El coll de Sant Loís (en francès col de Saint-Louis) és un pas de muntanya del Pirineu que es troba a una altitud de 696 m al límit dels termes de les comunes de Sant Loís e Paraon, al nord, i de Caudiers de Fenollet, al sud, la primera de la comarca històrica del Rasès, a Occitània, i la segona de la comarca de la Fenolleda, a la Catalunya del Nord. És un dels límits septentrionals dels Països Catalans. Administrativament, la primera pertany al departament francès de l'Aude i la segona al dels Pirineus Orientals, ambdós de la regió d'Occitània. Està situat al massís de les Corberes, tot i que no hi ha cap cim destacat al voltant del coll. Les aigües del vessant nord s'escolen a través del rierol de Sant Loís fins a l'Aude, mentre que les del vessant sud ho fan pel barranc dels Adoutx, un afluent per l'esquerra de la Bolzana, al seu torn tributari per la dreta de l'Aglí. Al cim es troben les carreteres departamentals D 109, la qual mena a la carretera departamental D 118 al nord de Quilhan, i la D 9, que comunica amb Caudiers de Fenollet. Aquesta darrera, al vessant sud, destaca per realitzar una volta sobre si mateixa en forma d'espiral mitjançant un viaducte anomenat pont del Cargol (en francès pont de l'Escargot). Per extensió, el coll de Sant Loís és conegut localment com el coll del Cargol (en francès col de l'Escargot).

Història Abans de la signatura del Tractat de Corbeil el 1258 entre el Regne de França, governat per Lluís IX, conegut com a sant Lluís, i la Corona d'Aragó, en mans de Jaume el Conqueridor, el coll de Sant Loís feia de frontera entre ambdós regnes. A partir d'aquest moment, la Fenolleda va passar a formar part del regne de França, de manera que la frontera es va desplaçar uns quilòmetres al sud i sud-est. Posteriorment, i durant el regnat de Felip el Bell, i amb l'objectiu de reforçar la defensa de la frontera amb el Rosselló, es va construir la bastida de Sant Loís al vessant nord de les Corberes, la qual també va donar nom al coll. miniatura|Vista de Sant Loís, al vessant nord del coll de Sant Loís, amb el Puig de Burgarag al fons

Antigament, la carretera a través del coll de Sant Loís tenia una gran importància estratègica, ja que era l'única que permetia unir les viles de Perpinyà i Tolosa de Llenguadoc a través de la vila de Quilhan, a la vall del riu Aude. Tot i això, era una ruta difícil per les seves característiques i el fort pendent. L'any 1839, el príncep Ferran Felip d'Orleans hi va perdre diverses hores per travessar-lo, ja que el pendent va obligar a descarregar els carruatges i cavalls que l'acompanyaven per tal de poder transportar la càrrega. Com a conseqüència, el príncep va prometre als habitants locals de millorar la infraestructura, cosa que succeí un temps després amb la construcció del pont del Cargol, on s'hi va establir un peatge. Es tractava del primer després de la Revolució Francesa, la qual havia abolit els delmes i octrois.

Detalls de l'ascensió miniatura|Cartell indicador de l'estat del coll a la sortida de Caudiers de Fenollet L'ascensió pel vessant sud comença a Caudiers de Fenollet, té una longitud de 6 km, en què se superen 364 m de desnivell amb un pendent mitjà del 6,1 % i un tram de pendent màxim del 15,1 %. Els primers 500 m són plans, per tot seguit començar l'ascensió amb un pendent moderat, amb un sector de 500 m al 4 %. Entre els quilòmetres 1 i 2, el pendent oscil·la entre el 6 % i el 7 %, mentre que el següent quilòmetre és el més difícil d'aquest vessant, amb un pendent del 12 %. Després de 500 m al 8 %, el pendent se suavitza progressivament, primer amb 1.500 m al 4 % o 5 % i un quilòmetre final al 2 % o 3 %.

L'ascensió pel vessant nord comença a la confluència de les carreteres departamentals D 118 i D 109, entre les localitats de Quilhan i Sant Ferriòl, a la vall del riu Aude. L'ascensió per aquest vessant és clarament més llarga, de 14,1 km, però amb un pendent més suau, d'un 3 % de mitjana i un tram de pendent màxim del 7,3 %, tot i que el desnivell a superar, de 428 m, és lleugerament superior. Els primers 4 km presenten els pendents més baixos, al voltant de l'1 %, tot i que també hi ha 1.000 m plans entre els quilòmetres 2 i 3 i uns altres 1.000 m al 3 % entre els quilòmetres 1 i 2. Entre els quilòmetres 4 i 10, el pendent és força regular, al 4 %, excepte entre els quilòmetres 8 i 9, on només ateny el 3 %. Els darrers 4 km són força irregulars, tot i que el pendent es manté baix, amb valors del 2 % o 3 % i 1.000 m plans entre els quilòmetres 11 i 12.

Ciclisme Tour de França El coll de Sant Loís s'ha superat una única vegada al Tour de França, en què es va classificar com de segona categoria per al Gran Premi de la Muntanya. En aquella ocasió, es va escalar pel seu vessant sud i era la darrera dificultat muntanyosa, a uns 17 km de l'arribada, en una etapa de mitja muntanya amb inici a Carcassona i final a Quilhan. El primer al cim fou el neerlandès Bauke Mollema, que acabaria enduent-se l'etapa després d'una escapada en solitari de 43 km.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant2021142CarcassonaQuilhanSud

Referències

Categoria:Geografia de l'Aude Categoria:Geografia de la Fenolleda Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus