Elià (en llatí: Aelianus; fl. 480-484) va ser un funcionari de l'Imperi Romà d'Orient durant el segle V.
Primer va servir a l'emperador Zenó, el 480, com a prefecte del pretori d'Orient. Després, quan el general isauri Il·los es va rebel·lar contra Zenó el 484, proclamant a Lleonci com a emperador, Elià es va unir a ells a Antioquia. Allà va ser nomenat de nou prefecte del pretori d'Orient. Zenó per la seva banda va nomenar a Sebastià pel mateix càrrec. La revolta va fracassar i els revoltats es van acabar refugiant a Papurios, una fortalesa a Isàuria, on van resistir fins el 488. Es desconeix si Elià va acabar allà o simplement fou cessat del càrrec per Zenó i desapareixent de la vida pública.
És possible que fos enterrat a Adana, a Cilícia.
Bibliografia «Aelianus 4», PLRE II, pàg. 14.
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient