Maria Verdaguer i Nicolau (Barcelona, 1925 – Figueres, 1990) va ser una mestra de català i activista cultural vinculada a Figueres i a l'Alt Empordà, destacada per la seva tasca en l'ensenyament de la llengua catalana durant el franquisme i la transició democràtica.
Maria Verdaguer es va formar com a professora de català en un context marcat per la prohibició de l'ús públic de la llengua catalana durant el franquisme. L'any 1968 va obtenir el Títol de professora de català atorgat per la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), sent una de les primeres persones a aconseguir-lo a l'Alt Empordà. El tribunal examinador estava format per membres de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, entre els quals hi havia Joan Coromines.
Entre 1968 i 1978, Maria Verdaguer va impartir classes de català per a adults al Patronat de la Catequística de Figueres, sota el patrocini de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona. Els cursos es dividien en nivell elemental i mitjà, i també s'oferien per correspondència.
A partir de 1969 va ampliar la seva activitat docent a diversos centres educatius de Figueres, com l'Institut Ramon Muntaner, el col·legi Les Franceses (actualment Josep Pallach), l'escola Salvador Dalí i l'Institut de Formació Professional (actual Institut Narcís Monturiol). L'any 1976 també es va encarregar de la formació en llengua catalana dels funcionaris municipals de l'Ajuntament de Figueres.
Amb l'impuls de la normalització lingüística posterior a la Transició, a partir de 1978 va passar a formar part del cos docent del col·legi Pous i Pagès, primer contractada pel Ministerio de Educación y Ciencia i, des de 1981, per la Generalitat de Catalunya. A més de la docència, va participar en activitats de promoció de la llengua, com l'edició de la revista ''L'Oreneta''.
L'any 1969, després d'assistir a la Universitat Catalana d'Estiu, Maria Verdaguer va iniciar cursos de formació de docents de català a la Catalunya Nord. Va impartir classes al Palau de Congressos de Perpinyà durant cinc anys, amb grups formats principalment per mestres.
Paral·lelament, va col·laborar amb el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, traduint textos per a la revista ''Sant Joan i Barres''.
Juntament amb el seu marit, Ernest Fortiana, Maria Verdaguer va tenir una participació activa en la vida cultural i associativa de Figueres. L'any 1972 van ser promotors i fundadors de la delegació figuerenca d'Òmnium Cultural, des d'on van impulsar exposicions, conferències i activitats de defensa de la llengua catalana.
Entre les iniciatives destacades hi ha les exposicions d'homenatge a Josep Pous i Pagès i a Jacint Verdaguer, així com l'organització de conferències al Museu de l'Empordà amb ponents com Josep M. Espinàs, Jaume Sobrequés, Josep Pallach o Miquel Coll i Alentorn.
Maria Verdaguer també va col·laborar com a correctora de la revista ''Canigó'', editada a Figueres entre 1954 i 1983.
L'any 2002, l'Ajuntament de Figueres va concedir a Maria Verdaguer i a Ernest Fortiana la Fulla de Figuera de Plata al Mèrit, a títol pòstum, en reconeixement a la seva tasca en l'ensenyament de la llengua catalana i la promoció cultural.
L'any 2003, el Centre de Formació d'Adults de Figueres va adoptar el nom de '''Centre de Formació d'Adults Maria Verdaguer'''. El mateix any, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà va atorgar a Maria Verdaguer i Ernest Fortiana el Premi Indiketa.
Òmnium Cultural organitza anualment els Premis Maria Verdaguer de recitació, adreçats a l'alumnat de primària de l'Alt Empordà.
Referències
Categoria:Barcelonins contemporanis