Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat. El municipi inclou les pedanies de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida.
Història miniatura|esquerra|Vista de Planes El topònim fa referència a "lloc pla". Castell d'origen musulmà, aixecat sobre un poblat de l'edat del bronze. Passà a poder de Jaume I en l'any 1245 i fou integrat en el comtat de Cocentaina mitjançant el pacte de vassallatge efectuat amb el cabdill musulmà Al-Azraq.
El 1276 passa a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume, senyor de Xèrica, qui, dos anys després, atorga la carta pobla. Fins a l'any 1245 pertanyerà al senyoriu de Cocentaina després del matrimoni del segon Jaume de Xèrica amb Beatriu de Lauria i Lanza. La baronia de Planes incloïa les alqueries d'Almudaina, Benialfaquí, Catamarruc i Margarida. Des de 1594 pertanyé als ducs de Maqueda, els quals, el 1611, establiren una carta de poblament amb condicions lleonines. El 1796 els ducs d'Arcos van vendre-se-les al marques de Cruïlles.
Demografia i economia La població ha disminuït des de l'inici del , en què tenia 1.654 habitants, fins a arribar a 2004 a 794 planers, coneguts amb el gentilici de planers. És un poble agrícola amb una notable especialització en el cultiu de la cirera malgrat que també es dona el cultiu dels típics productes del secà mediterrani: l'olivera i l'ametlla.
Un 6,56% de la seua població és nascuda fora de l'estat espanyol, en la seua pràctica totalitat provinent del continent europeu. Evolució demogràfica de Planes 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 Població 1.654 1.533 1.540 1.589 1.399 1.408 1.204 1.051 919 742 815 793 799
Geografia miniatura|esquerra|Carta pobla de Planes i Almudaina (1278). Planes està assentat en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca. Té un terme municipal de 38,5 km² de superfície, on es troben els barrancs del Sofre i de l'Encantà, tributaris del riu Serpis, els quals acullen els paratges més interessants del terme.
Els vestigis àrabs es conserven tant al nucli urbà com en les restes d'un dels pantans més antics d'Europa o a l'aqüeducte i la resta de construccions necessàries per a l'explotació agrícola, com ara el molí de l'Encantà. De la resta del patrimoni destacquen: Castell de Planes: Amb vestigis del . Castell de Margarida: Un dels més inaccessibles del País. Es troba en estat de ruïna. Església de l'Assumpció: Construïda sobre la mesquita en el . Església de Sant Joan Baptista, de Benialfaquí. Església de Sant Francesc, de Margarida. Església de Sant Josep, de Catamarruc Molí de l'Encantada Molí de la Font de l'Or Aqüeducte medieval Llavador de la Font Nova.
Política En les eleccions del 2003 el PP obtingué 3 regidors, el mateix nombre que el PSPV; UC-CDS en tragué 1. A meitat legislatura el PP i l'UC-CDS feren una moció de censura que li donà el poder als populars.
En les eleccions del 2007 el PP aconseguí 5 regidors, i el PSPV 2, resultat que es va repetir quatre anys després.
Alcaldia Des de 2003 l'alcalde de Planes és Francisco Javier Sendra Mengual del Partit Popular (PP).
Personatges destacats Joan Andrés i Morell (1740 - 1817), sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada. Alfons Llorenç i Gadea (1951-2024), periodista i investigador.
Referències
Enllaços externs
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .