L'USS Gerald R. Ford (CVN-78) és un portaavions de la Marina dels Estats Units i el vaixell principal de la seva classe. El vaixell rep el nom del 38è president dels Estats Units, Gerald Ford, el servei naval del qual durant la Segona Guerra Mundial va incloure el servei de combat a bord del portaavions lleuger al teatre del Pacífic.
La construcció va començar l'11 d'agost de 2005, quan Northrop Grumman va dur a terme un tall cerimonial d'acer per a una placa de 15 tones que forma part d'una unitat de carcassa lateral del portaavions. La quilla del Gerald R. Ford es va col·locar el 13 de novembre de 2009. Va ser batejada el 9 de novembre de 2013. Gerald R. Ford va entrar a la flota substituint l' fora de servei., que va posar fi als seus 51 anys de servei actiu el desembre de 2012. Originalment previst per al lliurament el 2015, el Gerald R. Ford va ser lliurat a la Marina el 31 de maig de 2017 i formalment comissionat pel president Donald Trump el 22 de juliol de 2017. Va sortir de l'Estació Naval de Norfolk en el seu primer desplegament el 2 de maig de 2023. , és el portaavions més gran del món i el vaixell de guerra més gran mai construït.
Nomenament miniatura|Ford amb uniforme de la Marina dels EUA, cap al 1945. El 2006, mentre Gerald Ford encara era viu, el senador John Warner de Virgínia va proposar esmenar un projecte de llei de despesa en defensa del 2007 per declarar que el CVN-78 "s'anomenaria USS Gerald Ford ". La versió final, signada pel president George W. Bush el 17 d'octubre de 2006, només declarava que "el Congrés considera que... el CVN-78 s'hauria de dir USS Gerald R. Ford ". Com que aquest llenguatge de "sentit" no sol ser vinculant i no té força de llei, la Marina no estava obligada a anomenar el vaixell en honor de Ford.
El 3 de gener de 2007, l'exsecretari de Defensa dels Estats Units, Donald Rumsfeld, va anunciar que el portaavions portaria el nom de Ford durant un discurs fúnebre en honor del president Ford a l'església episcopal Grace d'East Grand Rapids, Michigan. Rumsfeld va indicar que havia informat personalment a Ford de l'honor durant una visita a casa seva a Rancho Mirage unes setmanes abans de la mort de Ford. Això converteix el portaavions en un dels pocs vaixells nord-americans que porten el nom d'una persona viva. Més tard aquell mateix dia, la Marina va confirmar que el portaavions portaria el nom de l'expresident. El 16 de gener de 2007, el secretari de la Marina, Donald Winter, va nomenar oficialment el CVN-78 USS Gerald R. Ford. La filla de Ford, Susan Ford Bales, va ser nomenada patrocinadora del vaixell. Els anuncis es van fer en una cerimònia del Pentàgon a la qual van assistir el vicepresident Dick Cheney, els senadors Warner (republicà de Virgínia) i Levin (demòcrata de Michigan), el general de divisió Guy C. Swan III, Bales, els altres tres fills de Ford i altres persones.
L'Associació de Veterans de Portaavions de l'USS America (CVA) havia pressionat per anomenar el vaixell USS America . La CVA és una associació de mariners que van servir a bord . El portaavions va ser donat de baixa el 1996 i enfonsat el 2005 a l'Atlàntic, com a part d'una prova de danys de portaavions de coberta gran. El nom " Amèrica " va ser assignat a , un vaixell d'assalt amfibi encarregat el 2014.
Història Construcció El 10 de setembre de 2008, la Marina dels Estats Units va signar un acord de 5,1 dòlars. contracte de mil milions de dòlars amb Northrop Grumman Shipbuilding a Newport News, Virgínia, per dissenyar i construir el portaavions. Northrop havia començat la construcció avançada del portaavions en virtut d'un contracte de 2.700 milions de dòlars el 2005. El portaavions es va construir a les instal·lacions de Huntington Ingalls (anteriorment Northrop Grumman) Newport News Shipbuilding a Newport News.
La quilla del nou vaixell de guerra va ser col·locada cerimonialment el 14 de novembre de 2009 al Dic Sec 12 per la filla del president Ford, Susan Ford Bales. En un discurs als treballadors navals i funcionaris del Departament de Defensa reunits, Bales va dir: "Papa va afrontar els reptes impressionants de restaurar la confiança en la presidència i curar les ferides de la nació després del Watergate de l'única manera que sabia: amb completa honestedat i integritat. I aquest és el llegat que recordem aquest matí."
L'agost de 2011, es va informar que el portaavions estava "estructuralment a mig camí". L'abril de 2012, es va dir que la construcció estava completa al 75%. El 24 de maig de 2012, es va assolir la fita important de completar el vaixell fins a la línia de flotació quan es va aixecar la proa inferior crítica al seu lloc. Aquesta va ser la 390a de les gairebé 500 elevacions dels components modulars integrals a partir dels quals es munta el vaixell. Huntington Ingalls va informar en un comunicat de premsa del 8 de novembre que la construcció havia "assolit un 87% d'acabament estructural". El 19 de desembre de 2012, la construcció havia assolit un 90% d'acabament estructural. "Dels gairebé 500 elevacions estructurals totals necessaris per completar el vaixell, se n'han completat 446".
L'illa va ser desembarcada i la cerimònia que l'acompanyava va tenir lloc el 26 de gener de 2013. El 7 de maig es va col·locar l'últim dels 162 superelevadors, completant l'estructura del vaixell. L'11 de juliol es va soldar una càpsula del temps en una petita habitació just a sobre del terra, continuant una llarga tradició de la Marina. La càpsula del temps conté objectes escollits per Susan Ford Bales, i inclou gres de la Casa Blanca, monedes de la Marina i ales d'aviador del primer comandant del vaixell.
Originalment, el llançament del vaixell estava previst per al juliol de 2013 i el lliurament el 2015. Els retards en la producció van fer que el llançament es retardés fins a l'11 d'octubre de 2013 i la cerimònia de bateig fins al 9 de novembre de 2013, amb el lliurament el febrer de 2016.
El 3 d'octubre de 2013, Gerald R. Ford tenia quatre camions de 30 tones, de diàmetre instal·lades. La instal·lació de les hèlixs va requerir més de 10 mesos de treball per instal·lar l'eix submarí. L'11 d'octubre, el dic sec del vaixell es va inundar per primera vegada per provar diversos sistemes basats en aigua de mar. La data de botadura es va fixar per al mateix dia que la cerimònia de bateig, el 9 de novembre de 2013. El 9 de novembre, el vaixell va ser batejat per Susan Ford Bales, amb una ampolla de vi escumós americà. L'escut del vaixell va ser desenvolupat conjuntament pel patrocinador del vaixell i primer comandant, el capità John F. Meier.
A partir del 2013, els costos de construcció es van estimar en 12.800 milions de dòlars, un 22% per sobre del pressupost del 2008, més 4.700 milions de dòlars en costos de recerca i desenvolupament. A causa de dificultats pressupostàries, el cap d'operacions navals, l'almirall Jonathan Greenert, va advertir que hi podria haver un retard de dos anys més enllà del 2016 en la finalització del Gerald R. Ford . La GAO va informar que el límit de preu es compliria si la Marina acceptava un vaixell incomplet per aquest cost.
El 23 de setembre de 2015, la Marina va anunciar que diverses setmanes de retards en les proves probablement farien que la data de lliurament s'ajornaria a l'abril o maig de 2016. A més, la construcció estava completa en un 93% el setembre de 2015. El juliol de 2016, la CNN va obtenir un memoràndum de Michael Gilmore, el director de Proves i Avaluació Operacionals del Departament de Defensa dels Estats Units, que indicava que els problemes amb quatre sistemes de vol principals retardarien encara més la preparació per al combat del vaixell. No s'esperava que es lliurés fins al novembre de 2016, i es va suggerir que aquests problemes retardarien encara més aquest objectiu. La construcció del vaixell es va descriure com a completada en un 98%, amb un 88% de les proves finalitzades. Newport News Shipbuilding va publicar un documental en vídeo de la construcció el 2017.
El març de 2018, a causa de problemes amb el sistema de propulsió nuclear i els elevadors de municions, els costos de construcció havien arribat als 13.027 milions de dòlars, convertint el Gerald R. Ford en el vaixell de guerra més car mai construït. El lliurament previst a la Marina es va retardar de nou tres mesos, fins a l'octubre de 2019.
Millores de rendiment El Gerald R. Ford és el primer d'una classe de portaavions destinats a oferir millores significatives en el rendiment respecte a l'anterior . El Gerald R. Ford està equipat amb un radar multifunció i multibanda de matriu d'escaneig electrònic actiu AN/SPY-3 i AN/SPY-4, amb el sistema d'autodefensa del vaixell (SSDS) Mk2 Baseline 10 del sistema de comandament i control de la variant Mod 6. La seva illa, més curta de longitud i més alt que el de la classe Nimitz, es fixa més enrere i més a prop de la vora del vaixell. Substituint les catapultes de vapor tradicionals, el Sistema de Llançament Electromagnètic d'Aeronaus (EMALS) llançarà tots els avions de portaavions que no siguin VTOL. Aquesta innovació elimina el requisit tradicional de generar i emmagatzemar vapor, alliberant una superfície considerable sota coberta. Amb l'EMALS, Gerald R. Ford pot aconseguir un 25% més de llançaments d'aeronaus al dia que la classe Nimitz i requereix un 25% menys de tripulants. La Marina estima que estalviarà 4.000 milions de dòlars en costos operatius durant una vida útil de 50 anys.
Referències
Categoria:Portaavions de la Marina dels Estats Units d'Amèrica