Kuangye shidai (), estrenada internacionalment com a Resurrection, és una pel·lícula èpica de ciència-ficció del 2025 escrita i dirigida per Bi Gan. Segueix la senyoreta Shu (Shu Qi) en un futur on la major part de la humanitat ha perdut la capacitat de somiar, que descobreix que una criatura inhumana (Jackson Yee) encara és capaç d'experimentar-les. Ella entra en els somnis del monstre, utilitzant la seva capacitat de percebre il·lusions per determinar la veritat en les seves visions de la història xinesa. La pel·lícula està estructurada en sis capítols, cadascun corresponent a un dels sis sentits reconeguts en el pensament budista: vista, oïda, olfacte, gust, tacte i ment. Es va subtitular en català.
La pel·lícula es va estrenar mundialment a la competició principal del 78è Festival Internacional de Cinema de Canes el 22 de maig del 2025, on va guanyar el premi especial. Es va estrenar als cinemes de la Xina el 22 de novembre per Huace Pictures, a França el 10 de desembre per Les Films du Losange.
Argument En un món on la humanitat ha renunciat a somiar a canvi de longevitat, individus coneguts com "Els Altres" busquen "Delirants", éssers que han conservat aquesta capacitat. Un Delirant monstruós és localitzat per la senyoreta Shu, una Altra. Moguda per la seva dedicació a la vida onírica, Shu decideix concedir-li una mort suau instal·lant un projector de pel·lícules dins seu i experimenta els somnis cinematogràfics en què es projecta.
El Delirant ressorgeix a mitjan segle XX com Qiu, acusat d'assassinar un home apunyalant-lo amb una ploma estilogràfica. El Comandant, buscant una maleta misteriosa que portava l'home que podria posar fi a la guerra en curs, tortura Qiu perquè reveli la seva ubicació en una botiga de miralls. A la botiga, descobreix un theremin dins de la maleta. Aprofitant la disposició desorientadora de la botiga, Qiu apunyala el Comandant a una orella i escapa, però no abans d'afirmar que en realitat és "la maleta". Més tard, el Comandant es clava a si mateix a l'altra orella i toca "Komm, süßer Tod, komm selge Ruh" de Bach al theremin. Posteriorment, rastreja Qiu en un tren i el mata; tots dos esclaten en flames després.
Trenta anys més tard, el Delirant ara és Mongrel, un lladre d'art atrapat en un temple budista en ruïnes. Trencant una dent dolenta amb un tros d'una estàtua de Buda, allibera un Esperit de l'Amargor semblant a un trampós que s'havia reencarnat en la dent. Mongrel confessa que va matar el seu pare, l'aparença del qual l'Esperit ha adoptat, per estalviar-li una mort agonitzant per ràbia. Malgrat el seu antagonisme inicial, els dos finalment realitzen un ritual budista junts. L'Esperit aconsegueix la Il·luminació al final, però el lladre es converteix en un gos.
Unes dècades més tard, el Delirant es converteix en Jia, un estafador que recluta una nena òrfena com a companya seva. El pare de la nena la va abandonar quan era petita, deixant-li un bitllet amb una endevinalla que ella creu que, un cop resolta, el faria tornar. Jia ensenya a la nena una sèrie de trucs elaborats que li permeten suposadament reconèixer les cartes per l'olor, i els dos més tard aconsegueixen estafar un cap de la màfia. En Jia planeja deixar la noia enrere, però es troba amb el bitllet amb una resposta senzilla, però profana a l'endevinalla escrita. Abans que pugui tornar amb la noia, el roben i el maten apunyalat. Mentrestant, el cap de la màfia demana a la noia que esbrini el missatge final que la seva filla separada li va deixar en un tros de paper cremat abans de morir. La noia olora el paper i ho fa amb èxit.
En una ciutat portuària, la nit de Cap d'Any de 1999, el Delirant, ara el jove pinxo Apollo, s'enamora d'un jove cantant i prostituta anomenada Tai Zhaomei. Ell afirma no haver besat mai cap noia, mentre que ella afirma no haver mossegat mai ningú. Vagant pels carrers de la ciutat, tots dos se separen i Tai és arrossegada de tornada al seu bar de karaoke pel seu cap, el Sr. Luo. Apollo irromp al bar i és brutalment apallissat pels sequaços de Luo, però Luo finalment permet que la parella marxi en pau i navegui en un vaixell. Tai es revela a si mateixa com a vampir i mossega Apollo al coll amb el seu consentiment. Es besen apassionadament mentre surt el sol, després Apollo sucumbeix a les seves ferides i Tai queda aclaparada per la llum del sol.
El Delirant mor després del somni final. Shu el vesteix amb els seus vestits de monstre, realitza un ritu funerari per ell i intenta comunicar-se amb ell per última vegada a través del llenguatge del cinema. La pel·lícula conclou en una sala de cinema de cera, omplida lentament per figures brillants que finalment es fonen.
Repartiment Jackson Yee com a Delirant / Qiu Moyun / Mongrel / Jia Shengjun / Apollo Shu Qi com a La Gran Altre / Mare / Veu en off Mark Chao com a Comandant Li Gengxi com a Tai Zhaomei Huang Jue com a Sr. Luo Chen Yongzhong com a Esperit de l'Amargor Zhang Zhijian com a Vell Mestre Chloe Maayan com a la Criada Yan Nan com a Instrumentista Guo Mucheng com a Nena
Producció La pel·lícula sense títol de Bi Gan es va anunciar el 2021, quan Huace Pictures va anunciar que produiria la seva pròxima obra; Huace també havia finançat la pel·lícula anterior de Bi, Llarg viatge cap a la nit (2018). Els informes inicials indicaven que entraria en producció el 2022. Tanmateix, Variety va informar que Bi encara estava acabant el guió el setembre de 2023, i que la pel·lícula va rebre el títol en anglès de Resurrection. Shu Qi i Jackson Yee van ser els actors principals, i Dong Jingsong va ser contractat com a director de fotografia, havent treballat anteriorment amb Bi a Llarg viatge cap a la nit.
Segons Bi, l'ús d'un "monstre de cinema" a la pel·lícula fa referència al cinema expressionista alemany, en particular a pel·lícules de terror com El gabinet del Dr. Caligari (1920) i Nosferatu (1922); El seu primer capítol està ambientat a principis del segle XX, "[emprant] el llenguatge cinematogràfic d'aquella època".
Rodatge La fotografia principal es va dividir en tres fases, amb la primera fase començant a rodar-se l'abril del 2024, la segona finalitzant el setembre de 2024. El rodatge va tenir lloc en exteriors a diverses ciutats, com ara Chongqing i Copenhaguen. La tercera fase del rodatge es va reprendre el quart trimestre del 2024 i va concloure l'abril del 2025.
En una roda de premsa, Jackson Yee va declarar que el rodatge del long take de 30 minuts de la pel·lícula va trigar més de mig mes a fer-se; es va haver de filmar de nit i només es podia fer un pla cada dia. Bi va dir que va ser una part relativament fàcil del procés de rodatge, ja que l'equip tenia experiència prèvia en el rodatge dels plans llargs de les seves dues pel·lícules anteriors, Kaili Blues (2015) i Llarg viatge cap a la nit. Dong va gravar la presa llarga utilitzant el DJI Ronin 4D.
Postproducció Una versió preliminar es va acabar el maig de 2025, pocs dies abans de la seva estrena a Canes; Bi va dir més tard que la versió cinematogràfica seria diferent de la versió projectada a Canes, ja que calia més edició i treball en els efectes visuals.
Llançament Resurrection es va estrenar en competició al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes el 22 de maig del 2025. Va ser una incorporació tardana al festival, ja que no s'havia inclòs en l'anunci inicial de la llista de finalistes el 10 d'abril del 2025; es va afegir el 8 de maig de 2025. El retard es va atribuir al fet que la pel·lícula primer havia d'obtenir l'aprovació nacional de l'Administració Nacional de Ràdio i Televisió, que finalment li va concedir una llicència de projecció pública. També va competir a la secció de competició del 30è Festival Internacional de Cinema de Busan el 23 de setembre de 2025, i a la secció oficial de la 70a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.
L'abril de 2025, Huace Pictures li va donar una data de llançament estimada per a la segona meitat de 2025 o 2026. Durant una entrevista a Cannes el maig de 2025, Bi va dir que esperava que es publiqués el 2025.
Janus Films va adquirir els drets de distribució nord-americans després de la cloenda del festival. Té previst estrenar la pel·lícula als Estats Units el 2025.
Es va estrenar als cinemes de la Xina el 22 de novembre de 2025 per Huace Pictures. A Hong Kong es va estrenar el 27 de novembre i a Taiwan el 28 de novembre.
Recepció Taquilla En el seu cap de setmana de debut a la Xina, Resurrection va estrenar-se, en primer lloc, a la taquilla, i va recaptar 116,8 milions RMB (16,5 milions de dòlars), superant Guardians de la nit: Kimetsu no Yaiba - La fortalesa infinita (15,6 milions de dòlars) i Now You See Me: Now You Don't (7 milions de dòlars). Va ser la segona pel·lícula de Bi Gan a debutar al número u a la taquilla xinesa, després de Llarg viatge cap a la nit el 2019.
Resposta de la crítica Resurrection va rebre crítiques generalment positives dels crítics, que van elogiar la direcció i l'estil de Bi Gan, tot i que alguns van discrepar amb la seva narrativa opaca. Al lloc web agregador de crítiques Rotten Tomatoes, el 89% de les 35 crítiques són positives. El consens dels crítics del lloc web diu: "Empenyent els límits de la narrativa amb un estil aclaparador, Resurrection de Bi Gan és a parts iguals inscrutables i revigorantment desperta a les infinites possibilitats del cinema". Metacritic, que utilitza una mitjana ponderada, va assignar a la pel·lícula una puntuació de 84 sobre 100, basada en 19 crítics, cosa que indica crítiques "universalment aclamades".
Peter Bradshaw de The Guardian li va donar quatre de cinc estrelles, escrivint: "És una pel·lícula profundament misteriosa l'enigma de la qual s'estén al títol: és el que està passant 'resurrecció'" en algun sentit transformador clar? [...] Fer o respondre aquestes preguntes potser no és l'objectiu de la pel·lícula i la seva qualitat enigmàtica, combinada amb els seus espectaculars efectes visuals, pot deixar alguns públics agnòstics, i jo mateix no estava segur dels efectes de pel·lícula muda. Tot i això, és una obra d'art real." A The New York Times, Manohla Dargis va dir: "El que fa que la pel·lícula sigui especialment deliciosa és que Bi Gan canvia els estils visuals i les tècniques narratives al llarg d'aquesta odissea cinematogràfica. [...] Ple de guinys a altres pel·lícules i cineastes, «Resurrection» és una delícia per a cinèfils. [Potser] està envoltat de malenconia, però el mateix viatge de Bi Gan a través del cinema és animador i encoratjador."
Alguns crítics van destacar la presa llarga de la pel·lícula que apareix a prop del final. Ben Croll de TheWrap la va qualificar de "seqüència de bravura concebuda sense alè i sorprenentment aconseguida [...]"; Su Zhuo a The Film Stage va escriure, "L'escapada de Cap d'Any, en particular, és una meravella absoluta. Hi ha una fluïdesa casual en com es desenvolupen les coses a mesura que dos personatges es fan camí pel barri que crea immediatament una atmosfera surrealista, semblant al trànsit. [...] Aquestes eleccions, p. ex. quan tot l'esquema de colors del fotograma canvia amb l'entrada enèrgica d'un personatge a l'habitació, et deixa sense alè."
En una crítica negativa de Deadline, Damon Wise va criticar la trama de la pel·lícula: "Si bé els elements visuals són infinitament inventius, la narrativa és simplement interminable; cap d'aquestes vinyetes sembla tenir cap trama o resolució, cosa que sens dubte és genial com a concepte però no gaire divertida de veure. [...] «Resurrection» (sigui el que sigui que signifiqui realment aquest títol) és estranyament alliberadora, ja que és una pel·lícula que —sembla— funciona amb la lògica dels somnis i deixa la interpretació depèn de l'individu."
Reconeixements