va ser un sindicalista i polític italià.
Biografia Havent perdut el seu pare als sis anys, va iniciar la carrera militar i va participar, juntament amb els altres "nois del 99", a la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit lleu a la cama. Després de romandre a l'exèrcit durant un temps , el 1918 va ser nomenat tinent, rang que va mantenir fins al 21 de març de 1921 , quan va decidir convertir-se en instructor a l'internat nacional "Principe di Napoli" d'Assís.
Es va afiliar al Partit Nacional Feixista (PNF) i el 10 d'abril de 1921 va fundar el Fascio d'Assís, del qual va esdevenir president l'any següent. El 1922 va participar en la Marxa sobre Roma i mentrestant va fer carrera com a sindicalista feixista fins que es va convertir, el 1924, a Terni, en el principal punt de referència de la Confederació Nacional de Corporacions Sindicals Feixistes d' Úmbria . El 20 de juny d'aquell any, deu dies després de l'assassinat de Matteotti, va dimitir de la Milícia Voluntària per a la Seguretat Nacional (MVSN).Claudio Moffa, in Dizionario biografico degli Italiani illustri, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1981Ferdinando Cordova,Le origini dei sindacati fascisti, Laterza, 1974
El juny de 1925, després d'haver desafiat a un duel Elia Rossi Passavanti, contra qui havia fet fortes acusacions d'aquiescència envers individus de dubtosa fe feixista i de "precedents morals altament qüestionables",ACS, relazione di Cianetti del 13 febbraio 1925 va ser enviat immediatament a Siracusa, on va romandre fins al març de l'any següent. Des d'aquí va escriure a Edmondo Rossoni, aleshores el principal exponent del sindicalisme feixista, expressant la seva decepció perquè els diputats Leone Leone i Ruggero Romano pressionaven per posar al capdavant dels sindicats persones "de confiança per... algú", en lloc de representants de les categories, mentre que " aquesta gent vol ser alliberada de les camarilles locals ".ACS, Lettera di Cianetti a Rossoni del 1º settembre 1925 Era el període de les reformes feixistes en l'àmbit del treball: la llei del 3 d'abril de 1926, n. 563, va delegar el sindicat feixista com a únic representant dels treballadors per a l'estipulació de convenis col·lectius de treball, mentre que l'any següent es posaria en marxa el tribunal laboral i seguirien innovacions com la indemnització per acomiadament i el dret a vacances.
Aviat enviat a dirigir el sindicat de Carrara, el 1927 Cianetti va expressar a Rossoni (amb qui la relació s'havia estret molt) la seva preocupació per la Corporació Industrial local (principalment centrada en el sector del marbre): era, segons Cianetti, un component reaccionari i bel·licista, que, a més de tenir les seves reunions presidides pel federalista del partit, tenia com a objectiu augmentar la jornada laboral i reduir els salaris, malgrat els recents augments del preu del marbre.Ferdinando Cordova, Verso lo Stato totalitario: sindacati, società e fascismo, Rubbettino, 2005 Uns dies més tard, el vicesecretari nacional del partit, Renato Ricci, va ordenar a Rossoni que el traslladés, ja que era perjudicial per al delicat organisme polític de la província. La resistència de Cianetti va ser superada per Giuseppe Bottai, que el va fer enviar definitivament de tornada al Sud.ACS, "Carte Cianetti", fascicolo "Cianetti Tullio" - in F.Cordova, cit. Cianetti va recordar més tard la seva partida com un fet positiu, ja que el va allunyar del clima d'una província dominada pels patrons.Tullio Cianetti, Memorie dal carcere di Verona, a cura di Renzo De Felice, Rizzoli, 1983 Va arribar a Messina, la seva nova destinació, el 5 d'agost de 1927. Des d'aquí també va enviar correspondència a Rossoni (recollida a l'Arxiu Central de l'Estat ), denunciant les "moltes camorres" i escrivint un article anticapitalista que li va valer un avís de la seva deïtat tutelar.
El setembre de 1928, va ser transferit a la regència com a comissari del sindicat de Treviso. Des d'allà, en el mateix càrrec, es va traslladar a Matera. Després, el 26 d'abril de 1929, va tornar a Treviso, aquesta vegada com a secretari dels sindicats agrícoles.
La seva aversió al capitalisme el va situar en un cert aïllament dins del PNF, però no li va impedir convertir-se en un dels sindicalistes més importants dels anys vint . Cianetti és considerat molt proper a les posicions anticapitalistes del filòsof Ugo Spirito sobre la corporació propietària com a fusió de capital i treball en la nacionalització de la indústria.Sergio Romano, "Cianetti, fascista di sinistra che votò contro Mussolini", Il Corriere della Sera, 7 settembre 2009
Segons Moffa, per a Cianetti " el principi feixista de col·laboració entre classes requeria una lluita en dos fronts: d'una banda contra la "intoxicació bolxevica", i de l'altra contra aquells capitalistes "que utilitzen el capital per a especulacions baixes contra la Nació".
L'ascens El 18 de febrer de 1931 va esdevenir comissari nacional de la federació nacional de sindicats de la indústria del vidre i la ceràmica. Uns mesos més tard va esdevenir secretari de la federació nacional de sindicats de les indústries extractives i va començar a escriure per al diari Il lavoro fascista de Luigi Fontanelli, en què criticava durament el "sistema Bedaux", una gestió del treball a peça mitjançant la cronotècnia, d' inspiració taylorista, que estava guanyant terreny ràpidament en molts sectors econòmics.
El 22 d'abril de 1933 va arribar a Torí per dirigir els sindicats del sector industrial.
El 1934 va ser l'any de la seva afirmació definitiva: El 15 de gener va esdevenir president de la CNSFI, Confederació Nacional de Sindicats Feixistes Italians, i membre del Gran Consell del Feixisme. El 25 de març, en el referèndum conegut com el "segon plebiscit", va ser elegit diputat. El 26 d'abril va signar un acord amb Confindustria pel qual els salaris dels treballadors es reduïen en un 7% (una reducció que va seguir dues altres influïdes pels industrials del marbre de Carrara);Del 20% nel 1932, del 12% nel 1933Altrettanto era accaduto agli stipendi di statali, lavoratori degli enti locali e parastatali, con una nuova decurtazione stabilita il precedente 14 aprile. alhora es va declarar en contra de la proposta d'altres sindicalistes de prohibir el sistema Bedeaux, que va ser abolit oficialment aquell mateix any. El 21 de juliol va ser nomenat per Benito Mussolini sotssecretari d'Estat del Ministeri de Corporacions, del qual esdevindria ministre el febrer de 1943 després d'haver-ne assumit el control interí i de facto durant un temps a causa de les condicions de salut del titular. Cianetti també va ser vicepresident de l'Institut Nacional feixista d'Assistència i Accidents de Treball (ara INAIL) i de l'Institut Nacional feixista de la Seguretat Social (ara INPS), i delegat al consell d'administració del Banc de Roma.
Els acords amb Ley El 1937 va anar a Alemanya, després del viatge de Galeazzo Ciano i abans del que faria Mussolini al setembre.Joachim C. Fest, Hitler, Houghton Mifflin Harcourt, 2002 La seu d'un club recreatiuMichael Burleigh, Confronting the Nazi past: new debates on modern German history, Palgrave Macmillan, 1996Il dopolavoro in Germania era organizzato dalla Kraft durch Freude, ispirata all'Opera nazionale del dopolavoro italiana. per als treballadors de la fàbrica Volkswagen de Wolfsburg va rebre el nom de Cianetti, en honor als acords que havia negociat i acabava d'estipular amb Robert Ley, líder del Deutsche Arbeitsfront.
La finalitat del tractat estipulat sembla haver estat desenvolupar una mena de "turisme de masses" de la classe treballadora i permetre l'emigració a Alemanya d'un gran nombre de treballadors italians; els acords també tenien l'objectiu accessori, però no menys crucial, de crear una alternativa al Bureau International du Travail de Ginebra, que donava suport a polítiques socials molt diferents de les dels dos règims.Daniela Liebscher, L'Opera nazionale dopolavoro fascista e la NS-Germeinschaft Kraft durch Freude, in Italia Contemporanea, giugno 1998, n. 211
La recepció internacional de l'acord, malgrat aquest darrer aspecte de marcada diferenciació respecte a altres tendències més generalitzades, no va ser negativa: en una correspondència, la revista americana Time va parlar obertament d'una "Fascist Labor International" (Internacional Obrera Feixista), obrint l'article subratllant que a Itàlia el límit de 40 hores setmanalsNumero massimo di ore di lavoro alla settimana per gli operai a condizioni ordinarie. s'havia establert dos anys abans a França.An., ITALY-GERMANY: Fuller Lives, in Time, 19 luglio 1937; articolo disponibile online
El cas Curiel miniatura| Cianetti el 1938, a la seva arribada a Alemanya durant un dels seus viatges; al seu costat el cap de l'oficina de premsa del Deutsche Arbeitsfront, Walter Kiehl El 1938, Cianetti va convocar Eugenio Curiel, un representant de l'antifeixisme clandestí, que treballava per a la infiltració comunista dels Grups Universitaris Feixistes (GUF) i del sindicat d'impressors. La reunió es va fer pública, almenys en alguns detalls, el 1979 per Ettore Luccini, amic de Curiel i implicat en la mateixa acció de proselitisme; l'episodi posa de manifest el que s'havia sospitat amb perspectiva, és a dir, que algun agent doble havia proporcionat al règim informació que hauria portat a la detenció de diversos antifeixistes, inclòs el mateix Curiel,Detingut el 24 de juny de 1939 a Trieste. La sospita va arribar al punt de dubtar d'una possible "cedició" de Curiel, amb una polèmica que va tenir lloc als diaris a finals dels anys setanta i que va involucrar Paolo Spriano a L'Unità i Giorgio Amendola a Rinascita, amb altres diaris també interessats en ella, com ara L'Espresso.
Segons la seva aclaració, Luccini havia anat amb el seu amic a la reunió-convocatòria amb el viceministre sindicalista, tot i que en un moment donat Cianetti s'havia quedat sol amb Curiel per confiar-li -tal com Luccini diu que va saber al vespre- que estava molt ben informat sobre els moviments d'infiltració i les activitats comunistes a l'estranger.Rinascita, 26 gennaio 1979, n.4 - Lettera di Ettore Luccini Això també ho confirmaria un testimoni, també de relato, donat per Francesco Loperfido,Alla Festa de L'Unità di Treviso del 12 luglio 1978que afirmava que Curiel li havia dit que Cianetti coneixia detalladament els noms i les dades de contacte de les oficines d'exteriors del PCI.
L'activitat al cim El mateix any 1938 va visitar Londres, a la recerca de contactes amb els sindicats locals, que a les seves Memòries definiria com la "casta sindical", alhora que també establia relacions amb la Confédération générale du travail francesa ; a més, havia estès els seus "observadors socials" pels quatre racons del món que l'ajudaven en les seves relacions amb els altres sindicats.
La funció sindical no va ser immune a les accions propagandístiques del règim; el 5 de gener de 1939, Ciano va assenyalar als seus diaris que havia demanat a Cianetti que donés a la propaganda antifrancesa entre els treballadors "un sabor social", subratllant que França era "l'estat burgès, defensor dels privilegis burgesos".Galeazzo Ciano, Diari, a cura di Renzo De Felice, BUR, ed. integrale 1999 - 5 gennaio 1939
Després de les vagues de març i abril de 1943 a Milà i Torí, va denunciar la infiltració comunista, però va donar suport a la demanda d'augments salarials per als treballadors.