va ser un hauptsturmführer (capità) de l'Oficina Central de Seguretat del Reich de les SS (RSHA). Se'l coneix per haver estat el principal col·laborador de Herbert Kappler, en la massacre de les Fosses Ardeatinas, on van ser assassinats 335 ciutadans italians. Al final de la Segona Guerra Mundial, va fugir a Àustria i després a l'Argentina. Es va establir en San Carlos de Bariloche i va arribar a ser un destacat membre de la comunitat alemanya. El 1995 va ser descobert pel periodista d'un canal de televisió dels EUA, detingut i extradit a Itàlia, on va ser condemnat a presó perpètua.
Massacre de les Fosses Ardeatinas miniatura|300x300px|Monument en les Fosses Ardeatinas. El 23 de març de 1944, membres de la resistència partisana del Partito d'Azione (Partit d'Acció) entre els quals hi havia, Mario Fiorentini, Rosario Bentivegna, Franco Calamandrei, Carla Capponi i altres, van cometre un atemptat amb una bomba, oculta en un carret d'escombreries, que va matar 33 soldats alemanys, pertanyents a una companyia de la policia militar de les Waffen-SS que marxaven en formació per la Via Rasella de Roma; en aquella acció també van morir dos civils italians.
Hitler, en assebentar-se del succés, com a represàlia, va ordenar executar deu italians per cada mort alemany, encara que al final es va arrodonir la suma a 335. El cap de la policia de Roma, Herbert Kappler, va escollir presos ja condemnats a mort, en espera d'execució, o de judici (amb una previsible sentència de mort), també 75 jueus, en espera de la deportació als camps d'extermini i altres persones acusades de terrorisme, encara que fos sense proves. Els condemnats, repartits per diverses presons romanes, depenien del comandament de les SS, del govern feixista italià i d'una formació paramilitar, comandada per Pietro Koch.
El 24 de març, el tinent Priebke i Karl Hass, del servei de seguretat SS, amb camions facilitats per l'exèrcit alemany, van portar els seleccionats a les Fosses Ardeatinas, unes mines abandonades a l'extraradi de Roma, i en grups de cinc, van ser executats amb tirs a la nuca. Després, els dinamiters de l'exèrcit alemany van segellar les entrades.
Fuga a l'Argentina Amb la derrota d'Alemanya, al final de la Segona Guerra Mundial, Priebke va ser detingut pels anglesos i internat en un camp de presoners, primer a Nàpols i després a Rímini, d'on, el 1946, va fugir amb l'ajuda de la xarxa ODESSA. Des de Roma, amb documents falsos, va fugir a l'Argentina. Va passar un cert temps a Buenos Aires i després es va establir a San Carlos de Bariloche, a la zona dels contraforts dels Andes. Priebke va rebre l'ajuda, sobretot, d'alguns sacerdots catòlics del Tirol del Sud, com Johan Corradini, de Vipiteno i Franz Pobitzer, de Bozen, també del vicari filonazi Alois Pompanin que li va otortgar el baptisme catòlic, i el va adreçar a la xarxa de contactes gestionats pel sacerdot croat Krunoslav Draganovic, afiliat al partit nazi.
Clandestinitat a Sant Carles de Bariloche Priebke es va integrar a la ciutat rionegrina de San Carlos de Bariloche on va començar a guanyar-se l'afecte de la comunitat. El seu nom, Erich, va ser canviat per Erico i es va transformar en un veí exemplar i un personatge respectat de la societat, durant més de cinquanta anys.
En 1991, l'escriptor Esteban Buch va denunciar la participació de Priebke en la massacre de Roma, en el llibre, El pintor de la Suïssa argentina, juntament amb la història d'altres nazis radicats a Bariloche des dels anys 50.
Per la seva banda, el periodista de recerca estatunidenc Sam Donaldson, que havia estat seguint els passos de Reinhard Kopps, ex agent SS del Abwehr, sospitós d'haver participat en deportacions a Albània, que usava l'àlies de Juan Reinhard Maler, va aconseguir entrevistar-lo i en esmentar que havia sigut un criminal de guerra, Kopps li va revelar que el veritable criminal no era ell, sinó Priebke, delatant així al seu connacional, la destinació del qual, fins a aquell moment, era desconeguda. Aquelles revelacions van empenyer Donalson a buscar l'autor executiu de la massacre de les Fosses Ardeatinas a Roma.
El 1994, cinquanta anys després de la massacre, Priebke, després de l'inmens treball de recerca, va ser finalment ubicat i forçat a mantenir una entrevista al carrer per Sam Donaldson, de la cadena de notícies ABC.
Priebke va considerar que havent passat tant de temps, ja no era un risc referir-se a aquells incidents i va reconèixer la seva autoria en els assassinats a Itàlia, sense cap remordiment pels fets ocorreguts, va al·legar que va rebre ordres superiors i el seu deure era executar-les. En sentir-se interpel·lat com a criminal de guerra, Priebke va acabar de forma abrupta la improvisada entrevista.
L'impacte que va causar a Bariloche va ser tant enorme, que quan el 1994 es va destapar el seu passat, gran part de la societat es va resistir a creure-ho. Inclús un periòdic local va realitzar una campanya a favor de Priebke, en la qual es ressaltaven les bones accions dutes a terme per ell, i posava en dubte que aquell afable avi i ciutadà exemplar hagués comès els crims dels quals se'l estava acusant. La situació va ser molt delicada, però de forma gradual es va haver d'acceptar l'evidència dels fets.
La difusió d'aquella informació va despertar la ira de molts italians supervivents. Després de l'emissió del reportatge, Itàlia va demanar l'extradició, la qual cosa va donar lloc a un llarg procés. En el judici, Priebke va ser defensat per l'Advocat de l'Exèrcit, Major Jorge Humberto Appiani, el qual, actualment, també està detingut a Entre Ríos per delictes de lesa humanitat. Finalment, el novembre 1995, l'extradició va ser concedida pel govern argentí. Després de la seva arribada a Itàlia, Priebke va ser internat a la presó militar de Forte Boccea, a Roma i el fiscal militar va presentar l'acusació per crims de guerra.
Judici Priebke va ser acusat de «complicitat en violència continuada amb assassinat en detriment de ciutadans italians» pels fets ocorreguts en les Fosses Ardeatinas el 24 març 1944. L'1 agost 1996, el tribunal militar va declarar que no es podia procedir, ja que el delicte es considerava "extingit per prescripció", i va ordenar la llibertat immediata dels acusats.
No obstant això, el Tribunal Suprem va anul·lar aquella sentència i va ordenar un nou judici. Finalment, després de nombroses apel·lacions al març de 1998, Priebke va ser condemnat a cadena perpètua, però, a causa de la seva avançada edat i d'acord amb les lleis italianes, va complir la condemna amb arrest domiciliari, gaudint de permisos de sortida que van causar una gran malestar entre els familiars de les víctimes i en la societat italiana.
Reinhard Kopps va morir el 12 de setembre de 2001 en Bariloche.
Mort Erick Priebke va morir a la seva residència de Roma l'11 octubre 2013, amb poc més de cent anys. La ciutat de Roma i el Vaticà van rebutjar la possibilitat de la celebració de les exèquies a Itàlia i la Cancelleria Argentina va assegurar que no es permetria l'ingrés de les despulles al país, encara que Priebke hagués manifestat, abans de morir, el desig de ser enterrat a Bariloche, al costat de seva esposa Alice Stoll. Finalment, va ser enterrat, anònimament, dins els murs d'una presó italiana.
Cultura El documental argentí Pacto de Silencio del director Carlos Echeverría, relata l'estada de Priebke en Bariloche i el "pacte de silenci" de part de la comunitat alemanya que li va permetre evitar la justícia durant cinc dècades.
Vegeu també Massacre de les fosses Ardeatines Atac de Via Rasella Herbert Kappler Tercer Reich
Referències
Enllaços externs (documental) Pacte de silenci - Llargmetratge documental sobre Erich Priebke i la seva vida en Bariloche. Vídeo de l'entrevista de carrer del periodista de l'ABC a Erich Priebke. An interview with the Evil. A journey in the Italian forbidden memory- Academia.edu
Categoria:Morts a Roma Categoria:Membres de les SS Categoria:Militars alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Membres del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Categoria:Criminals de guerra nazis Categoria:Centenaris alemanys Categoria:Morts el 2013 Categoria:Persones de Brandenburg Categoria:Nazis alemanys Categoria:Delinqüents alemanys Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics alemanys nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1913