Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte català, deixeble d'Antoni Gaudí i pare del compositor Narcís Bonet i Armengol, de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol i del rector Lluís Bonet i Armengol i oncle del ceramista i escultor Jordi Bonet i Godó.
Biografia La seva vocació per l'arquitectura va sorgir gràcies a Josep Puig i Cadafalch, que l'any 1898 restaurà Can Garí del Cros, la masia on Lluís Bonet va néixer i on l'avi Pere Garí havia edificat un teatre per representar, entre d'altres, les seves pròpies obres. Lluís Bonet i Garí va obtenir el títol d'arquitecte el 1918 i es va formar al costat de Josep Puig i Cadafalch. Als voltants de 1918 va conèixer Antoni Gaudí, que ja era famós, i sovint anà a veure com treballava al temple de la Sagrada Família, per aprendre de la seva arquitectura i de la seva forma de ser. Com a deixeble de Gaudí seguí el seu estil en la capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona (1929). Col·laborà en l'Obra de la Masia Catalana fins a l'esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939).
Quan a l'inici de la Guerra Civil grups d'exaltats incendiaren la rectoria de la Sagrada Família, i amb ella els models en guix del temple deixats per Gaudí, Lluís Bonet i Garí va anar ràpidament a salvar tot el possible, arriscant la seva vida. L'any 1938 restaurà aquestes maquetes. Després de la guerra es decidí continuar les obres del temple de la Sagrada Família. Bonet i Garí fou un dels arquitectes (juntament amb Domènec Sugrañes i Gras, Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal) que continuaren les obres. Després de Domènec Sugrañes, que morí desesperat creient que no quedava rastre dels plans de Gaudí, l'obra va ser dirigida pel seu ajudant Francesc Quintana, i després Puig Boada, fins que Lluís Bonet i Garí fou nomenat arquitecte director de la Sagrada Família, tasca que exercí entre 1971 i 1980.
Fou un dels representants del monumentalisme, com es veu al disseny de l'Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, al Passeig de Gràcia amb Gran Via, a Barcelona (1949). Lluís Maria Pascual i Roca fou un dels seus deixebles.
Fou protector de la cultura catalana després de la guerra, i del 1941 al 1959 va mantenir a casa seva les sessions de l'Institut d'Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d'altres. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi. La seva esposa fou Mercè Armengol i Tubau.
Obres Grup Escolar Ramon Albó (Castellterçol), 1923 Casa Elisa Conty (Barcelona), 1926 Torre Sala (Teià, Maresme), 1928, una de les 9 cases idèntiques construïdes en diferents països. Capella de Sant Miquel del Cros (Argentona), 1929 Fàbrica Polydor (Sant Adrià de Besòs), 1931 Casa Patxot (Barcelona), 1942 Edifici Banc Vitalici, posteriorment anomenat Edifici Generali (av. Diagonal 582, Barcelona), 1943 Cor de la Catedral de Terrassa, 1945 Edifici de l'Institut Català de la Salut (Barcelona), 1946 Creu de Pedralbes (Barcelona), 1946 Banc Vitalici (Barcelona), 1949 Banc de Sabadell (pl. Sant Roc, Sabadell), 1954 Monestir de Sant Benet de Montserrat (Marganell, Bages), 1954 Casal de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), 1963 Església de la Santíssima Trinitat (Sabadell), 1975
Galeria
Referències
Categoria:Argentonins Categoria:Arquitectes modernistes catalans Categoria:Creus de Sant Jordi 1982 Categoria:Cercle Artístic de Sant Lluc Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes maresmencs Categoria:Enterrats al Cementiri del Poblenou Categoria:Arquitectes catalans del sud contemporanis Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX