Anna Maria Eulàlia de Pous i de Balandà (en francès : Marie Eulalie de Pous), coneguda com a Anny de Pous o Annie de Pous,Va utilitzar successivament les formes Annie (1973) i Anny (1980) en les seves obres. nascuda a la propietat de Can Day a Palaldà (actualment part del municipi dels Banys i Palaldà, Pirineus Orientals) el 15 de maig de 1908 i morta a Prada de Conflent (Pirineus Orientals) el 9 d'agost de 1991, va ser una arqueòloga i historiadora francesa, coneguda pel seu treball pioner sobre arquitectura vernacla, estudis castellers i el món pastoral, centrat en els territoris que formen l'actual departament dels Pirineus Orientals.
Biografia Anny de Pous fou l'única filla de Michel de Pous i Henriette de Balanda. Per part del seu pare, descendia d'una família originària de Lavaur i es va establir a Luganh (Tarn), ennoblida pel Capitoli de Tolosa el 1756. La família de la seva mare, els Balanda, pertanyia a la noblesa catalana. Per part de la seva mare, descendia, entre d'altres, de Jean-Baptiste de Balanda (1744-1808), l'últim viguier del Rosselló sota l'Antic Règim, de Louis de Bonnefoy (1815-1887), arqueòleg i epigrafista del Rosselló, i de la família Chefdebien.
Dona autodidacta, va desenvolupar una passió per la història, l'arqueologia i la fotografia des de ben jove. Va dedicar la seva vida a explorar la campinya del Llenguadoc i el Rosselló, estudiant cabanes de pedra seca, torres de senyals i rutes de transhumància, matèries d'estudi en què és reconeguda com a pionera..
És autora de dotze llibres, sovint il·lustrats amb les seves pròpies fotografies i estudis, així com de nombrosos articles.
El seu llibre Le pays et la vicomté féodale de Fenollède du VIIIe au XIVe siècle, publicat el 1973, va guanyar el premi Georges Goyau de l'Acadèmia Francesa el 1980.
Obra Le Perapertusès (Aude) et ses châteaux défendant la frontière méridionale du royaume au temps de Saint-Louis, Paris, [s.n.], 1939. Les tours à signaux des vicomtés de Castelnou et de Fonollède au XIe siècle, Paris, Impr. de Daupeley-Gouverneur, 1949. Le Perapertusès et ses châteaux, Paris, Éd. du Cadran, 1962. Le Termenès, Paris, Éd. du Cadran, 1963. La Cité du marbre : Villefranche, capitale du pays de Conflent, Paris, Éd. du Cadran, 1966. Le pays et la vicomté féodale de Fenollède du VIIIe au XIVe siècle, Paris, Roudil, 1973. Les tours à signaux : Atalaya, Guardia, Farahon, Prades, Conflent, 1980. Tours et châteaux du Conflent, Prades, Conflent, 1981. Châteaux des Pyrénées-Orientales, Paris, Nouvelles éditions latines, . Châteaux des Pyrénées-Orientales, Paris, Art et tourisme, 1983. L'histoire de la "Fidelissima vila de Perpinyà", [s.l.], [s.n.], [s.d.]. Fanal de Leucate-La Franqui, Montpellier, Faculté des Lettres, [s.d.].
Posteritat A la mort de la historiadora, l'arxiu d'Anny de Pous, que contenia nombrosos esborranys d'articles, notes inèdites i, sobretot, una col·lecció de més de 2.000 documents iconogràfics, va ser donat per la seva família a la Biblioteca Municipal de Prada, actual Biblioteca Intercomunal, on roman i actualment (2023) està en procés de digitalització.
A l'octubre i novembre de 2022, la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals va organitzar un simposi sobre el patrimoni vernacular i la vida rural en homenatge a Anny de Pous, que es va celebrar al Conflent, la Cerdanya i la Fenolleda.
Referències
Bibliografia
M. L. Blangy, « In memoriam », dans Conflent, 173, 1991, p. 3-23. R. Lapassat, « Portrait, travaux et publications d’Anny de Pous », dans Conflent, 173, 1991, p. 23-27. Ponsich, Pierre, « Anny de Pous », dans Les Études Roussillonnaises, 1992, p. 239-240.
Categoria:Vallespirencs contemporanis Categoria:Morts al Conflent Categoria:Persones dels Banys d'Arles i Palaldà Categoria:Arqueòlegs nord-catalans