Nikolai Alekseievitx Voznesenski (rus: Николай Алексеевич Вознесенский) (1903-1950) va ser un polític i planificador econòmic soviètic que va supervisar el desenvolupament del Gosplan durant la Gran Guerra Pàtria. Protegit de Andrei Jdànov, Voznesenski va ser nomenat viceprimer ministre al maig de 1940 a l'edat de 38 anys. Va estar directament implicat en la recuperació de la producció associada amb el trasllat de la indústria cap a l'est al començament de la guerra, per a salvaguardar-la dels atacs aeris alemanys. La seva obra L'Economia de l'URSS durant la II Guerra Mundial analitza aquest procés.

Després del conflicte, no obstant això, les seves idees sobre millorar i administrar l'activitat econòmica soviètica es van enfrontar amb les visions dominants i el seu paper en la reorganització de l'estructura econòmica de Leningrad abans de la guerra van portar a la seva persecució durant el Cas de Leningrad. Va ser trobat culpable de traïció i sentenciat a mort.

Es desconeix la forma en què va morir. Algunes fonts afirmen que va morir de fred, mentre era conduït de nit entre dues presons mig nu; altres fonts indiquen que va ser afusellat.

Va ser rehabilitat en 1954.

Biografia Nikolai Voznesenski va néixer a Tula en la família d'un empleat d'una oficina forestal. Era germà menor d'Alexander Voznesenski. El seu primer treball va ser com aprenent de serraller.

Voznesenski es va unir al Komsomol en el 1919 i va ascendir ràpidament en les seves files fins convertir-se en l'editor en cap del periòdic Kommunar, que era l'òrgan oficial del Districte Tula Komsomol en 1925.

Després de graduar-se en la Universitat Comunista de Sverdlov, en 1928 va ser enviat a estudiar a la Facultat d'Economia de l'Institut de Professors Vermells i, a partir de 1931, es va convertir en professor del mateix institut. En 1935 va obtenir el títol de Doctor en Economia.

Voznesenski va ascendir ràpidament en les files del partit amb el suport del seu mentor, Andrei Jdànov. En 1934 es va convertir en membre de la Comissió Central de Control i va ser representant de la comissió de control del partit en Donetsk. De 1935 a 1937, va dirigir la Comissió de Control de Leningrad, després d'això va gaudir d'un ràpid ascens durant la Gran Purga, quan els arrestos massius van obrir vacants en el nivell més alt. En novembre de 1937, va ser nomenat subdirector del Comitè Estatal de Planificació (Gosplan), del que va ser nomenat president en 1938, després de l'arrest de l'anterior titular, Valeri Mejlauk.

En març de 1941, Voznesenski va renunciar a la presidència del Gosplan, però va ser escollit candidat a membre del Politburó del VKP (b), i va rebre el lloc recentment creat de Vicepresident del Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom, aproximadament el Gabinet de Ministres de la Unió Soviètica), el qual es va convertir en un dels homes més poderosos de l'Unió Soviètica a l'edat de trenta i vuit anys.

Durant la guerra germà-soviètica, va ser responsable de posar l'economia en peu de guerra. En 1942, va ser cooptat pel Comitè de Defensa de l'Estat i va tornar a ser president del Gosplan entre 1942 i 1949. El 20 d'agost de 1945, després dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, va ser nomenat membre del Comitè Especial sobre l'Ús de l'Energia Atòmica, responsable del desenvolupament d'una bomba atòmica soviètica.

Després de la guerra, Voznesenski va retornar al seu lloc com vicepresident del Consell de Ministres. En març de 1946, va presentar el primer Pla Quinquennal de postguerra. L'octubre de 1946, en un incident que posteriorment va formar part de l'infuent Discurs Secret de Nikita Khrusxov davant el XX Congrés del partit, Voznesenski va ser cooptat per la Comissió del Politburó per Assumptes Exteriors, les competèncias les quals s'estaven ampliant per incloure la construcció interna i la política interior. S'insinua que Stalin va crear aquest comitè per excloure a certs membres del Politburó del procés de presa de decisions, incloent al seu eventual successor, Gueorgui Malenkov, qui es trobava temporalment en desgràcia.

Des del 28 de febrer de 1947 fins el 7 de març de 1949, Voznesenski va ser membre de ple dret del Politburó del Partit Comunista de tota l'Unió.

El desembre de 1947, va publicar la seva obra principal, "L'economia de guerra de l'URSS durant la Gran Guerra Pàtria", que li va valer el Premi Stalin i un premi de 200.000 rubles. En aquesta, va predir que, com resultat de l'absorció d'Europa de l'Est per l'esfera d'influència soviètica, "la crisi general del capitalisme s'havia aguditzat", que l'alt nivell de productivitat aconseguit en Estats Units durant la guerra seria seguit per "una nova crisi econòmica devastadora i atur crònic" i que "després d'haver enriquit al poble durant la Segona Guerra Mundial, el capitalisme monopolista estatunidenc es situa ara al cap del camp antidemocràtic... i s'ha convertit en l'instigador de l'expansió imperialista a tot arreu.

El llibre refutava les opinions de l'economista hongarès Eugen Varga, qui va pronosticar una atenuació d'alguns dels trets més durs del capitalisme i va argumentar que els països d'Europa de l'Est ocupats per l'Exèrcit Roig no representaven una gran pèrdua pel capitalisme mundial. Varga no era una figura important com Voznesenski, però se li va permetre defensar-se, el que implicava que comptava amb una poderosa protecció.

Privat de la protecció d'Andrei Jdànov, mort a l'agost de 1948, Voznesenski va ser el derrotat en una lluita de poder amb Lavrenti Béria i Georgi Malenkov. El 7 de març de 1949, va ser destituit del càrrec de vicepresident del Consell de Ministres de l'URSS i del Politburó, i va ser reemplaçat com president del Gosplan per Maksim Saburov, protegit de Malenkov.

En una resolució adoptada pel Comitè Central, Voznesenski va se acusat de ser deliberadament responsable de "...la desaparició de documents secrets en el Comitè Estatal de Planificació de l'URSS". Va ser arrestat el 27 d'octubre de 1949 i condemnat a mort la nit del 30 de setembre de 1950. Es creu que va ser afusellat poc després d'anunciar-se el veredicte.

Voznesenski va ser rehabilitat pòstumament pel Col·legi Militar de la Cort Suprema de la Unió Soviètica el 30 d'abril de 1954, i la seva membresia va ser restituida en el Partit Comunista de la Unió Soviètica.

Referències

Bibliografia Simon Sebag-Montefiore, Stalin: The Court of the Xarxa Tsar, Weidenfeld & Nicolson: 2003, p. 310. ISBN 1400042305 Washington, DC: Public Affairs Press, 1948. Article en Britannica

Categoria:Membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica Categoria:Morts a Sant Petersburg Categoria:Morts el 1949 Categoria:Persones de Tula (Rússia) Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Soviètics executats Categoria:Economistes russos Categoria:Comunistes russos Categoria:Científics soviètics Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1903