Des de finals de desembre de 2025, les forces de seguretat de l'Estat iranià han dut a terme massacres de dissidents durant les Protestes iranianes de 2025–2026. A data del 25 de gener de 2026, les estimacions del total de morts superaven els 30.000. Convertint-se en algunes de les majors massacres en la història moderna de l'Iran. S'estima que uns 135 membres de les forces de seguretat han estat morts, segons l'organització Activistes per Drets Humans a l'Iran (HRANA).

Les autoritats iranianes van imposar un apagat total gairebé total d'internet durant la repressió, restringint la comunicació dins del país i limitant el flux d'informació sobre els assassinats cap a l'exterior. Esmaeil Baghayi, portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de l'Iran va confirmar que les forces de seguretat havien disparat als manifestants. El 17 de gener, The Sunday Times va citar un professional mèdic que va caracteritzar els assassinats com un cas de genocidi sota la foscor digital. El 25 de gener, Time va informar d'una estimació d'uns 30.000 manifestants morts només els dies 8 i 9 de gener.

Antecedents Abans de les protestes de 2025–2026, el nombre més alt de morts de manifestants i execucions massives de presoners polítics durant els esdeveniments de la República Islàmica inclouen 3.400 execucions durant les massacres d'Iran de 1981–1982 i entre 1.000 i 30.000 execucions de 1988, 72 morts de manifestants durant les Protestes de les eleccions presidencials iranianes de 2009, entre 300 i 1.500 morts de manifestants durant les protestes de 2019–2020, i 551 durant les protestes de Mahsa Amini de 2022–2023.

Xifres de víctimes Segons HRANA, l'agència de notícies de Human Rights Activists in Iran, durant els primers deu dies de les protestes a tot el país, fins al 6 de gener, almenys 34 manifestants van ser assassinats, i almenys 2.076 ciutadans van ser arrestats en almenys 285 llocs. El 7 de gener, 13 manifestants van ser assassinats, portant el total a 45, segons Iran Human Rights.

Segons els informes verificats i els vídeos, durant els primers set dies de protestes, les forces de seguretat van fer un ús extensiu de municions reals, gasos lacrimògens i armes de control de masses, i van dur a terme arrestos violents.

The Guardian va informar que almenys tres nens van ser assassinats i més de 40 menors van ser arrestats durant vuit dies de protestes.

Iran International va estimar el 10 de gener que 2.000 manifestants havien estat assassinats durant les 48 hores anteriors, mentre que la revista Time va informar que el nombre podria haver arribat fins als 6.000.

El 8 de gener, almenys 217 persones van ser assassinades a Teheran. A partir del 10 de gener de 2026, el cort de connexió a Internet va limitar la informació sobre les víctimes. Iran International va estimar el 10 de gener que almenys 2.000 manifestants havien estat assassinats per les forces del govern durant les 48 hores anteriors. El 12 de gener, Time va informar que el nombre de manifestants assassinats podria haver arribat als 6.000, excloent els manifestants els cossos dels quals van ser traslladats directament a les morgues.

El 13 de gener, Iran International va concloure una investigació en diverses etapes, i, basant-se en fonts governamentals, testimonis oculars, informes de camp, dades dels hospitals i testimonis de metges i infermers iranians, va determinar que almenys 12.000 civils havien estat assassinats. Segons l'informe, les execucions massives van tenir lloc entre l'8 i el 9 de gener, i van ser majoritàriament perpetrades pel Cuerpo de la Guardia Revolucionaria Islámica (IRGC) i membres de la milícia Basij. Van ser planificades i realitzades de manera organitzada, i, segons la informació obtinguda del Consell Suprem de Seguretat Nacional i de l'Oficina Presidencial, va ser ordenat pel propi Líder Suprem Ali Khamenei, amb l'aprovació de les tres branques del govern. A més, es va donar una ordre per part del Consell Suprem de Seguretat Nacional per foc directe.

El 13 de gener, CBS News, citant grups d'activistes, va declarar que el nombre de morts podria arribar fins als 20.000.

El 17 de gener, The Sunday Times va informar que almenys entre 16.500 i 18.000 persones havien estat assassinades i 330.000 estaven ferides; un professional mèdic citat en l'informe va qualificar les execucions com un cas de genocidi.

El 25 de gener, Time va informar d'una estimació d'uns 30.000 manifestants morts només els dies 8 i 9 de gener. El cirurgià germano-iranià Amir Parasta va declarar a Time que el nombre total de morts relacionades amb les protestes era de 30.304, segons els registres hospitalaris, excloent-hi les morts relacionades amb les protestes registrades en hospitals militars, les morts on el cos va ser portat directament a la morgue i les morts registrades en hospitals que no apareixen a la llista. Time també va fer referència a dos alts funcionaris que van declarar a Time que 30.000 "podrien haver estat morts", que l'administració es va quedar sense bosses per a cadàvers, i que es van utilitzar camions de remolc en lloc d'ambulàncies. El mateix dia, Iran International va informar d'una sèrie d'informes oficials amb una xifra de morts superior a les 35.000. Els informes del 20 de gener al Ministeri de l'Interior indicaven un nombre superior a 30.000. Un informe del 21 de gener presentat al Comitè de Seguretat Nacional i Política Exterior de l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran va donar una xifra de 27.500. Els informes de l'Organització d'Intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària Islàmica eren de 33.000 el 22 de gener i 36.500 el 24 de gener.

En un discurs emès pels mitjans estatals iranians el 17 de gener, Ali Khamenei va dir que "milers de persones" van ser assassinades durant les protestes a l'Iran. El 18 de gener, un oficial iranian va dir a Reuters que les estimacions del govern iranian posaven el total de morts de les massacres per sobre de 5.000.

Tipus d'atemptat massiu Hengaw va argumentar el 13 de gener de 2026 que, basant-se en les seves proves, les massacres de manifestants eren crims contra la humanitat segons el dret internacional consuetudinari i el Estatut de Roma, ja que consistien en "forces governamentals, actuant dins d'una política coordinada, estesa i sistemàtica de repressió, [cometent] actes com el assassinat premeditat de manifestants civils ... [i] l'ús extensiu i letal de la força" que va resultar en "massacres de manifestants en diverses parts de" l'Iran, amb 2.500 víctimes confirmades per Hengaw.

Referències

Categoria:Esdeveniments del 2026 Categoria:Segle XXI a l'Iran Categoria:Massacres de la dècada del 2020