L'Aster 15 i l'Aster 30 són una família francoitaliana de míssils terra-aire de llançament vertical per a totes les condicions meteorològiques.Eurosam: Naval Systems – Aster 15 & 30/PAAMS (Official Eurosam website), Retrieved February 2014. El nom "Aster" significa "Aérospatiale Terminale", i l'empresa francesa Aérospatiale va ser el contractista principal del projecte abans que les seves activitats de míssils es fusionessin amb MBDA. També s'inspira en la paraula "aster" (), que significa "estrella" en grec antic. Els míssils, així com els sistemes d'armes relacionats, són fabricats per Eurosam, un consorci format per MBDA França, MBDA Itàlia i Thales, cadascun amb una participació del 33,3%. miniatura|Carregant al HMS Diamond Els míssils Aster van ser desenvolupats per interceptar i destruir tot l'espectre d'amenaces aèries, des d'avions de combat d'alt rendiment, UAV i helicòpters fins a míssils de creuer, antiradiació i fins i tot míssils antinau supersònics que sobrevolen l'aigua. L'Aster Bloc 30 1 i Bloc 1 Els NT també estan dissenyats per contrarestar míssils balístics.
L'Aster és operat principalment per França i Itàlia, així com pel Regne Unit com a client d'exportació, i és un component integrat del sistema de defensa aèria PAAMS, conegut a la Royal Navy com a Sea Viper. Com a arma principal del PAAMS, l'Aster equipa les Horizon-class frigates en servei francès i italià, així com els destructors britànics Tipus 45. Equipa les fragates multiusos FREMM franceses i italianes, tot i que no a través del conjunt de defensa aèria PAAMS en si, sinó derivats francesos i italians específics del sistema.
Història Durant la dècada del 1980, els míssils predominants en el servei francoitalià eren sistemes de curt abast com el Crotale francès, el Selenia Aspide italià o el Sea Sparrow americà, amb abastos de fins a dotze quilòmetres. Alguns vaixells també estaven equipats amb el RIM-66 Standard americà de mig/llarg abast. França i Itàlia van decidir iniciar el desenvolupament d'un míssil terra-aire nacional de mig/llarg abast per entrar en servei durant la primera dècada del segle XXI, que els donaria un abast comparable però una capacitat d'intercepció superior a l'Standard americà o al Sea Dart britànic que ja estaven en servei.
Es va pensar especialment en la capacitat del nou míssil per interceptar míssils antinau supersònics de nova generació, com ara el míssil BrahMos desenvolupat conjuntament per l'Índia i Rússia. Això va permetre que els sistemes reals tinguessin la característica d'estar especialitzats en "defensa puntual" de curt a mitjà abast, per exemple, per a vaixells, o en "defensa de zona" de mitjà a llarg abast de flotes.
El maig de 1989 es va signar un memoràndum d'entesa entre França i Itàlia per al desenvolupament d'una família de futurs míssils terra-aire. Poc després es va formar Eurosam. El juliol de 1995 el desenvolupament havia pres forma en forma del míssil Aster, i es va dur a terme el llançament de prova del primer Aster 30. El míssil va interceptar amb èxit un objectiu a una altitud de i a velocitats de . El 1997 es va adjudicar un contracte de la Fase 2 per 1.000 milions de dòlars per a la preproducció i el desenvolupament dels sistemes terrestres i navals francoitalians.
Durant les proves de desenvolupament entre 1993 i 1994 es van validar totes les seqüències de vol, altituds i distàncies. Aquest també va ser el període durant el qual es va validar la seqüència de llançament de l'Aster 30. El maig de 1996, van començar les proves del sistema de guia final electromagnètica activa de l'Aster 15 contra objectius reals. Els sis intents van tenir èxit. Durant el 1997, l'Aster va ser provat exhaustivament, aquesta vegada contra objectius com l'objectiu Aerospatiale C.22 i els míssils antinau Exocet de primera generació.
En nombrosos enfrontaments, l'Aster va aconseguir impactes directes sobre els seus objectius. Durant un enfrontament al novembre de 1997 en un entorn de fortes contramesures, l'Aster no estava armat amb el seu cap militar, de manera que es podia registrar la distància entre l'Aster i l'objectiu. L'objectiu, un C22, va ser recuperat amb dos forts talls fets per les aletes del míssil Aster.
El maig de 2001, l'Aster va completar de nou la "prova de tret de validació del fabricant". Es va desplegar per primera vegada al portaavions de propulsió nuclear francès . El juny de 2001, l'Aster va aconseguir interceptar amb èxit un míssil Arabel a baixa altitud en menys de cinc segons. El 2001, un objectiu que simulava un avió volant a velocitats de Mach 1 i a una altitud de va ser interceptat per un Aster 15. El primer tret operatiu del míssil Aster va tenir lloc durant l'octubre de 2002 a bord del Charles de Gaulle.
El novembre de 2003, Eurosam va obtenir el contracte de producció de la Fase 3 per valor de 3.000 milions d'euros. Va començar la producció completa i les exportacions a França, Itàlia, l'Aràbia Saudita i el Regne Unit. El míssil terra-aire Aster resultant compleix els requisits interserveis i internacionals, abordant les necessitats de les forces terrestres, aèries i navals de França, Itàlia i el Regne Unit. La decisió de basar el míssil al voltant d'un "dard" d'intercepció terminal comú al qual es poden connectar propulsors de diferents mides, l'ha fet modular i extensible.
Del 2002 al 2005, la fragata experimental italiana va proporcionar un banc de proves per a les proves de tret real de l'Aster 15 des de llançadors Sylver A43 amb sistemes EMPAR i SAAM-it, i les proves de l'Aster 30 des de llançadors Sylver A50 amb sistemes EMPAR i PAAMS (E). França havia gastat 4.100 milions d'euros, a preus del 2010, en 10 llançadors SAMP/T, 375 míssils Aster 30 i 200 míssils Aster 15. Es van comprar 80 Aster 30 i 40 Aster 15 més per a Horizon-class frigates en el marc d'un programa separat.
El gener de 2023, els ministres de Defensa italià i francès van signar amb MBDA un contracte de 2.000 milions de dòlars per a la compra de 700 míssils Aster.
Característiques Hi ha dues versions de la família de míssils Aster, la versió de curt-mitjà abast, l'Aster 15, i la versió de llarg abast, l'Aster 30. Els cossos dels míssils són idèntics. La seva diferència en abast i velocitat d'intercepció es deu al fet que l'Aster 30 utilitza un propulsor molt més gran. Masses totals de l'Aster 15 i Àster 30 són 310 kg (680 lliures) i 450 kg (990 lb) respectivament.
L'Aster 15 és 4.2 m (13 peus 9 polzades) de llarg, arribant a poc menys de 5 m (16 peus 5 a) per a l'Aster 30. Àster 15 té un diàmetre de 180 mm (7,1 polzada) . Ateses les dimensions més grans de l'Aster 30, un sistema basat en la marina requereix els tubs més llargs del sistema de llançament vertical (VLS) Sylver A50 o A70. El sistema de llançament vertical American Mark 41 pot allotjar Aster 30.
Referències
Categoria:Míssils