L'emperador Sukō (崇光天皇, Sukō Tennō) (25 de maig de 1334 - 31 de gener de 1398) va ser el tercer dels emperadors de la Cort del Nord durant el període de les Corts del Nord i del Sud al Japó. Segons els estudiosos pre-Meiji, el seu regnat va abastar els anys des del 1348 fins al 1351.Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du japon, p. 296–301.
Genealogia El seu nom personal era originalment Masuhito (益仁), però més tard es va canviar a Okihito (興仁). El seu pare va ser lemperador Kōgon. El seu predecessor, lemperador Kōmyō, era el seu oncle, el germà petit de l'emperador Kōgon.
Dama d'honor: Niwata (Minamoto) Motoko (庭田（源）资子; m. 1394), filla de Niwata Shigemoto Primer fill: Príncep imperial Fushimi Yoshihito (1351–1416; Príncep Fushimi-no-miya) (Fundador de la casa Fushimi-no-miya, branca col·lateral de la família imperial i inclòs en la successió al tron japonès fins al 1947) Segon fill: Príncep imperial sacerdot Koshin (1358–1391; Príncep Koshin) Dama de la cort: Anfuku-dono-Naishi Consort: Sanjō-no-Tsubone Primera filla: Princesa Suiho Tercer fill: Príncep imperial sacerdot Kojo (Príncep Kosuke)
Esdeveniments de la vida de Sukō Sukō va ocupar el Tron del Crisantem des del 18 de novembre de 1348 fins al 22 de novembre de 1351.
El 1348, va esdevenir Príncep Hereu. El mateix any, va esdevenir Emperador del Nord després de l'abdicació de l'Emperador Kōmyō. Tot i que l'Emperador Kōgon va governar com un emperador enclaustrat, va començar la rivalitat entre Ashikaga Takauji i Ashikaga Tadayoshi, i el 1351, Takauji va tornar a la lleialtat de la Cort del Sud, obligant l'Emperador Sukō a abdicar. Això tenia com a objectiu reunificar la Línia Imperial.
Tanmateix, la pau aviat es va trencar i, a l'abril de 1352, la Dinastia del Sud va evacuar Kyoto, segrestant amb ells els emperadors retirats (del nord) l'emperador Kōgon i l'emperador Kōmyō, així com l'emperador Sukō i el príncep hereu Tadahito. A causa d'això, Takauji va nomenar emperador el segon fill de l'emperador Kōgon, el príncep imperial Iyahito (Primer Fushimi-no-miya).: 88, 93
En tornar a Kyoto el 1357, el fill de l'emperador Sukō, el príncep imperial Yoshihito, va començar a treballar amb el Bakufu per ser nomenat príncep hereu, però el Bakufu va decidir nomenar príncep hereu el fill de l'emperador Go-Kōgon (el futur emperador Go-En'yū).
El 1398, l'emperador Sukō va morir. Però, 30 anys després de la seva mort, el 1428, el seu besnet Hikohito (彦仁), com a fill adoptiu de l'emperador Shōkō, es va convertir en l'emperador Go-Hanazono, complint el desig més estimat de Sukō. Sukō està consagrat al Daikōmyōji no misasagi (大光明寺陵) a Fushimi-ku, Kyoto.
Èpoques durant el seu regnat Cort del sud de Nanboku-chō Èpoques segons la cort legítima (segons el rescripte Meiji) Shōhei Cort del nord de Nanboku-chō Èpoques segons la cort pretendent (segons el rescripte Meiji) Jōwa Kan'ō
Rivals de la cort del sud Emperor Go-Murakami
Ascendència
Vegeu també Emperador del Japó Llista d'emperadors del Japó Culte imperial
Referències
Fonts Ponsonby-Fane, Richard Arthur Brabazon. (1959). The Imperial House of Japan. Kyoto: Ponsonby Memorial Society. OCLC 194887 Titsingh, Isaac, ed. (1834). [Siyun-sai Rin-siyo/Hayashi Gahō, 1652], Nipon o daï itsi ran; o, Annales des empereurs du Japon. París: Fons de Traducció Oriental de Gran Bretanya i Irlanda.
Categoria:Emperadors del Japó Categoria:Nascuts el 1334 Categoria:Morts el 1398