fou un monjo i bisbe grec de Jerusalem des del 387 fins al 417. Joan II va succeir Ciril en el tron episcopal de Jerusalem el 386 o 387. Va ser l'autor, segons un nombre creixent d'estudiosos moderns,Paul F. Bradshaw, The Search for the Origins of Christian Worship 2002 , pag 113 de les cinc catequesis mistagògiques tradicionalment atribuïdes al seu predecessor Ciril.
És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Copta i per l'Església Ortodoxa Oriental, que celebra la seva festivitat el 30 de març.March 30/April 12 . Orthodox Calendar (PRAVOSLAVIE.RU).Συναξαριστής. 30 Μαρτίου . ECCLESIA.GR. (H ΕΚΚΛΗΣΙΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ).Great Synaxaristes: Ὁ Ἅγιος Ἰωάννης Πατριάρχης Ἱεροσολύμων. 30 ΜΑΡΤΙΟΥ. ΜΕΓΑΣ ΣΥΝΑΞΑΡΙΣΤΗΣ. També és honrat com a sant per l'Església Catòlica Romana, que el commemora el 10 de gener (Martyrologium Romanum, 2004, p. 92).
Biografia El 386 fou elegit bisbe de Jerusalem succeint Ciril quan tenia uns trenta anys. Era eloqüent i tenia talent: Teodoret l'esmenta amb admiració. Parlava hebreu, siríac i grec i probablement llatí.
Les doctrines origenistes atribuïdes a Joan eren: (i.) que el Fill no veu el Pare; (ii.) que les ànimes estan confinades en cossos terrenals, com en una presó; (iii.) que el diable pot ser salvat; (iv.) que les pells amb què Déu va vestir Adam i Eva eren cossos humans; (v.) que el cos en la resurrecció serà sense sexe; (vi.) que les descripcions del Paradís són al·legòriques: els arbres signifiquen àngels i els rius les virtuts celestials; (vii) que les aigües per sobre i per sota del firmament són àngels i dimonis; (viii.) que la imatge de Déu es va perdre completament a la Caiguda.Philip Schaff, Jerome: The Principal Works of St. Jerome New York: Christian Literature Publishing Co., 1892 Text from CCEL Joan va ignorar les acusacions de l'origenisme i va donar garanties sobre la seva fe en la Trinitat: tanmateix, és probable que Joan tingués certes inclinacions origenistes.W. A. Jurgens The Faith of the Early Fathers 1979 , p. 201
L'ocasió immediata d'aquesta crisi va ser la visita d' Epifani, bisbe de Salamina a Xipre, a Jerusalem, l'any 394. Epifani va predicar, a l'Església de la Resurrecció, un sermó punyent contra l'origenisme, que es creia que anava dirigit directament a Joan. Després de moltes escenes indecoroses, Epifani va aconsellar a Jeroni i als seus amics que se separessin del seu bisbe Joan. Per ser completament independent d'ell, Epifani va ordenar Paulinià (germà de Jeroni) al sacerdoci. Epifani va intentar defensar la seva acció irregular, però Joan va apel·lar a Alexandria contra Jeroni i els seus partidaris com a cismàtics. El bisbe, Teòfil, es va posar immediatament del costat de Joan. La disputa es va prolongar així durant uns quatre anys i, després d'alguns intents de reconciliació i l'exhibició de molta amargor, que va arribar a la pràctica excomunió de Jeroni i els seus amics, la disputa va ser aturada, potser per Teòfil.Philip Schaff, Jerome: The Principal Works of St. Jerome New York: Christian Literature Publishing Co., 1892 Text from CCEL La disputa va tornar a esclatar quan Jeroni va criticar profundament la recepció reservada per Joan a alguns dels 400 monjos origenistes de Nítria, expulsats pels deserts egipcis pel bisbe d'Alexandria Teòfil (cinquanta d'aquests monjos van anar a Constantinoble i hi van trobar una cordial acollida amb el bisbe Joan Crisòstom l'any 401).
Es diu que durant un període fou arrià sota l'emperador Valent, però Sant Jeroni pensa que aquest rumors només eren per desacreditar-lo. Fou molt amic de Jeroni, que vivia en un monestir de Betlem, però després de vuit anys van sorgir problemes per l'actuació d'Epifani I de Constància (Xipre) que havia anat a Palestina per veure si les doctrines d'Orígenes guanyaven adeptes en el cercle de Joan, i va actuar amb energia contra aquestes doctrines. Joan va advertir Epifani de no actuar massa radicalment però l'afer va tenir serioses conseqüències: Joan es va negar a condemnar Orígenes i això va provocar l'hostilitat de Jeroni i d'altres eremites de Betlem, i Jeroni va ordenar prevere i diaca el seu germà Paulí, de manera irregular. Això va provocar la resposta de Joan, que va intentar desterrar Jeroni. Epifani defensà Jeroni i acusà Joan d'heretgia. Teòfil d'Alexandria va aconseguir una reconciliació vers el 400.
També fou acusat d'afavorir Pelagi, que llavors era a Palestina i que als concilis de Jerusalem i Diòspolis fou acusat d'heretgia (415), tot i que el segon concili el va absoldre. Jeroni va demanar suport al papa Innocenci I que va escriure a Joan en contra de Pelagi. Joan va donar suport a Sant Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble, durant el seu exili (404).
Escrits Segons l'escriptor eclesiàstic del segle V, Gennadi de Massília, Joan " va escriure un llibre contra aquells que menyspreaven els seus estudis, en què demostra que segueix el geni d'Orígenes, no el seu credo ".Gennadius of Massilia, De scriptoribus ecclesiasticis 31 text from CCEL
A causa de la seva *Damnatio memoriae*, els escrits de Joan II no es van conservar en general sota el seu nom, però, a més de les catequesis mistagògiques, és molt probable que certes homilies, en grec, georgià o armeni, li hagin de ser restituïdes, com va passar a la segona meitat del segle XX per a les seves homilies sobre la "Festa dels Àngels",M. van Esbroeck, Dans une Homily géorgienne sur les Archanges, in Analecta Bollandiana 89 (1971) 155-176 i sobre la "Dedicació de l'Església de Santa Sió"M. van Esbrœck, Une homélie sur l’Église attribuée à Jean de Jérusalem, in Le Muséon, 86 (1973), p. 283-304
Va escriure, segons diu Gennadi de Marsella a De Viris Illustribus 100.30, l'obra Adversus obtrectatores sui studii liber. Altres llibres foren escrits en grec i la seva traducció llatina no es va conèixer fins al segle VII: 1. Joannis Nepotis Sylcani, Hierosolym. Episcopi XLIV. Opera omnia quac hactenus incognita, reperiri potuerunt : in unum colleca, suoque Auctori et Auctoritati tribus Vindiciarum libris asserta 2. Liber de Institutione primorum Monachorum, in Lege Veteri exortorum et in Nova perseverantium, ad Caprasium Monachum. Interprete Aymerico Patriarcha Antiocheno 3. In stratagemata Beati Jobi Libri III 4. In S. Matthueum 5. Fragmenta ex Commentario ad prima Capita XI. S. Marci 6. Fragmenta ex Commentario in Lucam 7. Homiliae LXIII Referències
Categoria:Monjos romans d'Orient Categoria:Pares de l'Església grecs Categoria:Sants patriarques de Jerusalem Categoria:Sants de les Esglésies ortodoxes orientals Categoria:Bisbes del segle V Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Sants grecs Categoria:Religiosos israelians Categoria:Morts a Jerusalem Categoria:Bisbes de Jerusalem