va ser un geògraf, operador de ràdio i explorador de l'Àrtic rus.
Fill d'un professor d'idiomes, Theodore Krenkel, i de la seva dona, Maria, d'origen alemany, va arribar a Moscou el 1910 amb la seva família i el 1913 va començar els seus estudis. Després de graduar-se en radiotelegrafia el 1922, va anar a Leningrad a la recerca de feina, però acabà acceptant un lloc de treball a Nova Zembla el 1924.
Va treballar com a operador de ràdio a les estacions polars de l'estret de Màtotxkin (1924-1925 i 1927-1928) i a la badia de Tikhaia (1929-1930). El 12 de gener de 1930 va establir el rècord mundial de la comunicació per ràdio més llarga entre la Terra de Francesc Josep i l'Antàrtida. El 1931 va participar en una expedició àrtica a bord del Graf Zeppelin i el 1932 i 1933-1934 a bord dels trencaglaços Sibiriakov i Chelyuskin.
Posteriorment, entre el 1935 i 1936, fou operador de ràdio a l'estació del cap Olovianni i el 1936 a l'estació de l'illa Domaixni. De 1937 a 1938, junt a Ivan Papanin, Piotr Xirxov i Ievgueni Fiódorov fou un dels quatre membres de l'expedició Pol Nord-1 en una estació de gel a la deriva, per la qual va rebre el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.
Fou diputat del Soviet Suprem de la Unió Soviètica entre 1937 i 1946. El 1951 es va incorporar al Servei Federal Rus de Vigilància Hidrometeorològica i Ambiental, del qual va esdevenir director el 1969.
Va morir a Moscou el 1971 i està enterrat al cementiri de Novodévitxi.
Bibliografia William J. Mills, Exploring Polar Frontiers: A Historical Encyclopedia, 2003, , 501 Wolfgang Buddrus, Das waren Funker: Erinnerungen an einen vergangenen Beruf, 2014,
Referències
Categoria:Exploradors russos Categoria:Exploradors de l'Àrtida Categoria:Morts a Moscou Categoria:Persones de Białystok Categoria:Herois de la Unió Soviètica Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Nascuts el 1903