L'Agni-V (sànscrit: अग्नि; lit. Foc) és un míssil balístic d'abast intermedi amb capacitat MIRV nuclear terrestre (IRBM) desenvolupat per l'Organització de Recerca i Desenvolupament de Defensa (DRDO) de l'Índia. El míssil té un abast base de , que, segons sembla, es pot estendre a abastos de míssils balístics intercontinentals (ICBM) de més de . És un míssil balístic de tres etapes, mòbil per carretera, en canister i de combustible sòlid. És un dels míssils més ràpids del món, que arriba a velocitats de fins a .
Desenvolupament esquerra|miniatura|160x160px|Llançament nocturn del míssil L'Agni-V estava pensat principalment per millorar la dissuasió nuclear índia contra la Xina. Fins al desenvolupament de l'Agni-V, el míssil de major abast que tenia l'Índia era l'Agni-IV, amb un abast de 4.000 km. Si es llançava des del centre de l'Índia, aquest abast no era suficient per arribar a objectius a la regió extrema oriental i nord-oriental de la Xina. La majoria dels principals centres econòmics de la Xina es trobaven a la seva costa oriental.
El científic de defensa sènior M. Natarajan va revelar el 2007 que el DRDO estava treballant en una versió millorada de l'Agni-III, coneguda com a Agni-V, i que estaria a punt en 4 anys. El míssil havia de tenir un abast de més de .
Es va estimar que el míssil estaria operatiu entre el 2014 i el 2015 després de quatre o cinc proves repetibles. Les autoritats índies creien que l'Agni-V de combustible sòlid era més que suficient per satisfer les percepcions d'amenaces i les preocupacions de seguretat actuals. Fins i tot amb un abast de només 5.000 km, l'Agni-V podia impactar en qualsevol objectiu a la Xina, inclosa Pequín.
El míssil va ser dissenyat per ser fàcil de transportar per carretera mitjançant la utilització d'un sistema de míssils de llançament de canister, que és diferent dels dels míssils Agni anteriors. L'Agni-V també transportaria múltiples càrregues útils de vehicles de reentrada amb objectius independents.
Amb una massa de llançament d'unes i un cost de desenvolupament de més de 292 milions de dòlars, l'Agni-V va incorporar tecnologies que incloïen un giroscopi làser d'anell i un acceleròmetre per a la navegació i el guiatge. Va prendre la seva primera etapa de l'Agni-III, amb una segona etapa modificada i una tercera etapa miniaturitzada que li permetia volar una distància de . La segona i la tercera etapa estan completament fetes de material compost per reduir el pes. Amb un sistema de llançament de canister per impartir una major mobilitat a la carretera, permetent una major flexibilitat operativa que la generació anterior de míssils Agni. Segons la directora del projecte Agni-V, Tessy Thomas, la precisió de l'Agni-V és molt més gran que la dels seus predecessors.
Modificació El DRDO va començar a treballar en dues variants modificades de l'Agni-V el 2025 que podien transportar fins a de municions d'explosió aèria o antibúnquer. Es preveu que el tipus antibúnquer penetri de profunditat abans de detonar, i està pensat per atacar instal·lacions endurides enterrades sota capes de formigó armat. El tipus d'explosió aèria s'utilitzarà contra pistes d'aterratge, bases aèries i formacions blindades. Ambdues variants estan sent dissenyades per atacar instal·lacions militars vitals, sitges de míssils i centres de comandament i control a la Xina i el Pakistan. La velocitat prevista per a les variants modificades és , amb una autonomia de . En absència de bombarders furtius, el DRDO va decidir utilitzar míssils com a sistema de llançament per a una major flexibilitat operativa i una reducció dels costos de llançament. L'objectiu és proporcionar mitjans convencionals per neutralitzar objectius en un atac preventiu.
Després de l'Operació Sindoor, que va revelar llacunes en la capacitat de les Forces Aèries Índies per eliminar objectius subterranis fortament fortificats, l'impuls per a un destructor de búnquers es va accelerar. Les modificacions dels míssils planificades des de feia temps van rebre un nou impuls després dels atacs dels Estats Units contra llocs nuclears iranians. Atès que la Xina i el Pakistan han defensat bé les instal·lacions subterrànies al llarg de les seves fronteres i que els atacs aeris tradicionals són menys efectius a les regions muntanyoses i d'alta altitud, aquests nous tipus de míssils esdevenen estratègicament importants per a les Forces Armades Índies.
Desplegament Segons informes dels mitjans de comunicació que citen fonts oficials, el míssil estava sent desplegat pel Comandament de Forces Estratègiques el juliol de 2018.
Descripció Propulsió miniatura|232x232px|Diagrama seccionat de les variants Single-RV i MIRV del míssil L'Agni-V és un míssil balístic de tres etapes de combustible sòlid i abast intermedi amb una carcassa de motor composta a la segona i tercera etapa. En molts aspectes, l'Agni-V continua endavant amb el pedigrí de l'Agni-III. Amb materials compostos utilitzats àmpliament per reduir el pes i una tercera etapa afegida (l'Agni-III era un míssil de dues etapes), l'Agni-5 pot volar significativament més a un abast intercontinental.
La durada total del vol per a la primera prova de vol de l'Agni-V el 20 d'abril de 2012 va ser de 1130 segons. La primera etapa es va encendre durant 90 segons.
Rang miniatura|200x200px|Envoltant de l'abast de l'atac d'Agni-V centrat a Wheeler ITR El cap del DRDO, VK Saraswat, inicialment es va negar a revelar l'abast exacte de l'Agni-V. Més tard, però, va descriure l'Agni V com un míssil amb un abast de 5.500–5.800 km. Du Wenlong, investigador de l'Acadèmia de Ciències Militars de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de la Xina, va dir a l'agència de notícies xinesa Global Times que el míssil té un abast d'uns . Wenlong també va dir que el govern indi havia minimitzat deliberadament la capacitat del míssil per evitar preocupar altres països. L'abast exacte del míssil Agni-V està classificat. Business Standard va informar que l'abast de l'Agni-V es pot augmentar si cal. El 15 de desembre de 2022, la SFC va dur a terme amb èxit la primera prova nocturna de l'Agni-V, després de la qual cosa els mitjans de comunicació van afirmar que el míssil ara és un 20 per cent més lleuger gràcies a l'ús de materials compostos que poden augmentar l'abast més enllà dels 7.000 km si cal.
Guia i control Un sistema de navegació inercial basat en giroscopi làser d'anell (RLG-INS) és el principal responsable de guiar l'Agni-V cap al seu objectiu. Tanmateix, l'Agni-V està equipat amb un altre sistema de guia anomenat sistema de navegació micro inercial (MINGS) com a còpia de seguretat. Aquests són capaços d'interactuar amb sistemes de navegació per satèl·lit indis i estrangers com NavIC i GPS. Tots dos sistemes han estat desenvolupats pel Centre de Recerca Imarat . L'Agni-V utilitza un sistema en un xip basat en una arquitectura distribuïda per ordinador a bord, el pes del qual és d'uns 200 grams per al control i el guiatge. Totes les etapes del míssil tenen sistemes de control basats en broquets. Tot mantenint la temperatura interior per sota dels 50 °C, la barrera de reentrada atmosfèrica pot tolerar temperatures superiors a 4.000 °C.
Mobilitat «L'Agni-V està especialment dissenyat per a la mobilitat per carretera», va explicar Avinash Chander, director d'ASL. «Amb el cartutx desenvolupat amb èxit, tots els futurs míssils estratègics terrestres de l'Índia també seran encapsulats». Fet d'acer maraging, un cartutx ha de proporcionar una atmosfera hermèticament segellada que preservi el míssil durant anys. Durant el tret, el cartutx ha d'absorbir enormes tensions quan s'aplica un empenyiment de es genera per expulsar les míssil. miniatura|260x260px|Vehicle de llançament de míssils TCT-5 per a l'Agni-V Si el míssil s'expulsa mitjançant un generador de gas del cartutx, aleshores es podria llançar des de qualsevol lloc de llançament preestablert sense necessitat de cap lloc de llançament preconstruït.
El llançador, conegut com a vehicle de transport amb basculament 5, és un remolc de 140 tones, 30 metres i 7 eixos arrossegat per un camió Volvo de 3 eixos, segons el butlletí del DRDO. El disseny del canister reduirà dràsticament el temps de reacció... només uns minuts des de la "parada fins al llançament". Té un controlador electrònic per a totes les operacions automàtiques i remotes, un generador de 23 kVA i un grup hidràulic accionat per la presa de força i, per tant, pot dur a terme operacions de llançament sense cap font d'energia externa ni logística.
Referències
Categoria:Míssils