En la mitologia basca, Zezengorri ('toro vermell', del basc zezen 'toro' i gorri 'vermell') és un geni que viu en coves o altres cavitats subterrànies i que, en sortir-ne, adopta la forma de toro vermell. Segons la zona o la llegenda, en comptes d'un toro és una vaca vermella i aleshores se l'anomena Behigorri (behi és 'vaca' en basc). A banda, el seu fill, Aatxe ('vedell'), també es coneix amb els noms de Behigorri, Aatxegorri, Txaalgorri i altres de semblants.
Estudis recents han demostrat que tant Zezengorri, Behigorri i Aatxe com altres entitats mitològiques (Ihizi, els laminak), s'associen amb llocs on aquests mateixos animals van ser representats pels homes del Paleolític.
Creences Es creu que certes coves, però també avencs, estan habitades o custodiades per un geni amb aspecte de toro. Segons les versions, aquests genis subterranis sortien de nit a la superfície de la terra.
Un toro de foc (o d'or, segons les variants) habita la cova d'Austokieta, a la muntanya d'Oxabi (Lizartza) i és el guardià de les coves de Mari. Es diu que té l'ordre de castigar amb les seves banyes de foc els humans que es portin malament i amenaçar els habitants que s'aixequin contra la natura; sovint corre d'un lloc a l'altre, embolicat amb una peça de foc. En una ocasió, es va escapar de la cova i va aterrir els humans del voltant sense el permís de Mari, així que la deessa li va imposar una veu que només ella podia sentir.
Si hom llença una pedra a una cova del llogarret d'Iturrioz, prop d'Ataun, apareix un toro a l'entrada. Un altre toro vermell apareix a les coves d'Ostibarra (a Gamere, Zuberoa) i s'abraona damunt de qualsevol que intenti entrar-hi. Un toro vermell que treu foc per la boca i el musell guarda un tresor a la cova d'Atxulaur (prop d'Orozko ). També hi ha un toro de foc a la cova d'Ubedi (Ataun) i toros vermells a les coves d'Usategi i Askaata (totes dues també a Ataun) i en una de propera a Txintxillo, prop d'Azkoitia.
Llegendes El toro de la cova de Lezia, a Sara (Lapurdi), espantava amb la seva monstruositat els que hi volien entrar i els feia fugir. De vegades se sentia el so del seu esquellot des de la profunditat de les galeries de la cova.
A Gatika (Biscaia), un d'aquests toros va perseguir algú del poble que tornava de nit de Mungia. A Pipaon (Lagran, Àlaba), se'ls aparegué de nit un toro misteriós a un grup de joves, a qui causà una por terrible. Els joves atribuïren el fet a un insult fet a un vell del poble.
Antigues deïtats protobasques miniatura|upright|La làpida aquitana de Cièrp e Gaud, amb al cap de toro a baix Als territoris d'antiga cultura basca s'hi han trobat diverses inscripcions i restes arqueològiques que semblen certificar que els antics bascos veneraven el toro o la vaca. Prop de Durango es va trobar l'ídol de Mikeldi, una escultura de gres amb forma d'animal que se suposa de la segona edat del ferro, entre el i el segle . Es tracta d'un animal gros, sense cap, i té un disc entre les potes que reflecteix el sol per un costat i la lluna per l'altre. Tot i que no és clar si representa un toro o un senglar, presenta certes similituds amb les escultures de toros dels vetons, com ara els Toros de Guisando de la província d'Àvila.
A Cièrp e Gaud, a Comenge (als Pirineus de Gascunya, antic territori dels aquitans), s'hi va trobar una làpida sepulcral d'època romana amb una inscripció i un relleu a la part inferior que representa el cap d'un toro o vaca. La troballa es conserva al museu de Banhèras de Luishon i la inscripció, amb prou feines llegible, diu:
El mot aquità Bors s'ha associat amb el nombre bortz, bost, 'cinc' en el basc actual.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Behigorri Aatxe Ihizi
Enllaços externs Zezengorri a Euskal Mitologia Zezengorri a Leyendas de Vasconia
Categoria:Animals en la mitologia basca Categoria:Genis i esperits de la mitologia basca Categoria:Bestiar boví