Pere Barsimes (en grec: Πέτρος Βαρσύμης; en llatí: Petrus Barsumes), també citat per Joan Malales com a Peter Barsymios (en grec: Πέτρος Βαρσύμιος), va ser un alt oficial, banquer i polític romà d'Orient del , actiu durant el regnat de l'emperador Justinià I (r. 527-565). Va ser prefecte del pretori d'Orient en dues ocasions.

Biografia Procopi de Cesarea ens ofereix un retrat negatiu de Barsimes, dient que abans de convertir-se en prefecte del pretori era un banquer deshonest d'origen sirià. Segons Procopi, el malnom li prové perquè:

Va formar part del personal de la prefectura pretoriana d'Orient, on, segons el mateix autor, va atreure l'atenció de l'emperadriu Teodora (r. 527-548), que va recórrer a ell per a resoldre els obstacles en el camí dels seus plans. Si s'ha de jutjar per la seva capacitat financera i els seus càrrecs posteriors, és possible deduir, segons els autors de la Prosopography of the Later Roman Empire, que va ocupar algun càrrec fiscal a la prefectura. El 542, s'esmenta a un individu del mateix nom que va ocupar el càrrec de "comte de les sagrades liberalitats" (comes sacrarum largitionum), una espècie de ministre del tresor públic. Aquest personatge s'ha identificat amb Barsimes, i fins i tot s'ha suposat que ja ocupava aquest càrrec abans d'aquesta data, és a dir, des del 538, succeint a Estrateg (535-538). Exercint aquest càrrec se li van concedir els títols de patrici, segons Joan d'Efes i de cònsol honorari el 559 en un dels edictes de Justinià. L'any 543, va succeir a Teodot com a prefecte pretorià d'Orient, càrrec que va conservar fins a 546.

Com a prefecte, va rebre l'orde de Justinià de mantenir en superàvit el pressupost de l'Estat, que corria el risc de fallida a causa de la pesta que va provocar una forta caiguda dels ingressos. No obstant això, els mètodes que va utilitzar Pedro Barsimes per a aconseguir-ho el van fer impopular entre el poble i van ser condemnades per Procopi:

Impagaments als soldats de la frontera. Va reprendre la compravenda de càrrecs. Va vendre el gra de mala qualitat de Constantinoble als habitants de les ciutats d'Orient, obligant-los a comprar-lo a un preu més alt que si hagués estat de bona qualitat. Segons Procopi, els habitants trobaven el pa que compraven tan immenjable que arribaven a tirar-lo a la mar i als embornals. El que era de bona qualitat a Constantinoble el venia al doble del seu valor a les ciutats assolades per la fam. Va encoratjar als habitants de Bitínia, Tràcia i Frígia a portar ells mateixos a Constantinoble el gra que els havia comprat en temps de fam.

El descontentament que va causar a la capital, tant entre la població com entre els soldats no remunerats, va estar a punt d'empènyer a Justinià a deposar-lo, però gràcies a la protecció de Teodora va mantenir el càrrec fins a 546, i poc després, l'any 547, per intercessió de l'emperadriu, es va convertir un altre cop en comes sacrarum largitionum. Procopi, molt en contra seva, relata altres iniquitats seves:

Va fer pagar a la població forts impostos dels quals només va lliurar a Justinià una petita part, mentre que la resta dels ingressos fiscals se'ls va quedar ell, enriquint-se a costa dels seus súbdits. Va fer retallades a les pensions. Va establir el monopoli del comerç de la seda, especulant amb ella i enriquint-se.

Es desconeix fins a quin any va exercir aquest càrrec. Segurament encara l'exercia el 550, quan Procopi va concloure la seva Història secreta, i és possible que romangués al càrrec fins el 555, quan va ser triat prefecte del pretori d'Orient per segona vegada. Va ocupar aquest càrrec fins a maig de 562.

Llegat Procopi afirma que Barsimes tenia un profund interès pels embruixadors i els dimonis i era un decidit defensor dels maniqueus. Se sap que va ser honrat amb una estàtua d'or a la qual es van inscriure versos de l'escolàstic Lleonci recordant la seva carrera, així com que va manar construir un palau a Constantinoble que més tard seria regalat per l'emperador Maurici (r. 582-602) a la seva germana. Es creu que aquesta residència va ser construïda per a substituir a una altra seva que va ser incendiada el 562 per la facció blava de l'Hipòdrom. També se sap que va promulgar un edicte prefectorial, que no s'ha conservat, durant un dels seus mandats.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs "Peter Barsymes", en Enciclopèdia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc. Consultat el 22 de juny de 2025.

Categoria:Patricis Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Funcionaris romans d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle VI