miniatura|El demostrador del sistema de combat aeri no tripulat X-47B s'enlaira des del portaavions USS George HW Bush (CVN 77) el 14 de maig de 2013. El Unmanned Carrier-Launched Airborne Surveillance and Strike (UCLASS) va ser un programa de la Marina dels Estats Units per desenvolupar un vehicle aeri de combat no tripulat autònom basat en portaavions que proporcionés un actiu d'intel·ligència i atac no tripulat a la flota. Després del debat sobre si l'UCLASS s'havia de centrar principalment en bombardejos furtius o en exploració, el Pentàgon va canviar el programa completament al Carrier-Based Aerial-Refueling System (CBARS) per crear un UAV per a tasques de reabastecimiento aeri per ampliar l'abast dels caces tripulats,Good-Bye, UCLASS; Hello, Unmanned Tanker, More F-35Cs In 2017 Budget - Breakingdefense.com, 1 February 2016 cosa que va donar lloc al Boeing MQ-25 Stingray.
Competidors miniatura|X-47B no tripulat amb l'USS George HW Bush (CVN 77) al fons El programa UCLASS tenia diversos dissenys i bases de disseny competidors:
Disseny de Northrop Grumman basat en el seu demostrador Northrop Grumman X-47B Lockheed Martin Sea Ghost (basat en el RQ-170 Sentinel) Disseny de Boeing basat en el Boeing Phantom Ray General Atomics va oferir el Sea Avenger, una versió naval del seu Avenger terrestre original.
Desenvolupament El 19 de març de 2010, la Marina va emetre la Sol·licitud d'Informació (RFI) N00019-UCLASS-RFI-A amb finalitats de planificació, com a part d'un estudi de mercat dirigit per l'Oficina Executiva del Programa de la Marina per a l'Aviació No Tripulada i les Armes d'Atac [PEO (U&W)].
El 9 de juny de 2011, el Consell Conjunt de Supervisió de Requisits (JROC) va emetre el JROCM 087–11, un memoràndum que aprovava el Document de Capacitats Inicials (ICD) de l'UCLASS. Aquest document establia que l'UCLASS havia de ser "un actiu d'intel·ligència, vigilància i reconeixement, i d'atac de precisió, persistent i amb capacitat de supervivència, basat en portaavions".
En la preparació de la presentació del pressupost de l'exercici fiscal 2014, el JROC va revisar el requisit de la UCLASS. El 19 de desembre de 2012, el JROC va publicar els memoràndums 086-12 i 196-12, que van alterar significativament "els requisits per a la UCLASS, afavorint en gran manera les capacitats permissives d'intel·ligència, vigilància i reconeixement (ISR) de l'espai aeri". El canvi en els requisits semblava estar impulsat pel pressupost. "La reducció de la capacitat d'atac del vehicle aeri no tripulat basat en portaavions de nova generació de la Marina va néixer de realitats fiscals, va dir Dyke Weatherington, director de Guerra No Tripulada i Intel·ligència, Vigilància i Reconeixement (ISR) del Pentàgon".
La Marina va anunciar el 14 d'agost de 2013 que s'havien adjudicat quatre contractes de Revisió Preliminar de Disseny (PDR) per al segment de vehicles aeris UCLASS. Els quatre contractes de preu fix de 15 milions de dòlars es van adjudicar a Boeing Co., General Atomics Aeronautical Systems, Inc., Lockheed Martin Corp. i Northrop Grumman Systems Corp. El període d'execució dels esforços de contractació va ser d'aproximadament nou mesos. El gerent del programa UCLASS, Charlie Nava, va dir: "Els PDR tenen com a objectiu informar la marina sobre el risc tècnic, el cost i la maduresa del disseny del segment aeri (AS), i permeten als equips de la indústria comprendre millor els requisits del programa a tot el sistema UCLASS, per lliurar ràpidament el sistema no tripulat basat en portaavions a la flota."
A principis del 2014, la USN va publicar esborranys de sol·licituds de propostes (RFP) als quatre competidors. Les RFP estaven individualitzades per a cada empresa, de manera que les especificacions exactes eren desconegudes públicament. Originalment, les RFP s'havien de publicar a finals del 2012, però es van retardar diverses vegades. La RFP havia de madurar els quatre dissenys fins a una revisió preliminar del disseny (PDR) durant nou mesos i avaluar la preparació tècnica. L'esborrany de la RFP per al desenvolupament tecnològic es va retardar d'agost a setembre de 2013. Hi va haver un debat continu sobre els requisits i la furtivitat, amb General Atomics i Boeing esperant que deixessin de banda la furtivitat en favor de la resistència i la càrrega útil, i Northrop Grumman i Lockheed Martin proposant dissenys sense cua d'alta supervivència. El 14 d'agost de 2013, la Marina va adjudicar quatre contractes de desenvolupament a Boeing, General Atomics, Lockheed i Northrop Grumman. Cada contracte tenia un valor de 15 milions de dòlars per desenvolupar dissenys de fuselatge.
La Marina tenia previst armar el projecte d'UCLASS amb armes que actualment es trobaven a l'inventari de l'ala aèria del portaavions. Amb la prioritat de l'avió en ISR, l'estructura allotjaria un radar AESA de cinquena generació i sensors d'intel·ligència múltiple (multi-int) que incloïen sensors electroòptics/infrarojos i càmeres de vídeo de moviment complet per detectar i rastrejar objectius terrestres i marítims mentre estigués armat amb municions d'atac directe conjunt. La Marina va insinuar la possibilitat d'utilitzar l'UCLASS en combats aire-aire com a "carregador de míssils voladors" per complementar l'F/A-18 Super Hornet i l'F-35C Lightning II com un tipus de "company d'equip robòtic". La seva badia d'armes podria omplir-se amb AIM-120 AMRAAM i ser operada remotament per un líder de vol E-2D Hawkeye o F-35C, utilitzant els seus propis sensors i el judici humà per detectar, rastrejar i dirigir el UAV per enfrontar-se a un avió enemic. El concepte de Control Integrat de Foc Naval-Contraaeri (NIFC-CA) de la Marina proporciona una imatge comuna de l'espai de batalla a múltiples plataformes aèries a través d'enllaços de dades, on qualsevol avió podria disparar a un objectiu dins del seu abast que estigui sent rastrejat per qualsevol sensor, de manera que l'UCLASS desplegat avançat tindria els seus míssils dirigits per un altre controlador. Amb l'equip tripulat i no tripulat per al combat aeri, és possible que no es desenvolupi un caça supersònic no tripulat dedicat, ja que el major cost de la propulsió d'alt empenyiment i una estructura d'avió de mida similar a la d'un caça tripulat proporcionaria una plataforma amb costos operatius comparables i encara sense la capacitat d'enfrontar-se per si sola.
NAVAIR tenia previst publicar l'esborrany de la sol·licitud de propostes a finals de març de 2014. La Marina estava optimitzant l'UCLASS per a ISR i atac limitat en lloc d'atac de llarg abast, juntament amb un possible paper de cisterna. El 18 de febrer de 2014, el congressista Randy Forbes va escriure una carta al secretari de la Marina Ray Mabus defensant que l'UCLASS tingués reabastecimiento en aeri, capacitat de supervivència i càrrega útil per fer-lo efectiu en futurs entorns aeris disputats. Forbes va sol·licitar que l'avió tingués furtivitat de banda ampla per sobreviure a sistemes integrats de defensa aèria i tenir la capacitat de càrrega útil per donar suport simultàniament a missions terrestres i marítimes. El reabastecimiento en aeri també es va citar com una capacitat necessària per respondre a amenaces llunyanes i dur a terme missions fora de l'entorn de les amenaces de llarg abast, en particular el míssil balístic antivaixell xinès DF-21D.
Controvèrsia sobre els requisits Els funcionaris de la Marina van expressar la seva preocupació pel fet que els requisits originals del programa UCLASS s'havien degradat, ja que el concepte original requeria un sistema aeri de combat sense tripulació (UCAS) furtiu, basat en portaavions i de llarg abast amb una gran càrrega útil que es pogués reabastecer en vol, però la versió modificada requeria un UCAS que fos modestament furtiu i emfatitzés les missions d'intel·ligència, vigilància i reconeixement (ISR) sobre un espai aeri poc disputat, amb una missió d'atac secundari lleuger i sense requisit de reabastecimiento aeri, promovent l'assequibilitat per sobre de la supervivència i la resistència; els requisits revisats es van escriure per omplir un buit en l'ISR persistent i basat en el mar. Els requisits de furtivitat es van reduir dràsticament per reduir els costos, i els requisits originals de càrrega útil que deien que les badies d'armes transportaven fins a 24 bombes GBU-39 SDB de 250 lliures, amb un total de 6.000 lliures d'armes, es van reduir per a una càrrega útil total de i només d'armes. El Consell Conjunt de Supervisió de Requisits (JROC) va modificar els requisits durant una reunió del 18 de desembre de 2012 i no els va considerar "relaxats", sinó que els va canviar per considerar-los "dins de la cartera més àmplia d'aeronaus no tripulades i incloure una avaluació del rendiment, la capacitat, la supervivència i la base de la plataforma", canviant per augmentar algunes àrees de rendiment i disminuir-ne d'altres per obtenir una barreja. Es va informar que el JROC havia canviat els requisits per tal de produir un substitut dels drons actuals utilitzats per a missions de la Matriu de Disposició que no requeririen una base ni permís de la nació amfitriona, canviant l'enfocament d'un UAV capaç d'atacar objectius defensats per mantenir els costos baixos i mantenir missions antiterroristes no tripulades com a opció militar dels EUA. Les missions de vol des de portaavions amb base marítima tindrien menys restriccions que operar dins de països estrangers, i les missions de guerra irregulars continuaran en el futur per justificar més atenció.
Referències
Categoria:Aeronaus militars