El plegafulles de gorja cremosa (Automolus cervinigularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la subfamília Furnariinae de la família dels furnàrids (Furnariidae). Es troba a Mèxic i América Central.
Descripció El plegafulles de gorja cremosa fa de 18 a 20 cm de llarg i pesa de 30 a 46 g. És un membre força gros del seu gènere i té un bec pesat. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen la cara majoritàriament de color marró fosc amb un anell ocular i una franja beix marcats darrere l'ull, franges vermelloses tènues a les cobertores auriculars i una zona malar beix-ocre amb taques fosques tènues. La corona i clatell són de color marró fosc amb un patró de taques semicirculars marró negrós. El dors i el carpó són de color marró fosc intens que es barreja amb les cobertores superiors de la cua que són vermelloses. Les cobertores alars són de color marró fosc intens i les plomes de vol lleugerament més pàl·lides i més roges. La cua és roja. La gola és de color beix fosc, el pit té un patró d'escames fosques sobre beix i el ventre és de color beix fosc. Les cobertores inferiors de la cua són de color beix pàl·lid. L'iris és de color marró a marró fosc, el maxil·lar gris fosc, la mandíbula color camussa pàl·lida i les potes i peus grisencs. La subespècie A. c. hypophaeus és similar a la nominal, amb la gola més ocre, el pit més pàl·lid i majoritàriament llis, i cobertores inferiors de color beix més brillants.
Distribució i hàbitat El plegafulles de gorja cremosa es troba a Belize, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua i Panamà.
L'espècie habita a la selva tropical de terres baixes, el bosc secundari i també a plantacions de cafè. En altitud, arriba des del nivell del mar fins a uns 1.000 m a Mèxic i 1.500 m més al sud.
Ecologia Desplaçaments El plegafulles de gorja cremosa és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'una varietat d'insectes, aranyes i vertebrats com ara petites granotes. Busca menjar sol o en parelles i sovint (potser normalment) s'uneix a estols d'espècies mixtes. Busca l'aliment entre la densa malesa del bosc i amb menys freqüència fins a mitja alçada, recollint i arrossegant preses acrobàticament d'epífites, restes i, especialment, de matolls de fulles mortes mentre salta per les branques i les lianes. També busca aliment a terra apartant la fullaraca.
Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit. Fa el niu en un cau excavat en un marge de terra. La mida de la posta és de dos o tres ous. No se sap res més sobre la biologia reproductora.
Vocalització El cant és "un soroll descendent d'1-1,5 segons de durada, sovint repetit constantment", i canta principalment a l'alba i al capvespre. També es descriu com "un trinat nasal i esbufegat que s'alenteix i baixa de to lleugerament al final". Els reclams inclouen un "shuk baix i aspre, un pe-duk nasal agut i un txehrr sec".
Estat de conservació La UICN segueix la taxonomia de BirdLife International i, per tant, l'ha avalua en conjunt amb el plegafulles gorjagroc (A. ochrolaemus), sense una avaluació separada de les dues subespècies del plegafulles de gorja cremosa.
Taxonomia i sistemàtica El plegafulles de gorja cremosa va ser descrit per primer cop l'any 1857 pel zoòleg anglès Philip Sclater amb el nom binomial Anabates cervinigularis i la localitat tipus "Cordoba, Veracruz, Mexico".
La taxonomia del plegafulles de gorja cremosa no està establerta. Fins al juliol de 2023, el Congrés Ornitològic Internacional (COI) tractava el que ara són les dues subespècies del plegafulles de gorja cremosa, amb quatre subespècies més, com el plegafulles gorjagroc. En aquell moment, el COI va separar A. o. cervinigularis i A. o. hypophaeus del grojagroc per formar el nou plegafulles de gorja cremosa, que pel principi de prioritat va prendre el nom binomial A. cervinigularis.
La taxonomia de Clements havia inclòs una setena subespècie, A. o. amusos (Peters, 1929), al plegafulles grojagroc. L'octubre de 2023, Clements va acceptar la mateixa divisió que el COI i va eliminar completament A. o. amusos d'Hondures per no disposar d'un diagnostic fiable. Temps més tard, BirdLife International i el Manual dels ocells del món també ho van fer en base de les diferències en les vocalitzacions, confirmades per experiments de reproducció (Freeman i Montgomery 2017). L'American Ornithological Society no ha reconegut la divisió. El COI, Clements i l'American Ornithological Society ja havien reconegut A. exsertus com una espècie separada, el plagafulles de Chiriquí.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:
A. c. cervinigularis (Sclater, 1857) ─ des del sud de Mèxic fins a Belize i Guatemala. A. c. hypophaeus (Ridgway, 1909) ─ des d'Hondures fins al nord-oest de Panamà.
Referències
Categoria:Furnàrids Categoria:Ocells d'Amèrica Central