Edolisoma erythropygium és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels campefàgids (Campephagidae) que es troba a les illes de Tabar i Lihir, així com a les illes de l'arxipèlag de les Illes Salomó.
Descripció Edolisoma erythropygium és un semblant a un petit cucut. Els mascles són principalment grisos amb la cara , ales i cua negres. La femella distintiva és majoritàriament de color marró vermellós, amb les parts inferiors beix. Hi ha variació geogràfica, amb femelles sense barres a la major part de l'àrea de distribució, però amb les parts inferiors barrades en alguns llocs. Les vocalitzacions poc conegudes, però inclouen una llarga sèrie de notes "txiap".
Distribució i hàbitat Es troba en una àrea de distribució restringida a les Illes Salomó, així com en un parell d'illes petites davant de Nova Irlanda, sol o en parelles en hàbitats forestals i límits forestals a altituds baixes i mitjanes.
Taxonomia i etimologia Edolisoma erythropygium va ser descrita formalment el 1888 per l'ornitòleg anglès Richard Bowdler Sharpe basant-se en exemplars recollits a l'illa de "Guadalcanar" (Guadalcanal) a les illes Salomó. Va encunyar el nom binomial Endoliisoma erythropygium.
Aquesta espècie es considerava anteriorment una subespècie d'Endolisoma remotum (l'eruguera de la Melanèsia), però basant-se en dades genètiques moleculars i una comparació del plomatge i la vocalització, la va ser promoguda a l'estatus d'espècie i ara inclou quatre subespècies, totes les quals anteriorment estaven incloses a Endolisoma remotum. Aquest reconeixement no és compartit per les taxonomies que segueixen BirdLife International com ara el Manual del ocells del món (HBW).
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:
E. e. ultimum (Mayr, 1955) – Illa Tabar, illa Lihir i illes Tanga (a l'est del centre de Nova Irlanda; nord-est de l'arxipèlag de Bismarck). E. e. saturatius (Rothschild & Hartert, 1902) – Illa Buka a Illa de Bougainville i grup de Nova Geòrgia (nord i centre de les illes Salomó). E. e. erythropygium (Sharpe, 1888) - Guadalcanal, illa de Savo (al nord de Guadalcanal), illes Florida, illa Malaita i illa Ulawa (al sud-est de Malaita; illes Salomó sud-est). E. e. nisorium (Mayr, 1950) - Illes Russell (centre-sud de les illes Salomó).
L'epítet específic erythropygium combina el grec antic «ερυθρος/eruthros» que significa “vermell” amb «-πυγιος/-pugios» que significa “amb natja”. Sharpe va explicar que el nom s'aplicava a l'ocell femella.
Referències
Categoria:Campefàgids Categoria:Ocells d'Àsia