Notícia dels moros a Torrebaixa (1425) es refereix a un document que prova l'existència de moros en el que hui és el municipi de Torrebaixa, de la província de València (País Valencià, Països Catalans). miniatura|300x300px| Vista parcial (nord-oriental) de Torrebaixa, des de la partida del Rento, any 2004
Introducció L'actual població i municipi de Torrebaixa, antiga Torrefondonera o Lugar del Villar de Orchet, o Orxeta, fou un llogaret de moros, segons demostren els registres documentals de la primeria del (1425), i es confirma així el sentir popular llegat per la tradició local.
El vocable "moro", del llatí maurus, fa referència a l'habitant o natural del nord-est d'Àfrica; així mateix, al·ludeix a la població musulmana de l'Al-Àndalus, i per extensió a la persona que professa la religió islàmica. D'altra banda, moro era la denominació col·loquial que reberen els mudèjars o moriscos en l'època medieval, i correspon el terme mudèjar al terme àrab muday-yan, que significa 'al qui se li ha permés quedar-se' en el territori conquerit.
Fins que foren expulsats, a començament del , els moriscos de la Corona Catananoaragonesa –Aragó, Catalunya, Mallorca, València, Sicília, Sardenya i Nàpols-n'eren una part important de la població, equivalent fins al 20% dels habitants. La seua ocupació principal al Regne de València era l'agricultura, com a vassalls de l'aristocràcia latifundista; en la resta, però, de la península, els moriscos "anaven solts i lliures" –segons l'arquebisbe de València, Joan de Ribera-, perquè eren tractants d'animals, ferrers, quincallers i artesans. miniatura|300x300px|Vista parcial (septentrional) de Torrebaixa, des de la partida de La Reguera, any 2016
Contingut del document Es conserva una carta enviada pel batle general de València -en Joan Mercader- als honorats batles d'Ademús i Castellfabib, en referència al rescat d'una dona anomenada Ecafaem Ebbo, que es trobava presa i condemnada a ser apedregada, per adulteri comés al llogaret de Torrefondonera (25 de maig del 1425).
Per aquesta carta es veu que el batle o administrador general del Regne de València envià una missiva a aquests batles d'Ademús i Castellfabib, i els ordenà que s'executàs una sentència contra certs moros de «Torrefondonera» («Torre Hondonera» o «Torrefondonars», també anomenat «Lloc del Villar de Orchet» i «Orxeta»), i de dos veïns d'Ademús.
Esmenta el nom i cognoms d'alguns moros, i se'n pot interpretar que han estat esposos successius de la dona mora Ecafaem Ebbo (dos semblen ser-ne germans, fills de Jucef Esenci, o potser amants, perquè el registre no ho aclareix. A més a més, afirma que «Torrefondonera» es trobava dintre el terme i sota la jurisdicció de la vila de Castellfabib. També, enforteix la tradició local, conforme l'actual despoblat d'Els Villares, a l'entorn de l'ermita de Sant Josep (Torrebaixa), que degué ser un llogaret de moros, i el solar de l'ermitori una humil mesquita. miniatura|Vista frontal (oriental) de l'ermita de Sant Josep, a Los Villares, amb la població de Torrebaixa al fons, any 2015 Al manuscrit apareix el nom del notari d'Ademús -el discret en Pedro López de Tertejar-, i el d'un veí de la vila -Domingo Navarro-, de professió llaurador. Aquests moros, el llaurador i el notari, "cadascun d'ells per si i per tots", havien de pagar cent florins, cinquanta al rei –en aquell temps ho era Alfons el Magnànim (1416-1458)- i altres cinquanta a una senyora d'Ademús -na Elvira Ruiz Muñoz-, segurament l'ofesa per l'adulteri. A canvi, "aquesta dona mora Ebbo serà redimida i rescatada del nostre poder", la qual, deslliurada de lapidació, seria donada en esclavitud al rei.
En acabant, manifesta que N'Elvira havia recorregut al batle, perquè els condemnats fessen efectiu el pagament que devien, amb les costes incloses. I com sembla que encara li restaven per cobrar cinquanta florins, és per això que el batle ordena als batles d'Ademús i Castellfabib -en raó que els obligats eren veïns d'aquella vila i de «Torrefondonera», llogaret de Castellfabib-, que es fes efectiva l'execució en els béns dels obligats. D'altra banda, s'hi pot veure com l'adulteri de les dones, entre els moros de l'àrea, estava castigat aleshores amb lapidació, com en els temps bíblics. miniatura|Vista frontal de l'ermita de Sant Josep, en Los Villares de Torrebaixa, amb la població al fons, any 2006
Comentari El document està en estreta relació amb un altre, datat a Barcelona uns trenta anys abans, pel qual el rei Joan I el Caçador (1387-1396) es dirigeix a Amat, alcaidí de la ciutat de Terol, i li comunica que tot i que en algun moment havia pensat nomenar-lo Alcaidí General del Regne d'Aragó, i dels llogarets i termes de Castellfabib i Ademús, "per a inquirir i castigar els moros segons la llei morisca", ara el relegava del càrrec (22 d'abril de 1395).
Del registre es deriven algunes qüestions, entre les quals cal destacar l'existència de moros al Racó d'Ademús a la fi del segle XIV, els quals es regien per una llei pròpia, que administrava l'alcaidí o jutge islàmic. D'altra banda, veiem com la justícia de Terol estenia la seua jurisdicció fins als musulmans que vivien als llogarets d'Ademús i Castellfabib, segurament per proximitat geogràfica.
Coetanis del document anterior són els relatius a la confirmació de les confraries "Madona Santa Maria" i "Senyor Sant Pere Apòstol" d'Ademús (20 de març del 1393); així com la de "Verge Santa Maria" i "Benaurat Senyor San Guillem" de Castellfabib (12 de maig del 1393), -institució aquesta vinculada al Convent de Sant Guillén (Castellfabib)-, i a l'autorització als frares ermitans de sant Agustí per a adquirir béns del patrimoni reial en aquesta vila (1 d'abril del 1394).
Pel que fa a la legislació, la llei distingia entre "moros de pau", els que havien signat capitulacions durant la conquesta i els "moros captius", presoners de guerra que no s'havien sotmés voluntàriament als conqueridors, o havien estat capturats durant les cavalcades per la frontera. El moro captiu passava a ser propietat del seu amo, com un bé moble, perquè havia pagat per ell un preu en els encants [lloc on es realitzava la subhasta pública]. Amb el temps, els moros captius van aconseguir la llibertat per manumissió, alliberant-se de servitud, i integrant-se amb els "moros de pau" en les aljames o moreries.
Teòricament, la llei emparava per igual tota la població: «Cristià, moro i jueu un fur i un costum tinguen...» -tot i que en la pràctica els mudèjars i jueus, com a minories, patiren abusos i marginació per part de la majoria cristiana-.
Els moros de la primitiva Torrebaixa, versus Torrefondonera eren probablement descendents d'aquells altres que ocupaven aquesta part del Racó d'Ademús a penes dos segles abans, en temps de la conquesta de Pere II d'Aragó (1210). Convivien i treballaven amb els vencedors en condicions de raonable tolerància, conservant la seva llengua, religió i organització social sota domini cristià. Lògicament, aquella tolerància o permissivitat era fins a cert punt interessada, expressió de la necessitat que tenien els senyors cristians de fer productives les seves terres; cas contrari, haguessin quedat despoblades.
Conclusió Després del 1425 (data del document), ja durant l'edat moderna, les condicions dels mudèjars es va endurir, fins al punt que els reis Catòlics els obligaren a convertir-se al cristianisme o abandonar Castella o la Corona catalanoaragonesa, i aquesta mesura és reflex de la seua política unificadora en els regnes peninsulars.
Les primeres conversions forçoses en els territoris de Castella es feren a començament del segle XVI (1502) i en la Corona catalanoaragonesa pocs anys després (1526), gràcies a un decret de l'emperador Carles I (1516-1556), comminant-los al baptisme catòlic o a l'expulsió.
En acabant, molts moros es batejaren, i els passaren a denominar "cristians nous" o moriscos; i en aquesta condició van romandre fins a l'expulsió definitiva en temps de Felip III (Castella, Lleó i Corona catalanoaragonesa), durant els anys 1609-1614.
Vegeu també Arxiu del Regne de València Convent de Sant Guillem de Castellfabib
Notes i referències
Categoria:Racó d'Ademús Categoria:Castielfabib Categoria:Torrebaixa Categoria:Articles amb traduccions sense revisar