L’orgue del Santuari de Nostra Senyora de Gràcia es troba al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia, situat sota la balma de la Penya Falconera del Puig de Randa, al municipi de Llucmajor, Mallorca. Entregat com a donació, l’orgue s’ha mantingut al Santuari des dels anys trenta del segle XIX fins a l’actualitat, tot i haver passat per gairebé mitja dècada d’inutilització arran l’intent fallit de restauració dels anys seixanta del segle XX, abans de la seva correcta restauració a finals de la primera dècada dels 2000.

Història Construcció (1830 – 1836) L'orgue del Santuari de Nostra Senyora de Gràcia va ser construït entre els anys 1830 i 1836 pel mestre orguener Gabriel Thomàs, període delimitat entre el cobrament de la seva feina a la Seu i l’any de la seva mort. L’atribució també es confirma per la cal·ligrafia de les notes de les ventalloles, coincident amb la d’altres instruments del mateix autor. L’instrument va ser col·locat al cor l’any 1847, en el marc de la finalització de l’ornamentació de l’església.

Donació i primeres intervencions L’instrument arribà al Santuari com a donació, fet que explica l’absència total de pagaments relacionats amb la seva construcció als arxius oficials. La manca de despeses d’untatge reforça aquesta interpretació. Entre 1847 i 1857 s’hi dugueren a terme diverses intervencions, que afectaren registres, tecles, manxa i altres elements i que inclogueren l’addició del registre de trompeteria.

Deteriorament al segle XX Durant els anys seixanta del segle XX, Josep Fullana emprengué un intent de reconstrucció que, lluny de concloure, deixà l’instrument completament desmuntat i inservible. El material restà escampat durant dècades damunt el cor, fet que provocà la destrucció, deteriorament i expoli de parts de l’orgue, i únicament es conservaren els tubs de la façana i algunes flautes de fusta.

Restauració L’any 2007, el rector P. Jaume Puigserver encarregà la restauració de l’instrument a Pere Reynés amb l’objectiu principal de reconstruir l’orgue segons el projecte original del seu constructor, identificable gràcies a l’anàlisi de les foradacions del secret. L’instrument va ser beneït pel bisbe de Mallorca Jesús Murgui i inaugurat el 5 de juny de 2009.

La restauració posà en relleu que l’orgue havia tingut originàriament un flautat de cara de 8 peus a la mà dreta, fet que condicionà la reconstrucció i obligà a completar el registre corresponent a la mà esquerra. Es completaren també l’octava de façana i el tapadet amb tubs de metall i es restauraren o reconstruïren el teclat, la mecànica, els conductes d’aire i altres elements originals. El teclat d’os, modificat en algun moment indeterminat, recuperà la seva extensió primitiva (do1 – re5), els portavents substituïts per mànegues de plàstic es reconstruïren de nou en plom i la manxa tradicional fou restaurada i complementada amb un motor de subministrament d’aire.

Situació i estat actual Actualment, l’orgue està situat al centre de la barana del cor i es troba en bon estat de funcionament.

Descripció L’orgue presenta un teclat de 51 notes, que s’estén des del do greu (C) fins al re triple agut (d’’’), configurant un àmbit de quatre octaves i un to. El teclat és partit, de manera que no actua com un bloc únic, sinó que queda dividit en dues seccions capaces d’activar registres diferents. La separació es troba entre el do d’una octava (c’) i el do sostingut (cs’).

A la meitat esquerra del teclat (del do greu fins al do d’una octava) poden assignar-se els jocs Flautat tapat, Octava de cara, Tapadet, Quinzena, Ple III i Cromorn. La meitat dreta pot activar els jocs Flautat de cara, Octava, tapadet, Quinzena, Ple III i Cromorn.

El pedaler consta de 8 peanyes, del do (C) fins al si (H), les quals accionen un joc de Contres tapades de funcionament permanent.

El subministrament i el control de l’aire es realitzen mitjançant dos braços de fusta que s’obren i tanquen com un ventall per regular-ne el flux. A la dreta de l’instrument es conserva una palanca clavada al trespol, utilitzada antigament per inflar o desinflar la manxa. Aquesta, ubicada al sostre de l’instrument, era alimentada per un únic manxó situat dins l’instrument, damunt els tubs. Actualment, l’orgue incorpora també un motor ventilador que assegura un subministrament d’aire constant sense necessitat de bombeig manual.

La seva afinació actual és La = 440 Hz però en un inici l’afinació original era tres semitons més baixa. En algun moment indeterminat es va pujar el to, modificant la col·locació de tres tecles, de manera que l'extensió final fos La-Si a fi d’aconseguir un diapasó estàndard. Quan Pere Reynés restaurà l’instrument recuperà l’extensió original del teclat i afinà l’instrument a l’afinació actual.

Referències

Categoria:Orgues de Mallorca Categoria:Cultura de Llucmajor