Andrés de Torrentes (Berlanga de Duero, cap el 1510 - Toledo, 4 de setembre, 1580) va ser un clergue compositor, organista i mestre de capella espanyol. |url=https://www.mgg-online.com/mgg/stable/23439 |obra=MGG Online |idioma=de|data=novembre de 2016 |dataaccés=15 de setembre de 2022}}
Biografia Són poques les dades que es coneixen de l'origen d'Andrés de Torrentes. Se sap que procedia de Berlanga de Duero, que ja apareix a les actes capitulars i al seu testament. La data de naixement es calcula d'una menció el 28 de novembre de 1570, que fa referència a Torrentes com «un home de seixanta anys».}
Les primeres notícies segures són del 7 de juny de 1538, quan les actes capitulars noten que Torrentes sol·licita la posició de cantor a la capella musical de la Catedral de Toledo. El mestre de capella a l'època, Francisco Maldonado, devia estar malalt o incapacitat, perquè el juliol d'aquell mateix any Torrentes es va encarregar dels infants del cor amb un sou de 2500 maravedís, treball habitualment responsabilitat del mestre. El fet indica que és possible que ho estiguessin preparant perquè fos el successor de Maldonado, però a l'agost va tornar a Berlanga de Duero, per la qual cosa es va pensar que no tornaria. No obstant això, hi va tornar el 9 de novembre, i va reprendre les seves responsabilitats anteriors.}
Després de la mort de Maldonado, el 3 de desembre es va nomenar Torrents mestre de capella de la Catedral de Toledo, probablement gràcies a la intercessió del cardenal Juan Tavera. Se li va prometre el salari del mestre, a més dels 15,955,5 maravedís que ja cobrava pels infants. Torrents va obtenir la ració 44, «de tenor», que durant el tenien els mestres de capella a Toledo. Tot i això, les actes mostren que Torrentes no va rebre l'augment de salari que se li havia promès. Entre les responsabilitats del mestre de capella de Toledo hi havia l'educació dels infants: allotjament, alimentació i l'ensenyament de música, gramàtica i llatí. A més, era responsable dels assajos i la direcció de la polifonia i de fer classes diàries de cant d'òrgan al públic general. Va col·laborar amb els organistes Andrés López i Gaspar Chaves, que ocupaven el càrrec el 1539, a més de vuit instrumentistes més i un cor de cant pla. El cor d'infants, els Seises, s'estima entre vuit i setze.}
El 16 de juliol de 1540 va sol·licitar un permís per visitar el seu pare malalt, però es devia endarrerir en el retorn, i el consell municipal va declarar vacant el magisteri el 29 d'octubre d'aquell any. Torrentes va sol·licitar el suport del cardenal Tavera, que va escriure al consell municipal informant que Torrentes havia emmalaltit i no podia tornar. Sembla que Torrentes no va rebre el seu salari a l'últim terç de 1540, però l'1 de gener de 1541 el mestre havia retornat a Toledo. No sembla haver estat una excusa, ja que els dos anys següents li van ser concedits diversos permisos per malaltia: el 12 d'agost de 1542, 12 dies; el 7 de setembre, 30 dies a la seva ciutat natal; el 6 de novembre de 1543, 10 dies; i el 17 d'abril del 1544, un temps no especificat. I malgrat això, el 1542 va compondre la seva millor obra: Missa super Nisi Dominus i a més l'arquebisbe Juan Tavera li va encarregar que dirigís la recopilació de diversos llibres eclesials de música polifònica, inclosos grans pergamins bellament il·luminats, en un sol volum. Tot i això, el seu salari seguia en els 5,000 maravedís, una quarta part del que havia cobrat Maldonado. Les absències per malaltia van continuar: l'11 de novembre de 1544 s'esmenta gran malaltia; el 12 de gener de 1545 altres dotze dies; el 12 de gener de 1545, 20 dies i el 16 de març finalment va renunciar al càrrec, sense que se n'esmentin les raons.}
El 12 de maig de 1545 el capítol de Toledo va emetre els edictes per ocupar de nou el càrrec de mestre de capella i el 31 d'agost es va nomenar Cristóbal de Morales successor de Torrents. Solament romandria dos anys, principalment a causa de la seva mala salut, dificultats de diners i possiblement també a causa de diferències musicals. Va renunciar el 9 d'agost de 1547 i les oposicions organitzades per trobar-li un substitut no van produir els resultats desitjats. Es va decidir escriure a Torrentes —que estava treballant com a sacerdot a la diòcesi d'Osma— perquè tornés al càrrec. L'1 de febrer de 1548 Torrentes va prendre possessió del càrrec de nou, amb un salari de 43,500 maravedís.}
No hi ha gaires notícies d'aquest segon magisteri de Torrentes a Toledo, però va ser productiu quant a composició, tot i que sembla que va deixar de compondre el 1549, ja que no se li coneixen obres posteriors. A l'octubre de 1552 va dirigir la música de la cavalcada funerària del cardenal Tavera des de Valladolid, on va morir, fins a l'Hospici de Sant Joan a Toledo. Per raons desconegudes, el 26 de juny de 1553 Torrentes va lliurar la seva renúncia al consell municipal. És possible que fos per raons econòmiques, ja que en els anys anteriors Torrentes havia sol·licitat préstecs considerables, de 50 000 i 74 666 maravedís. El 4 de juliol es van publicar els edictes i es va donar un termini de 60 dies. Es van presentar a les proves Bartolomé Quevedo, Cristóbal de Morales, Juan Gómez d'Alzaga i Ramiro Ordóñez, i va guanyar Quevedo, que va ser nomenat mestre de capella de la Catedral toledana el 14 de febrer de 1554. Quevedo va ser acomiadat «per mal condicionat» a principis de 1563. El 15 d'abril del 1563 magisteri va ser lliurat a Bernardino de Ribera, que procedia de la Catedral d'Àvila. Tots dos compartirien les responsabilitats del magisteri fins a la mort de Quevedo, que devia passar poc abans del 28 de novembre de 1570. El 2 de novembre de 1570 va sol·licitar trenta dies per malaltia, que va haver de ser seriosa, ja que es va arribar a discutir portar de nou a Torrentes a Toledo, el que van dur a terme.}
El 8 de febrer de 1571, Torrentes va rebre la prebenda que havia estat de Quevedo, per la qual cosa va cobrar com a «cantor» i no com a mestre de capella fins al juny de 1572, quan li van afegir 40,000 més maravedís als 90,000 que se li havia pagat fins llavors. Fins a la partida de Ribera, el juliol del 1573,Torrentes no va rebre la prebenda del mestre de capella. El 29 de gener de 1574 va ser nomenat capellà. A partir de 1578 es comencen a notar un deteriorament en les funcions de Torrentes: Jorge de Santa María va rebre pagament per la composició d'algunes nadales. El 5 de juny de 1579 Torrentes va renunciar a la capellania. El 13 de novembre d'aquell mateix any va ingressar a l'Hospital del Nunci, però el 27 ja estava jutjant les oposicions a organista. El 4 de setembre de 1580 Torrentes va morir a Toledo, probablement de refredat, malaltia que plagava Toledo aquest hivern.}
Obra Se sap que Torrentes va compondre 59 obres, de les quals se'n conserven 56 i un fragment d'una altra. Tota la música va ser copiada en un manuscrit el 1549 i no hi ha proves que Torrentes compongués res posteriorment. A excepció d'una missa completa, les altres composicions de Torrents es redueixen a composicions eclesiàstiques menors: 14 salms de vespres, 16 himnes, 14 magníficats, dos nunc dimitis, un motet, dos lamentacions, dues antífones i tres fabordons.}
Enregistraments Lobo, Alonso; Torrentes, Andrés de; Morales, Cristóbal de (1997). «The Legacy of Toledo Spanish Renaissance Music». Meridian Records (CDE 84345).
Referències
Categoria:Nascuts el 1510 Categoria:Morts a Toledo Categoria:Compositors espanyols del Renaixement Categoria:Compositors castellanolleonesos Categoria:Organistes espanyols Categoria:Mestres de capella espanyols Categoria:Religiosos castellanolleonesos Categoria:Compositors morts al segle XVI Categoria:Compositors nascuts al segle XVI