va ser prebost dels mercaders de París sota el rei Joan II de França, anomenat Joan el Bo (Jean le Bon). Es va distingir en la defensa dels petits artesans i gremials que constituïen la major part de la població de la ciutat.
Com a delegat del Tercer Estat, va tenir un paper important a les assemblees generals celebrades durant la Guerra dels Cent Anys. El 1357, es va trobar al capdavant d'un moviment de reforma que intentava instituir una monarquia francesa controlada, enfrontant-se al poder reial del Dofí o hereu al tron. Durant la rebel·lió camperola jacqueria, va donar suport a Carles II de Navarra per sobre del Dofí, Carles V. Va ser assassinat mentre intentava obrir les portes de la capital a les multituds de la rebel·lió.
Vida personal Étienne Marcel va néixer en la rica burgesia parisenca, fill del teixer Simon Marcel i d'Isabelle Barbou. Com Jacob van Artevelde a Flandes, la seva criança a la classe alta urbana el va apropar als poderosos; va créixer en una època en què les ciutats s'estaven convertint en una força política, especialment París, que era la ciutat més gran de l'Europa occidental (la seva població cap al 1328 s'estima en 200.000 persones).
Étienne Marcel es va casar primer amb Jeanne de Dammartin, i després amb Marguerite des Essars, que li va sobreviure.
Carrera política Marcel és esmentat com a prebost de la el 1350. El 1354 va succeir Jean de Pacy com a prebost dels comerciants parisencs, representant els líders mercantils del Tercer Estat dels Estats Generals, en un moment de grans canvis; una de les seves primeres assemblees, la del 1355, tenia com a objectiu controlar les finances del regne.
El 1356, el rei Joan va ser fet presoner pels anglesos després de la batalla de Poitiers. El 17 d'octubre, el seu hereu, el dofí Carles, va convocar els Estats Generals. Juntament amb Robert le Coq, bisbe de Laon, Marcel va tenir un paper destacat; un comitè de vuitanta membres, format pels dos, va pressionar les seves demandes de nous impostos amb tanta insistència que el dofí va acomiadar l'òrgan. Mentrestant, per protegir l'accés oriental a París, Marcel va construir una porta fortificada (la Bastilla original).
Les dificultats financeres, sobretot les relacionades amb el rescat del rei Joan, van obligar el Dofí a convocar-los una vegada més el 3 de febrer de 1357, i la conseqüència va ser la promulgació d'un gran edicte de reforma. Joan el Bo va prohibir la seva aplicació, i va sorgir un conflicte entre Marcel i el Dofí, i Marcel va intentar enfrontar Carles el Dolent, rei de Navarra, a Joan. Els Estats Generals es van reunir de nou el 13 de gener de 1358, i el 22 de febrer la població de París, liderada per Marcel, va envair el palau i va assassinar els mariscals de Xampanya, Jean de Conflans, i de Normandia, Robert de Clermont, davant dels ulls del príncep.
Les assemblees havien demostrat ser incapaces de resoldre la crisi del regne. L'assassinat dels nobles va minar el suport de Marcel per part de l'aristocràcia. El dofí, Carles, ara podia prendre el poder i salvar la corona per a la línia Valois.
A partir d'aleshores, Marcel es va mostrar obertament hostil al tron. Després d'esperar en va que la insurrecció de la Jacquerie pogués girar al seu favor, va donar suport al rei de Navarra, les bandes armades del qual infestaven els voltants de París. La nit del 31 de juliol, Marcel estava a punt d'obrir-los les portes de la capital, però Jean Maillart va impedir l'execució d'aquest pla. Marcel va ser assassinat pels guàrdies de la Porta Saint-Antoine ; la burgesia parisenca creia que havia anat massa lluny en oposar-se al rei i pensava que podria lliurar la ciutat als anglesos. Durant els dies següents, els seus seguidors també van ser executats, i el Dofí va poder tornar a entrar a París.
Referències
Categoria:Persones de la Guerra dels Cent Anys Categoria:Polítics parisencs Categoria:Morts el 1358 Categoria:Morts a París Categoria:Nascuts el 1315