Alejandro Ricardo Dolina (Morse, Província de Buenos Aires, 20 de maig de 1944) és un escriptor, músic, conductor de ràdio, de televisió, filòsof i actor argentí. Va dur a terme estudis de dret, música, lletres i història. És principalment conegut dins i fora del seu país per les seves obres literàries i el seu clàssic programa de ràdio La venganza será terrible.
Biografia Infància i joventut Dolina va néixer a Morse,Declaracions d'Alejandro Dolina al seu programa del 7 de juliol de 2009: «Mi madre viajó a Baigorrita para dar a luz, pero la partera estaba en Morse [...] Me anotaron en el registro civil de Baigorrita, pero pusieron mal el día, el año y el lugar de nacimiento». vora de Baigorrita, a la província de Buenos Aires, i va passar la primera infantesa a Caseros (Gran Buenos Aires). La seva mare, Delfa Virginia Colombo (1922-1994), era mestra.Declaracions en el seu propi programa del 15 al 16 de març de 2011. El seu pare, Alejandro Antonio "El Bebe" Dolina, era el comptable de Plavinil Argentina, empresa de materials plàstics.
Va estudiar el batxillerat al Colegio Nacional Nicolás Avellaneda. Va estudiar música i literatura des de la joventut. Va tenir diverses ocupacions. Se sap que va ser operari d'ENTELSolapa de Crónicas del Ángel Gris. Buenos Aires: Ediciones de la Urraca, 1987. i estudiant de Dret.
Als 22 anys va abandonar la carrera de Dret i va estar aturat. En una festa va conèixer a Manuel Evequoz qui, interessat per la fina intel·ligència i l'humor de Dolina, va travar amistat i li va aconseguir treball en una agència publicitària. Això va significar la seva introducció en els mitjans de comunicació i el descobriment de la seva vocació en l'ambient. Dolina va ser un gran amic de Evequoz i en ell està inspirat el seu personatge Manuel Mandeb. Evequoz pertanyia a Montoneros, va ser segrestat durant la dictadura de 1976 i des de llavors es troba desaparegut. El personatge va ser creat mentre Evequoz vivia. Tanmateix, els seus textos serien publicats en la dècada següent.
Des de la seva joventut va ser aficionat al tango, a la filosofia i la literatura. La dona té un rol fonamental en el seu discurs i se li atribueix la frase «tot el que faig ho faig per “levantar minas” (lligar amb noies)». La frase en veritat no li pertany, sinó que la hi va escoltar a Mario Mactas, qui al seu torn diu haver-la sentit d'Alejandro Saint Germain.Recorte de audio de La venganza será terrible Dolina reprèn aquesta afirmació a la seva obra Lo que me costó el amor de Laura (1998): «S'ha dit que l'home fa tot el que fa amb l'única fi d'enamorar dones».Lo que me costó el amor de Laura. Buenos Aires: Colihue, 1998.
Publicitat i gràfica A principis de la dècada de 1970, Dolina va iniciar la seva carrera en publicitat i va escriure articles per Satiricón, una revista que, per mitjà de l'humor, comentava temes de la política, societat i estil de vida del moment. Durant aquest període va treballar amb Carlos Trillo, qui també es dedicava a la publicitat i es convertiria després en un reeixit guionista d'historietes.
En 1978, després que la revista Satiricón fos clausurada per la Junta Militar que governava el país, Dolina va començar a escriure per a la revista Humor. Durant aquests anys, Dolina es va dedicar a escriure sobre l'honor, l'amor, l'amistat i fins va crear una certa mitologia centrada en personatges com l'Àngel Gris de Flores, l'escriptor fictici Manuel Mandeb i altres. Aquestes històries van ser publicades en el llibre Crónicas del Ángel Gris el 1987 i més tard transformades en un musical. Aquests personatges apareixerien en diversos dels seus llibres posteriors.
En 2011 va ser una de les veus de les peces publicitàries del Banco Provincia.
Ràdio En 1975 va fer les seves primeres participacions radials en Mañanitas nocturnas, programa de Carlos Ulanovsky i Mario Mactas que es va transmetre per Radio Mitre. Interpretava a un periodista anomenat Gómez. Allí va aparèixer per primera vegada el personatge del Sordo Gancé, un músic improvisat, present fins avui en les emissions de La venganza será terrible.
El 2 d'abril de 1985 Dolina debutà en radio al conduïr un programa que se emitía por Radio El Mundo, Demasiado tarde para lágrimas, al costat d'Adolfo Castelo i Guillermo Stronati. Sota el mateix nom, el programa es va traslladar en 1989 a Radio Rivadavia i, breument, durant 1991 (a penes un mes) a LRA Radio Nacional. Després va passar a la ràdio Radio La Red, canviant el seu nom per El ombligo del mundo. Durant 1993 va continuar a FM Tango batejat, per motius contractuals, com La venganza será terrible, arribant a Radio Continental (1994-2000 i 2002-2006), i Radio Del Plata, on es va transmetre només durant 2001 mentrestant, a la mateixa hora, Ràdio Continental emetia programes gravats de temporades anteriors. A la fi de 2006, el programa es va traslladar a Ràdio 10, on romandria fins a fins de 2009. Des de febrer de 2010 a desembre de 2011 es va emetre per LRA Radio Nacional, amb Patricio Barton totes les nits, i Gabriel Schultz i Jorge Dorio en forma alternada. A partir de gener de 2012 el programa s'emet, ja sense Schultz, per Radio del Plata en dúplex amb Encuentro. Pel seu treball en aquest programa Dolina va guanyar, en 1991, el Premi Konex al millor conductor.
El seu programa de ràdio va ser líder en la seva franja horària des del primer any d'emissions, amb una encesa superior a la meitat dels radio escoltes de tot el país. Considerat ja un clàssic de la radiofonia del Riu de la Plata, sol fer presentacions en viu del programa fins i tot fora de la Ciutat de Buenos Aires. Una de les últimes funcions de 2012 es va dur a terme en el excinema de Burzaco, on la gent del partit d'Almirante Brown i dels partits limítrofs va omplir el recinte i en finalitzar l'esdeveniment el va ovacionar dempeus. La seva labor diària és tant una invitació a la història i la literatura com al surrealisme. Aconsegueix fer prosa tant d'un fragment de la Odissea com d'un decàleg de consells per a llevar millor les taques de la roba. La seva capacitat d'improvisació com a narrador, actor i músic sorprèn dia a dia. Al març de 2013, va realitzar un programa especial des del Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti, on hi havia l'ex Escola de Mecànica de l'Armada.
Al setembre de 2016, renuncia a Radio Del Plata i Dolina va assegurar que La venganza será terrible tornaria en una altra emissora. Des del 16 de setembre d'aquest any s'emet el programa per Radio AM 750Cultura & Espectaculos: “En los contenidos, la radio está mejor que otros medios”. Entevista a Dolina por Emanuel Respighi 11-9-2016, Página/12 en el seu horari habitual de la mitjanit i a les 20, en el qual es repeteix el programa de la mitjanit anterior, denominat La Venganza, el eterno retorno de las ocho.
A l'agost de 2024, el canal de stream argentí Blender va anunciar per les seves xarxes que La venganza será terrible s'emetrà en viu tots els dilluns.
Literatura Després de Crónicas del Ángel Gris (1988), el seu llibre més reeixit fins al moment, va publicar El libro del fantasma (1999), Bar del Infierno (2005) (col·leccions de contes), Cartas marcadas (2012) (la seva primera novel·la) i Notas al pie (la seva segona novel·la) (2021). En aquests treballs aborda temes històrics, filosòfics i costumistes. De clara influència borgeana, alterna la literatura fantàstica (històries d'àngels, dimonis, metamorfosis i miracles), l'assaig («Bovarismo descendente» a El libro del fantasma; «El otro infierno» a Bar del Infierno, entre altres) i el relat històric («Elisa Brown», «Saint Germain», etcétera).
Música Dolina és cantor i compositor. En els seus programes de ràdio i televisió sempre va incloure segments musicals. En 1990 va adaptar les Crónicas i va presentar la comèdia musical El barrio del Ángel Gris. Va rebre per ella el premi Argentores. En 1998, va gravar la seva opereta Lo que me costó el amor de Laura al costat de Mercedes Sosa, Sandro, Joan Manuel Serrat i Ernesto Sabato, entre altres. El 2002, va adaptar alguns dels seus vells radioteatres i va gravar Radiocine. El 2004 va editar el CD Tangos del Bar del Infierno.
Televisió Va protagonitzar dos programes: La barra de Dolina (1989 per Canal 11, 1990 per ATC) i Bar del Infierno (2003, Canal 7). A més va participar del programa Fuga de cerebros emès cap a 1991 pel llavors canal ATC, al costat de Lalo Mir, Elizabeth Vernaci i Manuel Wirzt.
Es va emetre en 2011 pel senyal del Canal Encuentro i després per la Televisión Pública el documental fictici Recordando el show de Alejandro Molina, escrit i protagonitzat per Dolina sota la direcció de Juan José Campanella. Aquesta sèrie de tretze capítols de mitja hora va comptar amb la participació de Ale i Martín Dolina, Patricio Barton, Gillespi, Coco Silly, Gabriel Rolón i Manuel Moreira, entre altres.
Obra resumida miniatura|Dolina durant la inauguració de la plaza del Ángel Gris, Buenos Aires, 2010.
Novel·la Cartas marcadas, Buenos Aires: Planeta, 2012 Notas al pie, Buenos Aires: Planeta, 2021
Relata 1988: Crónicas del Ángel Gris. Buenos Aires: Ediciones de la Urraca, amb il·lustracions de Carlos Nine. 1996: Crónicas del Ángel Gris. Buenos Aires: Colihue, edició corregida i augmentada, amb il·lustracions de Hermenegildo Sábat. 1999: El libro del fantasma. Buenos Aires: Colihue, amb il·lustracions de Carlos Nine. 2005: Bar del Infierno. Buenos Aires: Planeta.
Discografia 1998: Lo que me costó el amor de Laura 2002: Radiocine 2004: Tangos del Bar del Infierno
Teatre 1990: El barrio del Ángel Gris 1991: Teatro de medianoche 2004: Bar del Infierno 2025: La noche extraviada o los libretistas del mundo
Ràdio 1972: Mañanitas nocturnas 1974: Barrilete (amb Edgardo Suárez - Radio Argentina) 1975: Maratón 75 (amb Juan Alberto Mateyko - Radio Belgrano) 1985: Qué extraño es este Mundo (amb Adolfo Castelo - Radio El Mundo) 1985-1991: Demasiado tarde para lágrimas (Radio El Mundo 1985-1988, Radio Rivadavia 1989-1990 i Radio Nacional 1991) 1992: El ombligo del mundo (FM Viva) 1993-present: La venganza será terrible 2020: 100 años de radio (especial)
Televisió 1977: La noche del padrino, amb Antonio Carrizo i Adolfo Castelo (Canal 7) 1986: Rêves, bifteck et démocratie; Allons tous à Viedma; Tout est mort, je le sais. Sèrie de tres documentals de Françoise Prébois, France 3 1988-1990: La barra de Dolina (Canal 11) 1991: Fuga de cerebros (ATC) 1992: El ombligo del mundo (ATC) 1999-2000: La venganza será terrible (TVA) 2003: Bar del Infierno 2011: Recordando el show de Alejandro Molina.
Cinema 1988: Las puertitas del Sr. López, com Déu 1995: El día que Maradona conoció a Gardel 2004: Avellaneando, com a entrevistat 2007: El arca, com a Cachito (paper de veu) 2008: Ernesto Sabato, mi padre, com a entrevistat Premis Premi Martín Fierro d'Or: Atorgat en 2022, per la seva labor l'any 2020 Premi Martín Fierro: 6 cops Premi Clarín: 4 cops Premi Argentores: 4 cops Premi Konex - Diploma al Mèrit (1991) José Hernández Enrique Santos Discépolo Estrella de Mar Premios Éter TEA SADAIC Susini Arturo Jauretche Premi Lector de la Feria del Libro 2013, per la seva novel·la Cartas marcadas http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/12-28605-2013-05-10.html Premi Ondas Internacional de Ràdio (2025) En 2001 va obtenir el nomenament de Ciutadà Il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires. Així mateix, en 2003 va ser declarat visitant il·lustre de la ciutat de Montevideo, Uruguai.
L'11 d'agost de 2014, a la cantonada de Curapaligüe i Sabattini a Caseros, s'inaugura el "Paseo del Ángel Gris" en el seu honor.
El 18 d'octubre de 2014 la Universitat Nacional de San Juan, a través del seu rector i president del Consell Superior, Oscar Nasisi, va aprovar l'atorgament del títol doctor honoris causa a Alejandro Dolina. http://www.diariolaprovinciasj.com/educacion/2014/10/16/unsj-otorgara-doctor-honoris-causa-alejandro-dolina-20376.html
Referències