Milka Planinc (nascuda Malada; Žitnić, Drniš, 21 de novembre de 1924 - Zagreb, 7 d'octubre de 2010) va ser una política comunista croata que va exercir com a primera ministra de Iugoslàvia de 1982 a 1986. Va ser la primera i única dona a ocupar aquest càrrec. Planinc va ser també la primera dona cap de govern d'un estat socialista reconegut diplomàticament a Europa.

Primers anys Planinc va néixer com a Milka Malada en una família mixta sèrbia-croata a Žitnić, un petit poble prop de Drniš, Dalmàcia, a l'actual Croàcia, en els anys en què l'estat iugoslau promovia activament una identitat iugoslava unificada. Quan tenia sis anys, la seva família es va traslladar a Split, on va acabar l'escola primària i l'institut, fins que l'inici de la Segona Guerra Mundial va interrompre la seva educació.

Es va unir a la Lliga de la Joventut Comunista el 1941, un any clau en la vida de Planinc i del seu país. L'Alemanya nazi va envair Iugoslàvia i va dividir el país entre les autoritats ocupants alemanyes, italianes, hongareses i búlgares. Aviat es va formar un moviment de resistència conegut com els Partisans, liderat per Josip Broz Tito. Planinc va esperar amb impaciència el dia en què tindria l'edat per unir-se al Consell Antifeixista per a l'Alliberament Nacional de Iugoslàvia.

Als 19 anys, Planinc es va unir als partisans i es va fer seguidora de Tito. El 1944 es va unir a la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia. Va esdevenir comissària del comtat de l'11a Brigada d'Atac Dàlmata, la feina de la qual era ensenyar els principis i les polítiques del partit i garantir la lleialtat al partit. Planinc va passar anys treballant per als partisans i el Partit Comunista, i quan van obtenir el control de tota la regió es va matricular a l'Escola Superior d'Administració de Zagreb per continuar la seva educació. El comandant partisà Simo Dubajić, acusat de crims de guerra, va al·legar més tard que Planinc estava involucrada en la massacre de Kočevski Rog de la postguerra. Planinc va rebutjar les acusacions de Dubajić, qualificant-les d'especulació política. Ella personalment va defensar que aquests crims fossin investigats i processats judicialment i científicament.

El 1950 es va casar amb un enginyer anomenat Zvonko Planinc. La parella va tenir un fill i una filla.

Carrera política Planinc va començar a dedicar-se a temps complet a la Lliga de Comunistes de Croàcia. Es va especialitzar en educació, agitació i propaganda, i el 1959 va ser elegida membre del Comitè Central Croat, l'òrgan executiu.

Després d'haver ocupat diversos càrrecs a Zagreb, com a secretària de l'Assemblea Popular de Trešnjevka el 1957 i després com a secretària d'Afers Culturals de la ciutat de Zagreb el 1961, va esdevenir secretària del Comitè de la Lliga dels Comunistes de la ciutat de Zagreb i ministra d'Educació de la República Socialista de Croàcia el 1963, càrrec que va ocupar fins al 1965. miniatura|352x352px|Un mapa de les repúbliques iugoslaves Un major reconeixement del partit no va arribar fins al 1966, quan va ser elegida membre del Presídium de la Lliga de Comunistes de Croàcia (LCC), i després al comitè executiu de la LCC el 1968. Va exercir com a presidenta de l'Assemblea de la República Socialista de Croàcia entre el 1967 – el 1971.

Després dels esdeveniments de la Primavera Croata, el lideratge del CCL va ser destituït i Planinc va esdevenir presidenta del Comitè Central el 1971. Va prendre la decisió d'arrestar Franjo Tuđman, Marko Veselica, Dražen Budiša, Šime Đodan i Vlado Gotovac, entre d'altres, que havien participat a la Primavera Croata. Va romandre com a líder de la Lliga de Comunistes de Croàcia fins al 1982.

Quan Tito va morir el 1980, va deixar un pla per a una presidència rotatòria, amb el líder provinent de cada unitat federal per torns. El 29 d'abril de 1982, la Conferència Federal de l' Aliança Socialista del Poble Treballador de Iugoslàvia va aprovar una llista de ministres presentada per Planinc, i el 15 de maig de 1982 una sessió conjunta de les dues cambres de l'Assemblea Nacional la va nomenar cap del Consell Executiu Federal; així va esdevenir primera ministra. Es va convertir en la primera dona a ocupar un càrrec tan alt en els 64 anys d'història del país. Planinc va reunir un nou gabinet, que estava format per 29 membres. Tots els membres d'aquest comitè eren nous, excepte cinc que eren membres de l'antic comitè.Stankovic, Slobodan. Yugoslavia's New Federal Government Formed. 6 May 1982. Blinken Open Society Archives (retrieved on 15 April 2008)

Va exercir com a presidenta del Consell Executiu Federal (primera ministra) de Iugoslàvia entre 1982 i 1986. El seu mandat com a primera ministra es va recordar com els moments en què el govern finalment va decidir regular el deute extern de la RSF de Iugoslàvia i començar a pagar-lo. Per tal d'aconseguir els mitjans necessaris, el seu gabinet va implementar mesures econòmiques restrictives durant uns anys.

La Constitució iugoslava de 1974 havia deixat al govern central molt poca autoritat, ja que el poder estava dividit en repúbliques separades. Planinc va intentar reorientar el govern central i obtenir aliances internacionals amb visites a Gran Bretanya, els Estats Units i la Unió Soviètica. Tot i que les seves visites a Washington li van prometre suport econòmic, es va dir que la seva visita a Moscou va resultar amb "res de perdut i res de guanyat".

Planinc va oferir la seva dimissió a l'octubre de 1985, però no va ser acceptada. El 12 de febrer de 1986, el govern de Planinc va presentar una sol·licitud al Fons Monetari Internacional per a una vigilància avançada. La sol·licitud va ser aprovada un mes després. El seu mandat va acabar el maig de 1986 i, al cap de poc temps, va esdevenir membre del Comitè Central de la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia.

Darrers anys Planinc va passar els darrers anys vivint les guerres iugoslaves amb el col·lapse del comunisme a Europa. El 1993 va morir el seu marit i el 1994 el seu fill Zoran es va suïcidar.

Va residir a Zagreb fins a la mort, el 7 d'octubre de 2010, als 85 anys. Va ser enterrada al cementiri de Mirogoj de Zagreb.

Referències

Categoria:Primers ministres Categoria:Presidents Categoria:Membres dels Partisans iugoslaus Categoria:Comunistes europeus Categoria:Ministres Categoria:Morts a Zagreb Categoria:Morts el 2010 Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Persones del comtat de Šibenik-Knin Categoria:Militars croats Categoria:Polítics iugoslaus Categoria:Polítics croats Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1924