb un ressalt que fa de pont entre els dos elements arquitectònics. Al vessant sud hi ha adossat un petit cos que s'usava com a sagristia que fou afegit posteriorment. La façana de ponent ha estat molt modificada i és el lloc on hi ha la porta i dues obertures rematades amb arcs de mig punt. Hi ha un campanar d'espadanya coronant la façana. Les parets exteriors són recobertes amb argamassa, però també s'observen blocs i carreus de mida gran. L'interior està enguixat.

Història Aquesta petita església era a prop de l'antiga ermita de Santa Maria, lloc on s'edificaria posteriorment el monestir. En els inicis fou una petita església preromànica que més tard es mantingué com a capella eremítica. Fou donada al monestir de Santa Maria de Ripoll i quedà vinculada al priorat i al monestir de Santa Maria de Montserrat.

Apareix documentada el 933 en la donació de diverses esglésies del lloc: Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere, sota la jurisdicció del comte Sunyer de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll.

El 982, s'escriu, en un document on es detallen les possessions que tenia el Monestir de Ripoll a Montserrat: «In Monte serrato alodem cum Ecclesiis sanct Petri et sancti Martini, et in cacumine Montis serrati sanctae Mariae et sancti Aciscli». No hi ha dades precises de la construcció de la capella, però s'apunta al final del , d'acord amb el llegat testamentari de 1294 que es feu de Sant Iscle de Montserrat.

En els segles XV i XVI la capella fou hospedatge de pelegrins i més tard serví com a capella del cementiri. Durant la Guerra del Francès fou utilitzada com a polvorí i quedà molt malmesa. El 1858 s'inicià la restauració, quan el monestir es va refer després de l'exclaustració de 1835. Malgrat les successives modificacions, l'edifici, per la seva ubicació, està molt ben conservat.

Accés L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Montserrat és dins l'extens jardí del monestir de Montserrat. Per a poder-la visitar cal demanar-ho a la recepció del cenobi.

Referències

Categoria:Ermites de Monistrol de Montserrat Categoria:Edificis de Montserrat