miniatura|250x250px|Placa al centre del jaciment que mostra l'alineació de l'eix de l'estructura El Cercle de Goseck, o Anell (en ) és una estructura neolítica de Goseck, en el districte de Burgenland a Saxònia-Anhalt, a Alemanya.
La seva construcció s'ha datat d'aproximadament el 4900 abans de la nostra era, i sembla haver estat en ús fins al 4700 ae. Per això podria ser la fossa circular més antiga i millor coneguda del neolític centreeuropeu. Actualment, el jaciment és presentat oficialment per arqueòlegs estatals i l'associació local que el cuida com una estructura ritual o de culte.
El jaciment consta d'una rasa de 75 m d'amplada i dos anells concèntrics d'estacada de fusta (segurament en el seu moment reforçats amb espines) que contenen tres entrades en llocs alineats amb l'alba i el capvespre en el solstici d'hivern, i entrades més petites alineades amb el solstici d'estiu. L'existència d'un quart cercle exterior, que hauria desaparegut amb el temps, és objecte de debat. Alguns materials de publicitat han descrit el jaciment com un dels "observatoris solars" més antics del món, però sols l'alba i el capvespre durant els solsticis d'hivern i estiu són les úniques alineacions astronòmiques evidents emfasitzades en les restes de l'estructura.
L'existència del jaciment es va fer pública a l'agost del 2003. Es va obrir al públic al desembre del 2005.
Geografia Ubicació El jaciment se situa en terres de conreu a prop de Goseck, en el districte de Burgenland de Saxònia-Anhalt, entre Naumburg i Weißenfels. El cercle s'assenta sobre un terreny que s'eleva a poc a poc cap al sud, no lluny d'on el riu Unstrut desemboca en el Saale, a la frontera de l'àrea coneguda com a badia de Leipzig.
Història Descobriment i excavació El cercle, el va descobrir el 1991 Otto Braasch quan analitzava una fotografia de reconeixement aeri que mostrava crestes circulars davall un camp de forment. Les cropmarks o marques de tall —diferències observables en la vegetació que creix en un indret determinat i que permet detectar restes arqueològiques subterrànies— eren fàcils de veure durant la sequera. La visibilitat de l'estructura indicava un avançat estat d'erosió.
Per a preservar les restes en perill, el Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie Sachsen-Anhalt decidí fer-ne una excavació, en col·laboració amb l'Institut d'Arqueologia Prehistòrica de la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg. François Bertemes i Peter Biehl començaren una excavació important en el jaciment el 2002. Quan els arqueòlegs combinaren l'evidència amb les observacions del GPS, s'adonaren que les dues obertures del sud marcaven l'alba i el capvespre dels solsticis d'hivern i estiu.
La datació per radiocarboni situa la construcció del cercle a prop del 4900 abans de la nostra era, mentre que l'estil dels fragments de ceràmica l'associa amb la cultura de ceràmica ornamentada amb traços de ca. 4700 ae, la qual cosa indica que el cercle hauria romàs en ús durant dos o tres segles.
També s'hi trobaren restes del que podrien haver sigut focs rituals, ossos d'animals i d'humans, i un esquelet sense cap a prop de la porta sud-est, que podria ser una evidència d'un enterrament ritual o d'un sacrifici humà.
Bertemes i Biehl van continuar l'excavació durant unes setmanes cada any. El 2004, un grup de la Universitat de Califòrnia de Berkeley, se'n va unir a l'excavació.
Des del final de l'excavació, el jaciment ha estat reconstruït. Alguns arqueòlegs i funcionaris han reconstruït l'estacada de fusta del cercle utilitzant 1.675 pals de roure amb una alçada de 2,5 m. Els fusters van treballar amb eines manuals perquè els pals de fusta semblassen autèntics. El cercle s'obrí al públic el 21 de desembre del 2005, el dia del solstici d'hivern.
Descripció miniatura|Dibuix del Cercle de Goseck: les línies grogues representen la direcció en què ix i es pon el sol en el solstici d'hivern, mentre que la línia vertical mostra la meridiana astronòmica El cercle està envoltat per un fossat circular en forma de V de fins a 1,8 m de profunditat. El sòl s'utilitzà per a crear una muralla a l'exterior. El diàmetre del fossat és de 75 m, mesurat des de la vora exterior. Una doble estacada de fusta s'alçava dins del fossat. No es van trobar rastres d'edificis a dins. L'entrada s'hi feia per tres entrades principals simètriques al nord, sud-oest i sud-est. A més hi havia petits buits a les estacades que hi permetien l'accés. Les entrades de l'estacada interior eren més estretes que les de l'exterior, que al seu torn eren més estretes que el buit del fossat.
Les entrades sud-oest i sud-est miren cap a la posta i l'eixida del sol al voltant de la data del solstici d'hivern. Dues de les obertures més menudes en la muralla miren cap a la direcció equivalent en el solstici d'estiu.
No hi ha signes de foc o d'una altra destrucció. Es desconeix per què s'abandonà. Més tard, els veïns van construir un fossat defensiu seguint els fossats de l'antic recinte.
Alineació i interpretació astronòmica L'Anell de Goseck és un dels més ben conservats i investigat de les moltes estructures semblants construïdes en la mateixa època. S'han trobat unes 140 d'aquestes estructures, conegudes com a fosses circulars. Encara que totes tenen característiques úniques, segueixen un principi arquitectònic bàsic. Poques n'han estat excavades.
Durant una cerimònia en la primera obertura d'aquest jaciment al públic, l'arqueòleg estatal Harald Meller ho va considerar "una fita en la recerca arqueològica".
La seua construcció data si fa no fa del 4900 ae, i sembla haver estat en ús fins al 4700 ae. Això correspon a la fase de transició entre les cultures de ceràmica de bandes neolítica i la de la ceràmica decorada amb traç. El jaciment és un d'un grup major de fosses circulars a l'àrea de l'Elba i del Danubi, la majoria dels quals mostren alineacions de solsticis semblants.
Hi ha hagut un cert debat sobre si el jaciment s'usà per a seguir el sol durant tot l'any o sols en dies notables específics i, per tant, si seria apropiat considerar l'anell com un "observatori solar". S'ha suggerit que el nom inexacte s'adoptà principalment amb finalitats de màrqueting. L'arqueòleg Ralf Schwarz suggereix que les estructures del jaciment van permetre coordinar un calendari lunar fàcil de jutjar amb les mesures més exigents d'un calendari solar mitjançant càlculs de calendari.
Interpretació Alguns han afirmat que el sol i el calendari anual tingueren un paper clau en els rituals realitzats al cercle.
Hui miniatura|Panells informatius a l'entrada del Sonnenobservatorium Goseck El cercle reconstruït està obert al públic. S'ha habilitat un punt d'informació en el proper castell de Goseck, amb una exposició sobre les excavacions. El jaciment el manté el Verein Gosecker Sonnenobservatorium e.V.
Vegeu també Fosses circulars Glauberg Mnajdra
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics d'Alemanya Categoria:Edat de pedra Categoria:Història de Saxònia-Anhalt